Imatge

Una pàgina digital que val una biblioteca (octubre del 2011)

El poeta Joan Navarro [Jo sóc A], té una pàgina a la xarxa sobre porpstestextuals, imatges, i més coses, en relació a la literatura d'alta volada. Veieu-ho. Perdeu-vos, escarboteu, llegiu, espalieu-vos. Respireu…

seriealfa.com/varia/indextext.htm

seriealfa.com/home.htm  [pàgina inicial]

seriealfa.com/alfa/indexalf.htm

 


Jo, el llibre del mes de febrer, a martinallibres

«Jo em pensava que era rar. Fins als 17 anys, tres mesos i nou dies, jo estava segur que era rar. Raons per les quals jo creia que era rar: 1. NO fume. 2 No bec. 3 No prenc drogues. 4 No havia besat cap xica. 5 No havia estat mai amb una xica. 6 No em masturbe. 7 No m'agrada el futbol. 8 No m'agrada la música actual. 9 Llig libres. 10…Dit així a seuqes, la cosa resulta molt freda.HO sé. Per tant, vull aclarir-ho. Una cosa és que et consideren un tio rar i una altra, un imbècil. Jo no sóc imbècil. »

 


El 'Quadern d'Àngela' el llibre del mes de l'Aparador Martina

Sinopsi: a l'Àngela Xi'an, els pares li han regalat un quadern pel seu dotzé aniversari. L'Àngela és adoptada, i el seu país d'origen és la Xina. Els pares li l'han regalat perquè és una apassionada de les paraules, amant dels diccionaris i addicta a les històries. Per això ompli les seues pàgines d'observacions sucoses, d'investigacions lèxiques ocurrents i d'històries meravelloses nascudes d'una imaginació desbordant.

El quadern d'Àngela de Raquel Ricart és un exercici narratiu fantàstic sobre la importància de les arrels i de l'escriptura en qualsevol procés identitari.

 

El nostre repte serà esbrinar si hem preparat suficientment els nostres lectors perquè puguen destriar els bons llibres de la palla. Si seran capaços d'enforntar-se a una lectura acurada, exigent, que demana agilitat i passió.


Teatre, literatura, llibres i passions: els germans Ricart.

L'actor Pep Ricart va llegir uns fragments del nou llibre de Raquel Ricart, el Quadern d'Àngela, que ha publicat Tàndem edicions. És llavors que endevines la importància de la lectura, d'una bona lectura, quan escoltes un actor com va descabdellant una història, ajudant-se exclusivament de la veu, de les paraules. Per això insistim tant des de l'escola, en una bona formació lectora, polièdrica, diversa, variada. El nostre repte es convertirà ara a portar-lo a l'escola, perquè ens alliçone unes quantes lectures. 

L'escriptora Raquel Ricart té dos llibres principals que han arribat a miolers de lectors: 'Un mort al sindicat', i el magnífic 'Plouen estreles', tots dos publicats a Tàndem. 

Pep Ricart és un dels actors imprescindibles que ha donat aquest país. En comptagotes (en música, assaig, poesia, i aquest exemple del teatre), Fuster, Estellés, Ovidi, Gil… Ricart, no són una casualitat. El sud del país té aquests contrastos.


Per Sant Jordi, MartinaLlibres presenta una parada excepcional a l'escola

Mil llibres. Exposats perquè feu una tria diversa, de qualitat, a favor dels llibres i de la lectura. Enmig de l'escola aquella parada lluïa com mai. Sant Jordi i els llibres, i una festa a favor de la cultura, entre més valors.


Fira del llibre 2010: encontre amb Isabel Mingo


Algunes imatges a favor de la sorpresa i la màgia davant els llibres


Com farem lectors entusiastes sense dipositar tot d'emocions?

˝Quan era infant i m'avorria, llegia: per tant, llegia molt, moltíssim, i això és un vici que, si no es cura, afecta l'ànima i el cos ja tots els anys de la vida." JOAN FRANCESC MIRA.


Comprendre el món, de Joan Reglà

 

Els reis han portat a la meua major "Comprendre el món" de Joan Reglà, un llibre que va significar molt per a mi i que ara Publicacions de la Universitat de València ha tingut la magnífica idea de reeditar-lo. I no ho he pogut evitar: me l'he tornat a mirar. M'he assegut al sofà amb un cafè mentre a fora plovia una miqueta i he deixat que passaren les hores girant fulls i assaborint aquella prosa i sobretot aquella manera de mirar el món que tant em va entusiasmar quan era jovenet.

