Imatge

DEU IDEES D'ÈXIT DESTINADES ALS ALUMNES DE SECUNDÀRIA

- Ensenyem els alumnes a fer una lectura crítica de la realitat.

- Oferim un programa d'intercanvis internacionals d'interés.

- Fem diversitat d'activitats per promoure la creativitat i el pensament crític.

- Afavorim la relació interetapa i l'ajut entre iguals.

- Dirigim projectes d'investigació vius i rigurosos.

- Motivem l'autoestima perquè tinguen confiança en allò que fan.

- Treballem perquè els canvis socials també siguen vius a l'escola: treball en equip, ubiqüitat, treball per objectius, globalització.

- Ensenyem a treballar de manera cooperativa.

- Fem un tractament de llengües de gran qualitat.

- Potenciem un seguiment individualitzat ben eficaç.


Un dels tres discursos per entendre la secundària a l'escolagavina

ESCOLA GAVINA - Comiat de 4t ESO. Curs 2013-14

Bona nit a totes i tots:

Sí, ja sé que alguns de vosaltres pensareu: “Vaja, ara toca panegíric…, Puff!” Doncs NO… Bé, Sí…, però no voldria que pensàreu que sempre ha de ser així, que per un avatar indefugible algú ha de preparar un reguitzell de paraules enfebrides, malenconiosament nostàlgiques, però amb pretensions i afanys de ser encomiàstiques i encoratjadores, i que, amb un no menys irrevocable compromís, i certa dosi de commiseració resignada, vos disposeu a escoltar.

En descàrrec meu, al·legue que no és gens fàcil discernir COM encertar a DIR la barreja de sentiments contraposats que brollen d’un acte de comiat, de fi de trajectòria compartida com aquest… No cap dubte que ha d’existir el convenciment d’haver establert una relació que ultrapassa la purament fàtica, la que els codis lingüístics prescriuen per a expressar la simple convivència amable… I, tampoc no cap dubte, perquè ha d’abellir. En efecte, particularment, m’abellia adreçar-me a vosaltres en aquest dia tan especial, simplement perquè ho mereixeu… Com també s’ho mereixen els professors/es i totes les persones no-docents que us han acompanyat, còmplices solidaris, durant tots aquests anys i, molt especialment els vostres tutors i tutores… Com s’ho mereix l’Escola, LA GAVINA que, a hores d’ara, tots ja sabeu ben bé per què podem dir-ne que és més que una Escola.

I no penseu que és fàcil… NO. Si més no m’ha costat molt. Sí, sí… fa huit anys quan s’acomiadà el grup de la meua filla Marta em va ser menys dificultós. Supose que serà l’edat… Però sobretot m’ha costat perquè hui voldria ser especialment original… No sé… Fer alguna cosa extraordinària per a vosaltres. No, no, tranquils que no serà cantar cap ària amb veu de falset, ni muntar cap número de cabaret o espectacle truculent. Res d’això…

No, va…, siguem seriosos, vull dir que m’agradaria evitar els tòpics i la rutina… Per exemple, segur que ho haureu escoltat més d’una vegada això de “Sou com una llavoreta que es planta i que si es cuida amb cura i moltíssima dedicació…, i si es rega i s’adoba amb regularitat i constància, creixerà bé, de manera ferma i ben tessa i es convertirà en un arbre robust i esponerós… Ah! Quina metàfora més meravellosa…! No us sembla? I si no, que em dieu d’aquella altra imatge, encara més potent, més suggerent… LA DE LA BARCA!!! Sí, sí… Eixa en què hi ha una barqueta, o un vaixell (el tamany ací tampoc no és allò més important… O sí?), i arriba el temps en què ha de salpar per a fer la travessia immensa que encara queda per navegar a les vostres BIOGRAFIES… I també hi ha els qui ens quedem ací, en el port de La Gavina i de les cases respectives… Ah!, quina imatge tan plàstica! Hummm… Però NO, prou. No més barques ni “pasteres” que ja n’hi ha de sobra en la vida real.

Encara que, quina llàstima, eh?… Perquè no em digueu que el material no dóna molt de si: que si les arrels homèriques en què s’enfonsa la recerca de la vostra particular ÍTACA, que si en el transcurs de la navegació us trobareu amb perills innombrables i tempestes esgarrifoses, amb dies de calma i paranys inesperats que us poden enfonsar i fer naufragar. Que si la mar us ensenyarà coses que nosaltres ni tan sols hem arribat a intuir… Que visitareu ports nous, ignots i hi trobareu platges d’arenes daurades on us regolfareu en la pau i el recer necessaris, l’amistat i l’amor… Eh, que ho veieu! Quina meravella, no? Sí, sí, mars d’aigües escumoses i bullents com la cassola al forn, costes amb esculleres terribles que caldrà evitar… En fi, ja us dic…una llàstima!, quin excel·lent discurs no hauria pogut enllestir-vos, ple de referències als nostres clàssics, ple d’èpica, ple d’aventures i de coneixences.

I què fer aleshores? Què dir-vos?

Arranada la referència a les llavoretes i enfonsades les evocacions navilieres, vaig pensar en allò que m’haguera agradat a mi que em digueren, quan vaig deixar el meu institut, a Novelda (Valls del Vinalopó), allà per l’any… (¿) Bé, quan el vaig deixar… que tot ho voleu saber!

M’ha costat però ja ho tinc clar. Així que espere que el que segueix siga del vostre grat.