El nou volum (encara guarde la vella edició plena d'apunts, com un tresor) el prologa ara una introducció perfecta del professor Ernest Belenguer, que situa el text en el moment i en el lloc -també des de la perspectiva personal i això m'ha fet pensar que l'impacte del professor Reglà el vivíem de forma molt epidèrmica molta més gent del que sembla.

MAILS PER A HYPÀTIA


L'escola estrambota, per Llúcia C.

Aquest llibre tracta d’una xiqueta  que s’ha canviat d’escola. La xiqueta s’integra en una nova escola. En aquesta escola no hi fan coses normals, és a dir, que allí, per exemple les taules són de xocolata, les portes també, la mestra porta un barret d’espaguetis… Aleshores tots els xiquets están molt feliços menys un, aquest xiquet anomenat Pau vol ser uns  dels millors de la classe, ell és un xiquet inquiet que porta els deures ben fets, que presta atenció a classe… Un dia que aquest xiquet ho porta tot ben fet li posen un punt negatiu. Aquesta vegada s’havia extranyat, així que li canvià els deures a un altre xiquet per guanyar un punt positiu, i així va ser. Un dia la mestra els ensenyà una capsula mágica i un llibre màgic, aquestes dues coses et permitien que desitjares un o més desitjos. Aleshores Pau furtà el llibre i el portà a sa casa. En sa casa amagà el llibre sota llit. A la nit Pau no pogué llegir el llibre perquè les lletres eren invisibles. Aleshores tots els xiquets de l’escola Estrambota havien d'ajudar la senyora Estrambota (la mestra) a recuperar el llibre. Al cap d’una bona estona arriba la mestra a casa de Pau. Després d’una bona xerrada pogué recuperar el llibre. Així que tots junts van a la càpsula i demanen un desig. Peró, Brutus demanà animals ferotges, Maria…. I així cada xiquet, però després tots els xiquets tenien molts problemes amb els desitjos, per tant anul·laren els desitjos. Tornaren a l’escola i tot era normal, era una escola com totes.


Imagine, editat per Tàndem Edicions el premi Vila de Paterna

Ahir es va presentar a la Casa del llibre, al carrer Russafa, IMAGINE, d'Octavi Egea, premi Vila de Paterna de teatre, que ha editat Tàndem Edicions. 'La Juanita i el Fabio són dos adolescents, fills d’emigrants; cubans els pares d’ella i italians els d’ell. Viuen i estudien a Brooklyn i un dia decideixen faltar a l’institut i anar a passar la jornada a Manhattan. El que comença com diversió es converteix en un malson quan són confosos amb uns delinqüents i es veuen obligats a fugir i amagar-se. No tindran altra ajuda que la d’uns altres adolescents, emigrants clandestins que malviuen escapant de la policia i de les bandes rivals.'


El bloc de Perifèric organitza un concurs de llibres, de textos…

Si ets professor de llengua ja pots fer que els teus alumnes gaudeixin més de la lectura amb el concurs del bloc de Perifèric Edicions. Es tracta de fer una selecció del millor escrit que els alumnes han fet sobre algun dels llibres de la nostra editorial treballats a l’aula. El guanyador serà premiat amb un dels nostres llibres i amb la publicació del seu text al nostre bloc així com al nostre Facebook. Què has de fer per a participar? Molt fàcil! Tan sols has d’enviar un correu electrònic a comunicacio@periferic.es

Més informació: perifericedicions.blogspot.com


El bloc de Perifèric organitza un concurs de llibres, de textos…

Si ets professor de llengua ja pots fer que els teus alumnes gaudeixin més de la lectura amb el concurs del bloc de Perifèric Edicions. Es tracta de fer una selecció del millor escrit que els alumnes han fet sobre algun dels llibres de la nostra editorial treballats a l’aula. El guanyador serà premiat amb un dels nostres llibres i amb la publicació del seu text al nostre bloc així com al nostre Facebook. Què has de fer per a participar? Molt fàcil! Tan sols has d’enviar un correu electrònic a comunicacio@periferic.es


Una biblioteca en el desert, del mestre JF Mira

Hi ha terres, llocs, paisatges i països en l’existència dels quals creiem per un pur acte de fe. Els hem vist de passada en un mapa, potser, i potser també el nom apareix alguna vegada a les notícies del diari. Però la seua realitat queda en la consciència com una matèria incerta i vaporosa.