****************

Ja que per tal d’homenatjar-vos no podia fer esment detallat de perfils i anècdotes de totes i tots, he pensat que allò millor seria desvetllar vostres petjades per l’escola resseguint l’empremta sonora de tants i tants records vostres cosits als vostres noms. Tractar d’expressar la infinita combinatòria de les vostres trajectòries viscudes amb el màgic Scrabble que configuren les inesgotables combinacions generades per les lletres dels vostres noms. Així, des d’aquesta deu d’on brollen tots els significats possibles, heu enunciat, tot experimentant-los, els conceptes de l’afecte, de l’amistat, de la tendresa i de l’estima… Hi heu xifrat les grafies exclusives i secretes de la joia tantes vegades desfermada, els símbols críptics que contenen el goig de ser-hi i el plaer de viure, els signes que afaiçonen la satisfacció rotunda pel descobriment insòlit, l’èxit embolcallador de la troballa inaudita, i el gaudi exultant per l’aprenentage assolit.

PAU – DAVID – PAULA - JOAN – JUDIT – QUICO – LUCÍA – ÀLEX - LAURA

Amb les vostres lletres es construeixen el somni i el desig, la utopia i l’esperança, que anuncien esdevenidors encara remots i que proclamen victòries encara incertes que tant de bo ensorren els remors nafrants de les derrotes presumibles i de les distopies probables que sens dubte també haureu de conéixer i témer… Ni que siga per superar-les i ensorrar-les…

CLARA – ARNAU - NEUS – TONI - SÒNIA - ANDREU « guti » - MARCEL – VÍCTOR - ANDREU « M. » – XAVIER Cal que recupereu i no oblideu mai les escenes reiterades que al llarg dels anys heu viscut a l’Escola i que es diuen amb els mots Afecte, amistat, tendresa, estima, joia, goig, plaer, satisfacció, descobriment, èxit, troballa, gaudi, aprenentatge, somni, desig, utopia, esperança, victòria, coneixement… Substantius rotunds i taumatúrgics que condensen la vostra història gavinera i malden per narrar el vostre RELAT exclusiu i primigeni. Com tampoc heu d’oblidar mai que vostres són, per sempre, el cor, la memòria i els rostres de tantes i tants mestres com us han acompanyat des d’Infantil, Primària i 1r d’ESO, sense renúncies, solidaris en el projecte que sou tots i cadascuna i cadascú de vosaltres. I com elles i ells, teniu per segur que tots els qui som ARA I ACÍ no us oblidarem i us desitgem que sigueu feliços; i demanem que aneu per la vida amb la paciència com la vostra millor aliada; i esperem que conegueu el plaer de compartir amb generositat i la pau satisfeta dels qui res no esperen…

AITANA – SARA - ALBA – HÉCTOR – JESÚS – JÚLIA – NÚRIA – GONZALO- LÍDIA

ARA I ACÍ i en l’immediat futur on esperem conviure us volem amb la mirada neta i curiosa, però exempta del fulgor de l’odi i del giny reptador i funest; la boca valenta i decidida, però prudent i allunyada d’insults, d’insídies i de difamacions; us volem amb les oïdes vigilants i atentes, però capaces d’ignorar la intriga i la injúria…

Us invoquem la fortuna en els amors i el deliri en els plaers, que totes les nits siguen com la de noces i vostres llunes siguen totes de mel; que el gust pels cometes i els planetes us atrape ben alt, al cel, i el deler per la lluna i les estreles us arravate per sempre…; que sentiu l’enjogassament encisador de l’aigua i la màgia insondable del vol; la passió per les persones i l’estalvi de la crueltat i el dol.

ARA I ACÍ us desitgem la intel.ligència lúcida i l’enginy despert, l’anàlisi intrèpida i l’ànim rebel; el goig de l’amistat sincera i el gaudi de la conversa serena, del somni i la quimera... Sigueu generosos i solidaris amb qui pateix la desigualtat i l’exclusió socials. Cultiveu el sentit de la justícia davant l’opressió i l’explotació dels sers humans. No perdeu l’altruisme ni la valentia en cap cruïlla i féu perquè la negligència i la covardia no us càpia en cap motxilla.

Us desitgem unes cames que no envellisquen ni es fatiguen mai i un plor precís que us retorne sempre l’enteresa. Que cap embaucador xerraire us dorma amb velles contalles, us venga amors sense espines ni tenalles i us puga comprar per no res… Que tingueu fe en la pau dels hòmens que mai no obliden el seu origen ni el seu destí. En la força nutritiva dels vostres records, en l’entusiasme engrescador del vostre present i en les promeses per esdevenir-se del vostre futur.

Espere i desitge que puguem retrobar-nos els propers anys, com quan en aquests anys gaviners coincidíem a la porta de l’Escola, banyats per la tebior de la llum melosa de setembre, quan el sol matiner s’esllavissava joganer i ens embolcallava amb les seues dolces trenes de taronja, rosa i d’or, encara brunzents com un bany de vernís, i que, aleshores, sapiem regalar-nos encara amb l’expressió insoslaiable que sempre ens dedicàvem per encetar aquelles jornades senyalades que obrien el curs, amatents i plens d’empatia i d’afany:

Bon dia, Bon Curs i Bon Any!

Alumnes de 4t ESO de l’Escola GAVINA…

Ja sou presència ineludible…

I MEMÒRIA INESBORRABLE.

Sempre sereu RELAT IRREPETIBLE

Gràcies per tot el que ens heu aportat!

Lluiteu incansables pels Drets i la Dignitat Humanes.

Cerqueu infatigables

L’afecte, l’amistat, la tendresa, l’estima, la joia, el goig, el plaer,

la satisfacció, el descobriment, l’èxit, la troballa, el gaudi, l’aprenentatge, el somni, el desig, la utopia, l’esperança, la victòria,

el coneixement…,

l’amor…,

En una paraula : LA FELICITAT!!!

Bona nit… Que tingueu

PER SEMPRE

Bon vent i Barca nova !

 

Joanra Belló Baus


Wittmund4: la penúltima crònica en terres alemanyes

És dissabte de matí. Sols un grup d'alumnes treballarà en el projecte. La resta és de dissabte. És a dir, dormiran encara. La majoria s'estigueren anit reunits mirant les pantalles de plasma; contemplant l'anar i venir de vint-i-dos homenots vestits de curt. Els diaris locals porten una notícia curiosa: “Duríssima derrota de la selecció espanyola” (fixeu-vos que la notícia no és “Holanda guanya”). Però, això fou anit. Hui toca relax, fer-se la maleta i deixar-ho tot ben apanyat. El grup d'edició web, els fotògrafs i els reporters, vindrà al KGS school (ai, dolor!) en deu minuts. Els altres s'alçaran mandrosos i amb aquella mescla de joia i tristor que tenen els dies de partida. Ací al KGS s'espera molt de la vivacitat i talent dels nostres. A veurem si les forces els hi arriben i els cervells es reactiven a temps. El degoteig d'alumnes comença amb l'arribada de Ferran. La cara reflexa una altra derrota, la física. És com si els resultats d'aquell encontre d'anit no anaren amb ells (per a estranyesa dels altres participants). En tot cas, hui toca que expliquem tot d'una què férem ahir. Les Rosers, Andreu, Jara, Irene, Marina i Pau van arribant. El primer que fan és seure, i agafar-se el cap amb la mà (pesa tant). Ahir fou un dia breu, intens. L'activitat es concentrava al matí. Què férem? Doncs rotàrem destinacions i visitàrem cadascú algun dels altres llocs i férem allò que explicàrem a la primera entrega: anàlisi d'aigües; visites guiades; projectes i experimentacions, i tot el llarg etcètera d'activitats que descrivírem al seu moment. En aquesta permuta hi hagué, tot s'ha de dir, algunes emboliques, com aquell autobús que deixà un dels grups en el lloc que no tocava. Quant a la vesprada-nit, cadascú segons li pegà. Amb els acollidors, la majoria reunits per veure el futbol, i uns altres per fer la seua private-party. Resulta que és costum de tenir casetes de fusta ben grans, als jardins. Amb el temps, aquestes casetes esdevenen caserna d'hivern d'uns joves que ja van deixant de ser xiquets. Amb més temps, les casetes s'equipen amb llums de LED de colors, equips de música, connexió a Internet, televisors, neveretes, i jo que sé quantes coses més. Transformades en cau d'adolescents, aquestes casetes són una opció de festa més. Amb els avantatges que la festa és limitada en nombre de participants, i que les famílies saben que els fills estan a unes desenes de metres, a dins del perímetre de la parcel·la i a la vegada fora de la seua mirada, i per tant amb les intimitats que l'adolescent reclama/necessita per anar creixent. Una opció que vista des d'ací no és descabellada. Ara adobem els textos i editem les imatges i vídeos que acabaran per composar el resum-web de l'eurowater 2014. I ara el comiat de la delegació alemanya. Nosaltres en cosa d'unes hores. Però aquesta serà una altra crònica.


Wittmund 3: els alumnes no acabran fent alguna frase en alemany?

L'altra gent, la major part del grup, va a una població propera a treballar en les àmplies instal·lacions del centre socio-juvenil. Reunits per equips, van desgranant i contant-se els uns als altres què han estat fent aquest diez. Més tard, ho escriuran i finalment li donaran forma en un parell de murals per equip. Un amb la informació, un altre amb les fotografies, per anar armant un col·lage que ajude tothom a recordar allò aprés en relació a l'aigua, a la vegada que els servesca d'excusa per a comunicar-se entre ells. En acabar temps de lleure per fer diferents activitats, com futbol, o billar i, ja tots junts, a dinar un bufett amb menjar típic de la zona, amb carn saborosa, verdures fresques, salsitki, pa, postres... i la ineludible aigua mineral amb gas. I després de dinar, la gran fotografia: el repte de formar la paraula eurowater fent servir els nostres cossos com a pinzellades de color (cada lletra, el de la samarreta corresponent a l'equip). No ho sé, no ho sé... Encara no hem vist els resultats, ja us direm. A la vesprada, muntem l'exposició dels murals i les fotografies. Després temps de lleure. Un descans reparador i la preparació per al gran esdeveniment social del dia a Wittmund, la disco-party. Ja podeu imaginar el neguit, l'excitació. I, per fi, el momentàs. Els joves s'arremolinen a la porta. Guapos i guapes és poc. Cadascú amb el millor pentinat, les xiques ben mudades, se saluden. Abraçades, besos, amistat per totes bandes. I cap a dins, a veure què! La música és un poupurri de cançons (per dir-ho d'alguna manera) que han anat proposant els alumnes de les diferents escoles participants. I a ballar, o millorment dit a desfilar d'una part a una altra de la sala. Un anar i vindre constant, de fora cap a dins i de dins cap a fora, que ens recorda la matemàtica del caos i els "atractors estranys de Lorenz". Xé, que molt bé! Ho han passat pipa. Com qui diu, així hem arribat a les 22.30 de la nit (això ací és molt molt tard) i els pares acollidors han anat venint a recollir els seus fills i acollits, amb la responsabilitat i precisió alemanyes que s'espera d'ells. I cap a casa, que caldrà descansar per a una nova jornada. [by Paco Raga]