El senyor. Ben Nassir, entre el desert de pedra i les primeres dunes d’arena, deu ser un dels exemples extrems que ha donat la passió humana per la paraula escrita. Anotava comentaris, amb una lletra menuda i elegant, al marge de molts dels llibres que comprava, n’encomanava més i més als mercaders i supose que els esperava amb ànsia. Els guardava en armaris, els fullejava, els llegia a la fresca de l’hort, i no sé quin sentit li devia trobar a tot plegat, o per què ho feia. Però la passió pels llibres ha estat sempre un misteri inescrutable, una passió fosca, com la de Fuster acumulant-ne a Sueca desenes de milers. La diferència és que el senyor Ben Nassir és ara com un sant popular, té una confraria religiosa amb el seu nom, i costat de la biblioteca té una tomba o capella, un morabit, on els fidels fan cada any festa i romeria. Perquè hi ha deserts de moltes classes, i els de roca i arena no són sempre els pitjors. Joan Francesc Mira (Març 1997)

 


L'escola contra el món (edicions La Campana)

Cal ser optimista de mena. No s'entén un mestre sense l'optimisme. Res d'apostes gratuïtes, o d'acudits fàcils. No es tracta d'això sens dubte. Però el professor Luri fa una encarida crida a l'optimisme, entre els mestres, sense defugir una crítica a la situació present i passada de l'escola. Un llibre, un altre, imprescindible enmig de tant de debat sobre l'escola. Mestre a pensar!

 



Potser la vida seria més tranquil·la, i el món una mica menys imprevisible i agitat, si tothom es quedava a casa i passava el temps criant flors o verdures, escoltant música i llegint algun llibre. JOAN FRANCESC Mira (València, 1939)


Seguiu els consells de VilawebLletres, especial de Nadal


El professor d'història, de Joan Francesc Mira

Joan Francesc Mira és un savi. Un home il·lustrat, un valencià del segle XX que s'ha passat la vida entre llibres, docència, cultura i saviesa. 'Els treballs perduts' va marcar el principi d'una trilogia, però 'El desig dels dies' va seu un llibre especial, carregat de sentiment, de desig, dels homes inciciàtics d'aquest País Valencià tan caòtic com extraordinari.


Xavi Sarrià, les històries del Paradís, editat per Bromera

22 relats actuals, d'un compromís i una cruesa contemporània. Sens dubte, el llibre té les condicions per convertir-se en el bestseller del 2008. 'Per sentir cada injustícia com a pròpia'. Xavi Sarrià també és el cantant dels Obrint Pas, el grup de música referent ara amteix d'aquest país.

'…I la cançó que creix i proclama desafiant «serem lliures» «algun dia serem lliures» i la guitarra que martelleja acords insistents i repetitius com la perscussió que ara combina congues i caixes i esquelles i plats de totes les mides i tornen els vents que disparen aquella frase…'.

El llibre és fet de relats curts, de ficció, amb una realitat crua i propera. El món que vivim. Ja el tenim al nostre aparador, al vostre abast (porta un regal). www.vilaweb.tv


Els llibres de tot temps, de qualsevol edat: els clàssics

DE vegades ens encaparrem a cercar noveTATS, i perdem el fil d'allò conegut; ens oblidem dels mestres. Pel que fa als llibres, n'hi ha que són garantia sempre: els clàssics. Encara més, els clàssics de la literatura juvenil, de la literatura en majúscules. En aquests pàgina especial, dirigida per Montse Serra, trobareu un pou on rellegir el millor. A pouar. www.vilaweb.cat/www/diariescola/especials


L'etnobotànica de la serra Calderona: els remeis de la saviesa popular

Aquest és un llibre de saviesa oculta. Que va anar passat perquè la tradició oral és un mitjà que ha fet un paper comunicatiu i cultural impagable. La curiositat intel·lectual, l'observació, les cares dels informants, la vida a la muntanya, els remeis casolans…

Un homenatge a la saviesa popular retrobada.Una publicació de l'Institut d'Estudis del Camp de Túria i la Universitat de València (PUV). Nosaltres ja el tenim a la venda.


El poeta Josep Porcar publica l'últim poemari a la xarxa

Si visiteiu el 'Bloc de lletres' –a la columna de la dreta teniu l'enllaç–, trobareu un tresor de notícies, de llibres i de crítiques sobre literatura i llibres, amb propostes suggeridores. És per burxar amb temps i ganes, perquè hi ha la gana. Per nosaltres ha sigut una veritable descoberta. Entre més coses importants, l'últim poemari de Josep Porcar, 'els estius'. A Vilaweb lletres també teniu la notícia recent.

Josep Porcar és de Castelló, periodista, poeta, i mestre forner (poca broma). Una veu poètica brillant i jove.


El nom del personatge de Collodi, a debat

El personatge es diu en la llengua original Pinocchio, que vol dir “fet de pi” i que es pronuncia pinokkio. Resulta que en totes les llengües conegudes el nom d’aquest personatge es pronuncia més o menys pinokio, i s’escriu o bé d’acord amb l’original pinocchio (anglès, francès, alemany, danès, romanès, etc.) o, en alguns idiomes, amb la grafia que en cada cas correspon a la pronúncia esmentada (pinóquio en portuguès, pinòqui en occità o pinokjo en esperanto). Meravella: com deia aquell eslògan, Spain is different. Han vist una ce i una hac i no s’han pogut estar de llegir el nom del xiquet de fusta amb el so que correspon a les dues lletres en la llengua llur; i, conseqüents, han creat l’originalíssima grafia pinocho. Fins aquí res a objectar. Però ara ve el problema. Si la llengua catalana no anàs enganxada a l’espanyola com el carro al mul, mai de la vida en català hauríem arribat a la raresa de pinotxo que ara tenim encolomada, la qual no parteix de l’original sinó de la modificació espanyola. Diríem Pinòquio (o potser Pinoqui), però mai Pinotxo. L’única mostra de normalitat excepcional es troba en una edició algueresa del conte, que –com no podia ser d’altra manera– es titula Les aventures de Pinòquio. Avantatges de tenir uns quants Estats. © gabriel bibiloni 2006 [ bibiloni.cat/blog/ ]


L'especial de Sant Jordi a Vilaweb, una tria de Montse Serra

Més novetats de llibres en aquest especial de Sant Jordi que ha preparat Vilaweb enguany

www.vilaweb.cat/webs/llibressantjordi07/

www.vilaweb.cat/www/especials/especial


De Robinson Crusoe a Peter Pan

Una guia de llibres que, l'autor, considera imprescindibles perquè el jovent encamine suficientment la lectura. Res d'obres actuals, o ximples, o carregades de missatge tan actual com superflu. Tornem als clàssics: Verne, Defoe, Barrie, London, Kipling, Dumas, Melville… Una selecció de vint-i-vuit llibres i vint-i-vuit autors, segons la proposta de Vicenç Pagès, escriptor, crític, mestre ['un tramvia anomenat text', ho recordeu?]. Amb raons de pes i consells del que no s'hauria de fer mai amb un llibre. Receptaris, decàlegs, tries voluntàries i conscients… D'obligada lectura de capçalera per a pares i mestres que els pica el cuc de la lectura, la pròpia i la d'altre. Vaja, que si n'has fet divuit i no els has llegit tots, és com si et faltés un tros de lectura o pitjor. Però la cosa encara la pots adobar, no penses. [el llibre és de PROA i el tens al nostre aparador]


Apareix un dibuix original del Petit Príncep

Vilaweb [www.vilaweb.cat] se'n fa ressó a portada de la descoberta d'un dibuix original del Petit Príncep. Antoni de S Exupery, escriptor francés, va escriure i il·lustrar un dels llibres que va marcar una època, i encara porta rastre. El petit Príncep, si no l'heu llegit encara, quina sort de poder-lo descobrir. El tenim al nostre aparador martinallibres.


Els mestres de la República

El pare de la Dolors Palet, ferroviari, tenia festa cada quinze dies. Si coincidia que hi havia ple municipal a Barcelona, ho aprofitava per assistir-hi. Volia estar al dia del que passava a la ciutat. Així es va assabentar que construïen uns grups escolars nous. Va apuntar-hi les dues nenes. Sabia que l'únic patrimoni que els podia llegar era una bona educació. Tota la família va seguir les obres dels nous edificis. S'hi acostaven tot passejant i observaven com en posaven els fonaments, com pujaven les parets, com cobrien la teulada. Per això la Dolors pot afirmar que ja s'estimava la seua escola quan encara la construïen. ´Els mestres de la República' araLLIBRES


La vida i els llibres, un aplec d'articles 100% recomanable

La lectura i la vida, d’Emili Teixidor

 

Us imagineu una vida sense llibres?

Ara mateix, si desapareguessen tots els llibres de la Terra,

seria com si el món hagués perdut la memòria.

Us imagineu a vosaltres sense memòria,

sense records, sense passat, sense coneixements…,

amb el cervell en blanc, ben buit?