La ciutat alemanya de Wittmund acull Eurowater2014

Ens trobem a l'atri cobert de la KGS school (el "Mensa", quelcom així com si diguerem el "menja") per organitzar els grups plurinacionals. Cadascú amb el color que l'identificarà. Les samarretes no són una meravella del disseny o els estàndars dels nostres alumnes són més alts. Cal recordar-los que les han de dur posades (és un simple detall d'organització que simplifica la identificació dels participants entre la munió d'alumnes que transiten per l'escola i per les activitats de l'encontre). I un cop fets els grups, a la marxa.

El grup liderat per Encarna i Peter Rotoff embarcava cap a les illes, on els explicarien el procés de l'aigua en un entorn insular (pot esdevindre un bé encara més escàs). Hèctor es reunia amb la resta dels membres del Comitte Europe en la mateixa KGS school. En el meu cas, conduíem un dels equips blaus cap a RUZ, un centre d'interpretació de la natura i casal d'Educació Ambiental on estudiarem la qualitat de l'aigua dels llacs a partir d'alguns indicadors biològics (microfauna) i paràmetres com la concentració d'oxigen i la temperatura de l'aigua a diferents profunditats. Un altre grup va anar al centre d'aplicacions tecnològiques Natur & Technik de Wilhelmshaven, on imprimiren una barqueta de suro i la feren anar a base de cèl.les solars (la pretensió seria que desaparegueren eixes taques irisades que el gasoil deixa en les aigues, i el Sol no). Mentretant, a la Wattenmeerhaus (la casa de la baixamar) els explicaven la complexa variació de l'ecosistema aquàtic al llarg del dia i la nit. I encara més treballs sobre l'aigua, com tenir-ne cura, com analitzar-la, com aprofitar-la...

Ens creuem pels carrers, ens trobem fent un esguard a una botiga (com amb Adrià i Albert). Ens retrobem tots a la parada de l'autobús que ens retornarà a la KGS school i ens expliquem el dia. Patri m'explica el dia que ha passat; Pel mig, la traba de coneixement i establiment de lligams entre els alumnes. Parlen, s'expliquen gustos i preferències, la vida si cal. S'ensenyen vocabulari bàsic (encara que ja us podeu imaginar que ni l'argot ni les necessitats expressives dels adolescents són les més exemplaritzants, precisament). L'anglés flueix, fins i tot de les boques més tímides, dels alumnes amb menys competència desenvolupada... i tot acompanyat per un solet agradable i picantós per la humitat ambiental. Així que perfecte, tu.

Un dia ple d'activitat i aprenentatge per als alumnes i molt inspirador per a nosaltres, els mestres.


Entrevista a l'escriptor Xavi Sarrià: llegir, escriure, viure

Pregunta: A la mà esquerra el puny de l’odi. L’odi amb què Caïm va colpejar son germà. A la dreta, el puny de l’amor. Els cinc dits que arriben al cor dels homes. La vida és sempre la mateixa història. Una mà que lluita contra l’altra mà. Si t’estime, t’estime. Però, si t’odie....

Resposta: Amb aquesta frase comence la novel·la. És una cita de Do the right thing, de Spike Lee. Com sabeu, les cites són pistes de lectura, una invitació a la reflexió prèvia a la lectura. Per què aquesta? Perquè la novel·la parla d’aquesta lluita interior que tots vivim dins.

 

P: Totes les cançons parlen de tu va més enllà de la ficció?

R: En el fons, tot allò que escrivim parla de nosaltres. Per a escriure és important llegir, però també viure. Part de la novel·la està basada en mi, i part no. I no només de mi, sinó de moltíssima gent que va viure amb mi. Em pregunten sovint: “Però Eskorbutín és Gironés?” [riu]. No. És ficció, però sí que té trets de gent que m’envolta.

 

P: Què ha significat l’estrena del llibre per a tu. 

R: Estic molt sorprès. Ha arribat a moltíssima gent, que ha fet seus els personatges, i ha donat un punt de vista nou a la història. Això m’ha emocionat molt.

 

P: Per què has escrit aquesta novel·la? D’on naix?

R: Quan vaig acabar el llibre de contes Històries del Paradís, tenia ganes de fer el següent pas: una novel·la. Ara, el canvi és important. Em costà trobar el tema. Va ser quan començàrem a gravar Cortage [l’últim àlbum d’Obrint Pas], i la seua primera cançó: “La vida sense tu”. Va ser llavors quan vaig pensar: “Ostres, m’encantaria fer un llibre que explicara tot el que vull dir amb la cançó”. La història, a partir d’aquell moment, va anar creixent.

 

P: I què creus que pot provocar?

R: No ho saps mai. El que intente sempre és emocionar, ja siga amb cançons o amb històries. El llibre parla de superar ferides, absències, emocions que tots hem sentit. Quan escrius tractes que l’altre també es capbusse i comunicar-li aquests sentiments. Pots saber molt de música o d’escriptura, però si no aconsegueixes emocionar, no arribaràs enlloc.