No sabríeu ni qui sou, ni d'on veniu, ni res de res.

Els llibres són la memòria del món,

i gràcies als llibres podem saber un munt de coses:

com vivien els nostres avantpassats,

com van inventar les eines que ens han portat fins ací,

amb els ordinadors, els cotxes, les medecines, la televisió,

els gratacels, els telèfons mòbils, els trasplantaments de cor…

Però els llibres són molt més que la nostra memòria.

Gràcies als llibres podem parlar amb els morts,

perquè els escriptors i els savis que van escriure llibres anys enrere,

segles enrere, quan encara no s'havia inventat el paper

i els escribes escrivien en rajoles de fang tou,

i després en pells preparades de xai i fulles de plantes, els papirs,

van gravar la seua veu en aquests materials,

i més endavant els copistes ho van copiar en llibres de paper,

i ara, avui dia, podem anar a les biblioteques

i llegir el que ens van deixar escrit, el que ens van dir;

la seua veu s'ha transformat en paraules escrites

que el temps no esborra i encara podem parlar amb ells.

Però els llibres són molt més que les veus del passat,

ens diuen més coses que la història de veritat.

Els llibres ens porten a mons imaginaris, inventats, fantàstics,

que només existeixen gràcies a les paraules,

les paraules que encenen la nostra imaginació.

El cavaller Don Quixot, la parella d'enamorats Romeo i Julieta,

Astèrix i Obèlix, Superman, King Kong, Pinotxo, la Balanguera,

Tintín i Milú, Oliver Twist, Blancaneu, Manelic,

Harry Potter, les Tres Bessones, Barbablava, Peter Pan, en Pitus i el seu Zoo,

el cavaller Tirant lo Blanc, Alí Babà i els quaranta lladres,

Mafalda, els Hobbits, ET, Bart Simpson, Ulisses,

Indiana Jones, Heidi, els Barrufets, Tarzan, la balena blanca Moby Dick…

i milers d'altres personatges, que no han existit mai, però que ens semblen reals i vius

gràcies a la imaginació, gràcies als llibres.

La gent que no llegeix, que no té llibres,

no pot tenir aquests personatges vius al cervell,

ni pot gaudir de les seues aventures, ni riure amb els seus acudits,

ni emocionar-se amb les seues desgràcies, ni viure les seues vides.

La gent que llegeix viu més:

viu la seua vida i la dels llibres que llegeix

i per això té més experiències, més emocions, més vides.

Però els llibres encara ens fan més serveis.

Quan volem aprendre alguna cosa, obrim el llibre

i tenim el mestre que ens ensenya a qualsevol hora i lloc.

Com recordaríem les lliçons dels grans mestres antics

si no fos perquè encara podem trobar la seua ciència als llibres?

La lectura ens dóna l'aliment que fa viure el cervell:

les paraules, els signes, les idees, el pensament.

Som humans perquè tenim paraules i podem parlar

amb els altres i amb nosaltres mateixos.

Com més paraules tenim, més humans som.

Us imagineu que no poguéssem dir a ningú allò que ens passa?

Les penes o les alegries que se'ns queden a dintre

i no podem expressar per manca de paraules

o per la dificultat de trobar les paraules exactes, genuïnes,

ens fan més mal per dins, com un tumor que es va engreixant i mata.

Les paraules, la literatura, ens netegen, ens purifiquen, ens salven.

Llegir i parlar ens dóna felicitat, ens fa sortir de nosaltres mateixos i ens allibera.

Les paraules, la lectura, a més, ens ordenen el cap.

Tenir un bon vocabulari és com tenir un armari ben endreçat:

de seguida trobem allò que busquem.

Les persones que llegeixen i tenen moltes paraules al cap

són més ordenades, més sanes, més felices.

I els que no llegeixen, solen tenir el cap més esbarriat,

els pensaments més confosos i equivocats, i els costa molt més expressar-se.

Tot el que existeix al món i ens fa la vida més agradable,

des de les receptes de cuina fins als esports, el futbol i el bàsquet,

les medecines o els cotxes, i la televisió i els mòbils,

ho ha hagut de pensar algú, l'inventor, amb paraules,

ha hagut de convèncer els altres que l'ajudassen a fer-ho, amb paraules,

explicant-los ben clar el projecte, i després fer-ho saber al món, amb paraules.

Podríem allargar la llista dels beneficis de les paraules

i de les històries que aprenem gràcies a la literatura

fins a l'infinit, però ja us podeu imaginar què passaria

si tot d'un plegat els llibres desapareguessen del món:

la vida tornaria enrere, no hi hauria més invents

i la humanitat trigaria milers d'anys a tornar a ser com és ara.

Per això hi ha gent que s'ocupa de les paraules,

de guardar-les, de corregir els errors, de polir-les, etcètera,

els bibliotecaris, els actors i les actrius, els periodistes… i molts d'altres,

i la feina de tots és estimar-les, les paraules,

i estimar els llibres que les combinen per explicar històries

o per jugar i fer-les cantar, com una música, en poesies.

Cada cop que llegim un llibre, les paraules reviuen,

i el cap se'ns omple de vida i per això podem dir que

els llibres són com conserves de vida

que guardem a les biblioteques i a casa per alimentar

el cervell: els pensaments, la fantasia, les emocions…

Llegir és viure molt més i molt millor!

Llegir no omple el meu temps,

llegir omple i afegeix valor a la meua vida!

 

Lectures dels joves, al diari de l'escola de Vilaweb


Finlandesos, tot un exemple (by Àlex E.)

Hola, sóc un alumne de sisè de primària. Fa temps varem tractar sobre algunes coses dels finlandesos. No vos cregueu que era sobre la vida allà i tot això, no. Varem tractar la lectura. Allí com hi ha neu, no poden anar a jugar fora i aleshores es divertixen llegint. El mestre va dir que 3 de cada 4 persones llegien sense que ningú els ho manara. I ara vull animar-vos a llegir perquè llegir és una bona manera d'aprendre.


Llibres que fan goig

«L'emoció de mirar la cara i els ulls i el somriure d'una altra persona és una experiència molt gratificant. Quan aconseguim retenir només uns pocs segons la mirada de l'altre, dos sistemesnerviosos, dues identitats, dues ments assoleixen una unió palpable i, d'alguna manera íntima. Necessitem d'aquestes emocions com el pa que mengem i només elles seran el bon coixí per adaptar-nos a canvis que cada cop més són el resultat d'un increment ­avui certament espectacular­ del grau d'incertesa que caracteritza la complexitat de les organitzacions generades pels humans. Si som capaços de controlar i gestionar bé aquesta informació podrem intervenir de manera exitosa sobre la nostra vida personal i disfrutar d'extensos i intensos espais de felicitat».


Cròniques de la Torre, segons Àlvar Ortiz

M'agradaria parlar-vos d'una col·lecció de llibres que he trobat molt interessant. Es tracta de 'Cròniques de la Torre', de l'escriptora Laura Gallego Garcia, nascuda a Quart de Poblet. Els llibres que formen la col·lecció són 'La vall dels llops', 'La maledicció del mestre', 'La crida dels morts', 'Fenrris, l'elf'. Els recomane a la gent que li agrade la màgia, especialment, la intriga, i l'acció.

Els llibres sempre tenen un punt d'humor.

 


Els companys, de Lygia Bojunga [editorial Joventut]

'Hi era l'home que s'empassava espases, hi eren els equilibristes, els gegants i els nans. Hi eren els gossos que jugaven a futbol i noies maques que —com és possible?— menjaven foc. Hi eren els cavalls i els elefants, que ballaven increïblement bé, i hi era la dona amb una barba enorme i l'home sense barba, però que, com a compensació, anava amb bicicleta de mil maneres diferentes. Hi eren lleons. Hi eren acròbates. Hi eren criatures a dojo, assegudes a les grades. Hi era gent venen caramels, cacauets, blat de moro rostit… Hi eren globus a l'aire. I una orquestra que tocava. Hi era soroll de gent i d'animals. I sobretot hi eren també els pallassos.'

Què, ja sabeu on es troben els personatges protagonistes d'aquest llibre? Ho heu endevinat de seguida, o us ha costat més de tres segons? El llibre paga la pena. La traducció és de Manuel de Seabra, amb dibuixos de Montse Ginesta.

 

Mariners que solquen el cel: la simfonia còsmica [1]

»Passem per la vida sense entendre gairebé res del món.», Carl Sagan

El llibre comença amb una citació del mestre dels divulgadors, en Carl Sagan, i això promet, indubtablement. Malgrat tot, l'univers, afirmen els grans científics, és comprensible. Ho diuen ells. I fa molt de temps que una gernació de científics hi dedica esforços i il·lusions, per aconseguir-ho. El repte: com evolucionen els constituents de l'univers, la insignificància humana davant la immensitat, la diferència d'escales de mesura [temps i distàncies], i sobretot el desig de conèixer els orígens. L'objectiu: explicar la ciència, divulgar-la. Vet ací el llibre que presentem.