 

P: A la novel·la, es dibuixa una època d’esclat, els anys noranta.

R: Sí, eixa altra València que sinó la dibuixem ningú ho farà per nosaltres. Als anys noranta és quan comença l’època diguem-ne actual, amb el consumisme neoliberal, l’individualisme, un món que se’ns venia com a l’únic possible. Tenia granes de retratar-ho. Nosaltres érem la primera generació que havíem estudiat en valencià –jo mateix, ací a Gavina, uns anys–, nascuda després de Franco, i eixíem al carrer per a trobar-nos una societat confrontada amb el que nosaltres havíem après. Volíem canviar-ho.

 

P: Com sonava, aquesta època?

R: La música era molt important per a nosaltres. Estàvem aprenent a viure. La música t’ensenya una manera de viure. Teníem un univers de grups: des d’Extremoduro a Kortatu. També els primers grups en català, com Els Pets, que van suposar un trencament, com a un dels primers grups de rock en la nostra llengua.

 

P: Com és el canvi per a tu d’escriure cançons a escriure històries? I finalment una novel·la?

R: Bé, jo de xicotet ja escrivia. Amb dotze o tretze anys escrivia per a desfogar-me. Després, en aquesta escola, amb el primer grup que formàrem, comencí a fer les primeres cançons. Ara, si no haguera estat moltes hores aprenent a escriure, no m’haurien eixit les cançons. Fer històries o fer cançons, en el fons, es tracta del mateix: d’emocionar.

 

P: Continuaràs escrivint?

R: Sí, espere. De fet, ara és una de les coses que em motiva més. He aconseguit fer una novel·la. M’agradaria fer-ne més. En una novel·la tot és possible. I no necessitem res més que la nostra imaginació i el nostre esforç i constància.

 

P: I les ganes.

R: I les ganes, clar. En el fons escriure és com picar una roca, pegues i pegues i de vegades penses que d’allà, no n’eixirà res, però continues. Sempre continues.

 

P: Com va afectar l’època que retrata la novel·la a Obrint Pas?

R: L’època en què es desenvolupa Totes les cançons parlen de tu és l’època en què comença Obrint Pas. Afectà en tot. Aleshores no hi havia l’escena musical en valencià que tenim ara. Hi havia la Cançó, però no teníem molts més referents. Vam fer el que podíem. Si escolteu els primers discos, allò era un desastre. Però continuàrem, buscant el nostre estil, barrejant influències. I ací hem arribat.

 

P: Creus que, després de tot, heu obert pas, en aquest país?

R: D’entrada, la música et dóna molta visibilitat, et permet trencar fronteres. Nosaltres, aprofitant això, hem intentat ser l’altaveu de tot un moviment que hi havia al País Valencià. Si hem arribat on hem arribat a sigut gràcies a eixa gent, la que ens va donar suport quan no hi havia ni tan sols internet. Entre tots vam anar construint l’escena musical que tenim. La música ens ha ajudat a arribar a molta gent que d’una altra manera no hauria escoltat el nostre missatge. El que ara sembla normal, no era normal, i pot tornar a no ser-ho, per això cal continuar lluitant.

 

 

 Hem participat d'aquest primer taller:

Marina Cortés Chornet

Clara Ferrández Vizuete

Neus Garcia Herrero

Toni Garcia Soriano

Alba Moliner Herraiz

Aitana Mustieles

Júlia Ribes Botella

Jorge Sanz Martínez

Ferran Verdevio Dasí

Roser Verdevio Dasí


La història d'un mig pollastre

Quan érem a punt de pujar a la classe de 3 anys per acompanyar els menuts al mas del Pollastre, començà a plovisquejar. “Podrem anar-hi, finalment?”, preguntaven els alumnes de 2n d’eso. Sortosament, això de la pluja fou de broma. Les parelles major-menuts van iniciar la seua marxa i tot xarrant (els uns, una miqueta; uns altres, pels descosits!) vam arribar al mas. El camí d’anada ja fou ben bonic, sobretot per la delicadesa, la dedicació i l’afecte amb la qual els grans tractaven els menuts (bé, els mitjans, com reclamen ells), molts només feina una estona que els coneixien. I començà la representació. Bona part dels majors revivien el paper que ja tenien quan feien 4t de primària. I els menuts escoltaven amb atenció mentre berenaven l’entrepà de formatge. Fins i tot teníem música en directe: quan el mig pollastre cantava la seua famosa cançó, l’acompanyaven el celo i la flauta travessera. Tothom va fer el seu paper i s’hi va implicar. Els menuts, després del treball fet al llarg de la setmana, coneixien la història, els personatges i els diàlegs (d’Enric Valor i de Xavi Castillo!). I ara, la versió dels majors. En acabar, xino-xano cap a l’escola agafats de la mà. És sorprenent i fantàstic veure com el camí de tornada és més pròxim: els menuts no tarden a buscar la seua parella i ara són ells mateix els que xarren i juguen.  Això és una gran riquesa de l’escola, perquè tenim  la possibilitat de fer activitats interetapa tan senzilles com aquesta, que fa ben competents grans i menuts: s’expressen, conviuen, es fan autònoms, aprenen a aprendre i són feliços. Enhorabona.