 


Per què la nit és negra? [capítol 2, de Vicent J. Martínez]

'L'única manera de comprendre els espais buits d'estels que els telescopis troben en innumerables direccions seria suposant que la distància al fons invisible fóra tan immensa que cap raig de llum que en provingués no haja estat encara capaç d'arribar fins a nosaltres' E. A. Poe, poeta


El Manual d'URGÈNCIES…

'[…] si trobau un adolescent que està sempre malhumorat, amb les celles juntes, poc comunicatiu, sorrut, que s'emprenya fàcilment amb tot i amb tothom, pensau que no sou davant una persona conflictiva, sinó, senzillament, davant una persona que encara ha cultivat poc la seua intel·ligència. La intel·ligència, exactament igual que ocorre amb l'educació, és quelcom que s'ha de conrear. No creix tota sola ni constitueix, fonamentalment, una herència biològica que afavoreix les persones més agraciades.'


Rondalles d'Andersen, versió de Josep Carner i Marià Manent

—Escolta! —digué Ole Luköje en ser al vespre, quan va haver acotxat Hjalmar—. Ara faré que les coses es tornen boniques.

I totes les flors dels testos es convertiren en grossos arbres, que allargaven les branques pel sostrre i per les parets, talment que la cambra semblava una verneda;[Ole Luköje, rondalles d'Andersen, editorial Joventut]. Per aprendre llengua a raig.


El professor, de Frank McCourt: ara l'experiència a les aules

El retrat d'un professor, d'un mestre d'institut públic a Nova York, és la nova novel·la de FRank McCourt, l'autor de "Les cendres d'Àngela". L'ha editada Bromera i nosaltres us anirem fent un tast, a poc a poc. Perquè McCourt escriu planerament, ara la vida d'un mestre entre els adolescents. Com que és un tema que ens toca de prop, i és escrit per una persona que viu l'ensenyament amb intensitat i passió [hi ha cap altra manera de viure la vida a l'escola?], anirem penjant-vos detalls que faran de bon llegir, i bon debatre. Si de retop us animem a comprar la novel·la i us fem llegir, objectiu acomplert i a plantar vinya.


La fira del llibre a València és un aparador de novetats

Sobretot adreçat als més menuts. Perquè tot de presentacions, amb il·lustradores i autors i activitats motivadores fan que els xiquets ho passen d'allò més bé. És veritat que voldríem que la fira s'identifiqués més en el llibre valencià, per exemple, però tenim el que tenim, i si Barcelona ja mostrava durant el Sant Jordi un aparador ben castellanitzat, València encara és més descarat. Amb tot, és clar que apostem per la fira i pels llibres. Per això l'alumnat de primària i infantil han passat, acompanyats dels seus mestres, com cada any. Així que acceptem les crítiques i endavant. Què més voldríem, que una realitat més afavoridora.


Cartes de prop, d'Enric Sòria a l'editorial Moll

"Els valencians no tenim l'hàbit del jardí espaiós, potser per la secular fam de terra que ens ha obsedit. Al regadiu, tota llenca de terreny que excedesca les estrictes dimensions d'un pati ha de consagrar-se indefectiblement a l'agricultura." Per què serà que vivim d'esquena a tantes coses!


Czeslaw Milosz, premi nobel, ara en català

Considerat un dels poetes més ferms del segle XX, tenim l'oportunitat de llegir-ne una antologia que ha publicat l'editorial Proa: "Travessant fronteres", en una traducció al català feta per Xavier Farré.

 

El Tirant d'edicions Bromera és l'èxit de vendes del país

Com diu la seua pròpia web, i el nostre Aparador confirma, l'edició del Tirant lo Blanc il·lustrada per Manuel Boix i editada per Bromera ha estat un dels regals preferits del Nadal. Un mes després de la seua presentació, la web anuncia que són ja 15.000 els exemplars venuts. Aquest títol suposa una oportunitat esplèndida, per a lectors de totes les edats, de redescobrir el gran clàssic: Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. L’edició en gran format, l’enquadernació en cartoné i les nombroses il·lustracions del pintor Manuel Boix, l’han convertit en un magnífic regal. Si encara no el teniu, demaneu-lo al nostre aparador, martinallibres. A més, us emportareu un altre regal esplèndid, amb CD inclòs.


l'aparador martinallibres també online

martinallibres vol facilitar-vos l'accés a una bona tria de llibres. Motivar-vos perquè sempre tingueu a punt el millor regal. Rebre i regalar llibres ha de convertir-se en un goig, i en una inversió que triga tants anys a amortir-se com tu vulgues. No cal, doncs, estalviar-se elogis. I nosaltres prou que esmercem il·lusió perquè la vostra tria siga encertada. Els llibres paguen la pena, si són ben triats. I aqueixa feina és la que volem fer des de matinallibres.