Holografies, tres dimensions, informàtica, ensenyament secundari

[ve de la portada]

Nosaltres hem començat per explorar la projecció holográfica en 3-D a partir del desenvolupament d'un projector adequat (una figura prismática, tronco-piramidal, feta d'acetat transparent. Mitjançant la técnica adequada, és possible fer que un objecte aparega projectat sobre aquesta pirámide (en realitat, reflexat será una paraula més adequada) pels quatre costats a la vegada. La imaginació dels alumnes de seguida s'ha posat en funcionament per confeccionar les primeres projeccions, des d'una simple esfera o una careta somrient ("smiley") a propostes més complexes. Fins i tot han començat a modelar el cap d'un d'ells (J. Savall). Allò més cridaner, a banda de veure com els hologrames floten com en l'aire com objectes tridimensionals, és el fet que pots pegar-los la volta i veure com són pels 360º. Tanmateix la vertadera sorpresa és com d'accessible els ha resultat aquesta tecnologia, un colp han estat guiats i guiades en la direcció adequada. Ara ja s'avancen noves propostes, millores i renderitzacions dels primers hologrames, animacions i pel·lícules amb objectes o persones en moviment, i moltes altres idees com per presentacions hologràfiques, de l'estil power point, però en 3-D (i sense ulleres!). Som DBO-nautes?


Un matí de ciència en una universitat de veritat

Si voleu participar d'un matí científic, emular els grans homes i dones de la ciència, si voleu passar-ho bé aprenent, manipulant, gaudint del coneixement, per a famílies… ací teniu un programa fantàstic. 


Preparem una jornada matemàtica especial amb David Barba

El 27 de març farem una exploració matemàtica. De fet, programem una jornada que serà una experiència i un encontre amb el professor i matemàtic David Barba. Hem programat quatre sessions de treball per aprofitar el màxim la visita i el temps. De primer, el professor Barba farà d'observador d'una classe matemàtica a primària, a partir de l qual indicarà proposarà i orientarà millores en l'acció del dia a dia. De segon, tindrà un encontre amb un grapat d'alumnes de primària i secundària, i intentarà de respondre dubtes, interrogants i tot de qüestions d'aquests futurs experts. De tercer, serà el torn dels mestres, que es trobaran amb el David, per resoldre'ns dubtes en l'ensenyament de la matemàtica a l'escola del segle XXI. Finalment, la quarta sessió provarà de treballar quin ensenyament matemàtic a secundària, recursos, dinàmiques, metodologies, com, per què, les claus per formar de manera escaient els nostres alumnes. Comencem un nou projecte de convidar experts en didàctica i amb molta experiència que es troben amb alumnes i mestres. David Barba serà el nostre primer convidat. 


Els alumnes participants en les proves Cangur, en directe

Les proves Cangur (altrament dites International Mathematical Kangaroo o bé Kangourou sans frontières) és un concurs preuniversitari de matemàtiques que s'organitza en més de 30 països. La competició es porta a terme anualment el mes de març. Segons l'opinió dels organitzadors, les competències que es posen a prova en el Cangur són una combinació entre la lògica i les matemàtiques, no únicament el coneixement de fórmules.

La competició consisteix en un test de 30 preguntes (fins al tercer nivell, en els països en què hi ha onze nivells, només hi ha 21 preguntes). La prova s'ha de realitzar en 75 minuts (una hora i quart). Les 30 preguntes estan dividides en tres grups de deu preguntes cadascun. Les preguntes del primer grup valen 3 punts, les del segon 4 punts i les del tercer 5 punts. Cada pregunta té 5 solucions i només una és correcta. Una pregunta contestada correctament dóna els punts assignats al seu grup, si no es contesta dóna 0 punts i si es contesta malament es resta la quarta part del que valia la resposta correcta. Cada participant té 30 punts al començament (fins al tercer nivell, en alguns països, 21), per tant el mínim nombre de punts amb els quals es pot acabar és 0. La puntuació màxima és 150 punts (o en els nivells ja esmentats, 105).


Segon de secundària i el disseny amb ordinadors:

Els alumnes d'informàtica de segon entren tècnicament al tercer trimestre amb un parell de projectes: dissenyar un objecte, sobre roba, estris domèstics, skateboards... fent servir l'ordinador (DBO, disseny basat en l'ordinador); i crear un portfoli professional per donar difusió al seu disseny. Aquests són els "elements" de la classe i els temes de treball que han escollit per desenvolupar els seus dissenys.“by Francesc Raga)


Més enllà de les muntanyes: set dies a Hengelo [by Carles Fenollosa]

Que la vida no vol dir el mateix a una banda i una altra de les muntanyes que de xicotets ens marcaven els límits del món és una obvietat menystinguda massa sovint. Viure, ací o allà, en unes coordenades o unes altres, ens imposa uns significats, uns rituals i unes cosmovisions diferents. És inevitable. La vida, al capdavall, tampoc no sap de monosèmies. Precisament, comprendre que n’hi ha moltes, de maneres de viure-la, és una d’aquelles claus que, si no obri tots els panys, almenys en desactiva els més sòlids.

Trenta-un estudiants de segon d'ESO de l’Escola Gavina han tingut eixa oportunitat a les mans durant una setmana. I és que els set dies d’intercanvi a la ciutat holandesa de Hengelo han sigut, potser per damunt de tot, una manera de descobrir que hi ha tants de mons com de pobles. I comprovar-ho des del mateix moment de baixar de l’avió a Amsterdam, per a confirmar que hi ha hiverns i hiverns, entre paraules i paraules pintades d’aquell goig tan humà de parlar del clima.  

No debades, les primeres amistats entre els alumnes valencians i els holandesos començaren amb converses en anglès sobre fred i núvols. Hi havia ganes. Els segons havien estat esperant la nostra arribada a la porta del col·legi com s’espera el plat a taula: amb els ulls ben oberts i les mans fredes de nervis. La vesprada acabà a casa, amb un sopar prematur per a molts – els rituals, sempre els rituals –, i amb la són a les parpelles.

Al llit prompte, la majoria, que al dia següent esperava Hengelo amb el seus joves monuments. L’ajuntament i la seua torre, el museu del tèxtil i aquells telers d’altres èpoques, el mercat de tendals discrets, i els murs esventrats de les antigues fàbriques. Tots inevitablement joves. Massa potser. La ciutat i els seus raïls i indústries no es lliuraren dels bombardeigs a la Segona Guerra Mundial. Unes bombes que han deixat uns carrers pulcres, confortables, però amb la història amagada.

El contrast el proposava l’Amsterdam, atrafegada, majestuosa però continguda, on viatjàrem al dia següent. El dia, intens, se’ns anà entre els dits de les mans. Un matí al Rijksmuseum, on passejàrem la pintura del segle que els holandesos diuen amb orgull d’Or. No és per a menys, potser, ací i allà saludaven Vermeer, Rembrandt o Van Gogh. I una vesprada a les masmorres del carrer Rokin, que començaren amb la por d’alguns i acabaren amb els riures de tots.

Tornàvem, ja de nit, cap a Hengelo. Divendres esperava el Montessori College, i no hi havia temps a perdre. Des de les arts d’aquells segles daurats als esports típics, activitats per a continuar coneixent una terra, una gent i, clar, una altra manera de viure. Evident, dèiem, tant com que hi ha qui no està fet per al patinatge sobre gel que ens esperava al dia següent, com poguérem comprovar empíricament gràcies a algun amable voluntari, qui sap si un dels professors, que pràcticament no abandonà l’horitzontalitat sobre els patins, mentre la majoria dels presents patinava com si tal cosa. La xocolata amb nata de després, això sí, esvaí els mals de tots.

Els dies passaven com cauen les fulles a la tardor: amb una ràfega sobtada, potser  massa ràpidament. El diumenge era per a les famílies. Hi ha qui anà al cinema, al futbol, a jugar al golf o a passejar, tot preparant-se per a l’endemà, i per a la idea, cada vegada més a prop, de la tornada. Abans, però, calia viure el dilluns. De matí la ruta per l’estadi del FC Twente i aquell vestidor visitant amb els seients inclinats per evitar el descans de l’altre equip. De vesprada a la piscina i els seus tobogans i trampolins. Després, només, unes hores de propina per a fer les maletes i esgotar les últimes paraules amb els que ja són amics.

I de sobte tornar. Els acomiadaments, alguna llàgrima d’aquelles inevitables, una abraçada ací i una altra allà i les mans que diuen fins aviat a través dels vidres. I l’autobús que creua la nit. I aquell aeroport en vetlla que ja intueix la primera llum. I l’avió que s’alça amb un lleu tremolor per damunt de riuets i dics, de carreteres i pobles. I per damunt de muntanyes, d’aquelles muntanyes que de xicotets ens marcaven els límits. El món els és ja, i per a sempre, una altra cosa. Més.


Excursió a Santa Maria de la Valldigna

Els humans necessitem les llegendes com l’aigua que bevem. Ens eleven d’una quotidianitat més discreta, més mundana. Hi ha llegendes increïbles, per exagerades i perfectes. Hi ha, però, d’altres tan versemblants que no tenim cap problema en donar per bones. Per a nosaltres, és perfectament comprensible que Jaume II diguera, mentre contemplava com s’estenia la Valldigna davant seu: “vall digna d’un monestir”. I és que hi ha pocs indrets al País Valencià d’una bellesa tan suau i constant. Allà, efectivament, s’acabaria per edificar un monestir que acompanyaria la història dels valencians fins els nostres dies. Divendres de matí, vam visitar-lo els alumnes de 3er i 4t d'ESO, un recorregut on també vam descobrir la història amagada de la propera ermita de la Xara, antiga mesquita àrab. Passejàrem els murs caiguts i tornats a la vida, entre les explicacions de la història d’aquell superb monestir gòtic que acabà envaït pels tarongers, en una metàfora d’aquelles que ens deixen els segles que passen. Passejàrem intentant resoldre el misteri que ens proposaven l’antic assassinat d’un monjo llec que, de sobte, aparegué d’entre les ombres per contar-nos la seua vida i la seua mort. Escoltàrem atentament la seua veu fonda, abans que s’esvaïra una altra vegada davall d’un dels arcs d’entrada al claustre. Un d’aquells arcs solemnes, sobris, com els que nosaltres també deixàrem enrere quan tornàrem cap a Picanya, mentre deixàvem enrere una vall digna d’un monestir, i també, evidentment, d’una visita de la nostra escola. by Carles Fenollosa



Primer dia de curs




Campanya de publicitat en favor de secundària escolagavina:

NO s'hi val a badar: pel fet que algú faça una cosa que està bastant bé no s'ha de quedar allà. Ha de fer una cosa meravellosa. STEVE JOBS, 2006

 

«Com se li pot dir a la gent què ets, qui ets, què és el que t'interessa? Què és el millor que se'ns va ocórrer?