 

Al principio

Recordar la infantesa com un homenatge als homes i les dones de l'interior

Olocau, cau de somnis és sens dubte un llibre esplèndid. És el llibre que tothom voldríem tenir a la memòria, pel que significa de record del paisatge, del territori, d'agraiment als vells, als homes i les dones que van passar-nos tanta saviesa. No parlem d'aquella saviesa dels llibres, més acadèmica, sinó del saber viure i transmetre, d'allò que ensenya la vida amb cada experiència, amb cada retret.

El llibre de Ferran Zurriaga, mestre, és sens dubte un passar llegint una època llunyana i ben propera. La vida dels pobles de l'interior valencià, que s'apaga com un ciri vell, oblidat, i que ara podem tenir a l'abast, almenys mentre dura la seua lectura.

El consell imprescindible de martinallibres


El debat pedagògic, relacions i comunicació amb els adolescents

GRAÓ treu al mercat una nova col·lecció, adreçada a mestres, famílies, i lectors que vulguen entretenir-se i aprendre amb els temes que ara mateix són damunt la taula: els joves, què fem?, què fem amb ells?, què volen fer ells amb nosaltres? I els ensenyants, voleu millorar la vostra comunicació, ser-ne més assertius, aprendre a acceptar els pensaments de l'altre? Doncs, au, veniu a pel llibre. I les relacions?, et fan, t'amoïnen o et neguitegen? Una col·lecció de text senzill, que exposa amb una ullada ràpida una realitat ben pròxima.


El clàssic és Caputxeta

Una vegada hi havia en un poblet una xiqueta tan bonica com us pugueu imaginar. Ací teniu una versió que caldria a qualsevol llibreria noble. La traducció és dels mestres Josep Carner i Marià Manent, prompte és dit. I si ells s'hi dedicaren a aquest conte és perquè és justament l'original, sense endolcir, sense afegits. No li cal res més. Ja el podeu llegir als vostres fills i alerta que us espanteu. Sense gota de llàstima.

 

C.S. Lewis, ara sí

Fa dos anys que vam presentar la trilogia de Clive Staples Lewis, però solament vam tenir un correu de ben lluny que s'hi va interessar. Ara, amb el llançament de la pel·lícula, la cosa pot canviar. De fet, a secundària ja el llegeixen. La trilogia de Nàrnia mereix, sobretot en aquesta època de novel·less fantàstiques: gegants, ogres, cavallers, nans, elfs, dones d'aigua, fins i tot lleons que parlen. Lewis era amic de Tolkien, així que tots dos feien porra a veure qui la inventava més grossa. Fins avui, no hi ha dubtes, el Senyor dels Anells va al davant per tres caps. Però el temps pot deixar les coses al seu lloc. O la Disney, qui ho sap.

JÀFER DIU JÀFER

ZOLOTOIE RUNÓ

A Vicent Escrivà

Els déus
saben que el temps
és un dard
imparable.

Zolotoie runó
Zolotoie runó
Zolotoie runó
Zolotoie runó

Els dards
saben que el vent
és un déu
imparable.

Tapís i anís,
arçó i tençó.
Paradís, paradís:
Zolotoie runó.

salvadorjafer.net/denlloc/


Blocs amb nom propi (literatura)

Josep Porcar, poeta

 

Crítics, el millor consell

Totxanes, totxos i maons

 

Vicent Alonso

Premi Serra d'Or

per la traducció dels Assaigs de Montaigne


De llibres

Especial llibres

Pàgina especial de Vilaweb, amb novetats, notícies i una gran selecció.

Especial Fira de Frankfurt


LLIBRERIES ONLINE


Blocs de literatura i de llibres

Blocs de lletres i delicatessen

anar a Blocs de Lletres



Editorials valencianes

Edicions Bullent

Edicions Bromera

Tàndem edicions

perifèric edicions

 


AUTORS AMB PEDIGRÍ

A. A. MILNE (La casa al passeig d'en Pu). La literartura sense un sentit aparent, o d'una lògica diferent. El Non sense. Un dels mestres.