-PENSA DIFERENT: explica a la gent qui admirem, quins són els nostres herois, i evidentment… Hi haurà gent que estarà de la nostra banda i gent que no.» Steve J. 1999





BANC DE LLIBRES 2013_2014: normativa

1.S’accepta qualsevol lot de llibres complet del curs fet. Posteriorment, es retiraran els que no estiguen en condicions.

2. Quan una família lliure un lot de llibres complet, té dret a prendre en prèstec un lot de llibres complet. Per dur-ne el control, es crearà un registre.

3. Les comissions de cada classe es reuniran i fixaran uns dies de recollida de llibres. Si no hi ha prou llibres per completar el lot, l’escola aportarà els llibres necessaris perquè totes les famílies que s’hagen acollit a aquesta iniciativa tinguen dret a rebre el lot complet (després del cobrament del corresponent rebut, vegeu punt 8 d’aquestes normes)

4. El Banc anotarà els llibres donats i en lliurarà un justificant a la família.

5. Uns dies abans de començar el curs, els membres de l’AMPA i de la comissió us atendran perquè, de manera ordenada, passeu a recollir els vostres llibres.

6. En el moment de recollir-los, les famílies han de signar un rebut amb la relació de llibres que retiren, mitjançant el qual es comprometen a tornar-los al final del curs en bon estat.

7. En acabar el curs, els llibres s’han de tornar en bon estat i sense marques de llapis (caldrà haver esborrat totes les marques i anotacions)

8. Finalment es calcularà el valor de llibres de text nous adquirits per l’escola i se’n passarà comunicació a les famílies perquè els abonen. La part que han d’abonar les famílies es calcula mitjançant el coeficient entre el valor total dels llibres nous comprats i el nombre total de persones participants en el projecte.

9. Els llibres que es retornen en mal estat o que no es tornen, han de ser pagats; si no és així, automàticament aquesta família no podrá continuar beneficiant-se del banc de llibres.

10.Els llibres són propietat de l’AMPA/ESCOLA. Els llibres són cedits (en prèstec) als alumnes i han de ser tornats a l’AMPA/ESCOLA l’última semana de curs (sempre que l’alumne no haja de recuperar l’assignatura al mes de setembre fet que es comunicarà prèviament a bancdellibresescolagavina@gmail.com) amb la finalitat de ser revisats, reparats i reincorporats al banc de llibres perquè puguen ser usats el curs següent, i apartar el llibre que no es trobe en condicions de ser reutilitzats.

Per qualsevol dubte o aclariment, feu-ho a través del correu bancdellibresescolagavina@gmail.com

Cordialment, Comissió organitzadora


SOM CAMÍ DE FINLÀNDIA, ENS DEMANEM PER LES CLAUS D'AQUELL ÈXIT

campanya en favor de l'escola secundària de l'escola gavina: una aposta de confiança en un equip de mestres professional, que manté la il·lusió i el coratge per animar els joves a treballar amb entusiasme, a aprendre en col·laboració entre iguals, a cooperar en favor de la diversitat, a mantenir els valors d'una escola valencianista, compromesa, plural, convençuda que l'educació és una de les peces clau per redreçar el país que volem. 




Dos dies vivint dalt d'una baaarca

Dos dies ací a Benicàssim, dos dies i dues nits. Ahir vam fer microespectacles; entrevistes, acudits, danses i cançons. A les 00.00 al llit què ja va bé. L’oratge comença a apanyar-se, fa solet. Malgrat els canvis de vent les activitats van vent en popa. Aprofitem per a dir que tenim molta harmonia, mestres i alumnes, harmonia i felicitat. Avui, després de la vela, piragua i esports anirem a pegar una passejada a la vora de la mar i contarem contes de por que ells preparen. Les villes, les villes de Benicàssim, ens acompanyaran en la passejada. Tancarem els ulls, sentirem la marinada a les galtes; obrirem els ulls, i el reflex de la lluna i els estels, la mar serena ens durà enllà de l'imaginari... Jugar, juguen... i aprendre, aprenen. Sempre és més profitós si l'aprenentatge és divertit. Mireu tot allò que ja no ens vindrà de nou d'ençà La Vela: per a ser bon navegant, només calen un parell de conceptes básics molt senzills: cal issar l’escota, tot lligant-la amb el babord amb un nus de briol ben calat a la carlinga. Quant el tens atracat al marxapeu de la botavara el nyugues ben fort amb la quilla del masteler a la regata del bot. Tot seguit i sense soltar el quetx de la popa, fas un pujament des de la roda fins l’empavesada, risses el sabre del sextant i mar enllà a tota vela. Us animeu?

Ah, i si voleu us ho expliquem en anglès d’estar per casa.... volem dir d’anglès d’alta mar:


Curs Intensiu anglés valencià música cursos de qualitat garantits

Curs Intensiu anglés valencià música cursos de qualitat garantits.


El seguiment de la lectura secundària-primària…

Fa uns anys vam iniciar una de les activitatst de major interés, pel que comporta d'emoció i aprenentatge entre alumnes: la tutorització de la lectura secundària primària: els aumnes de primer i segon de secundària es fan responsables del guiatge de la elctura dels alumnes de segon de primària, que van consolidant la lectura en aquesta edat. ës una activitat voluntària, que fan després de dinar, un cop a la setmana. Però l'ambient a la biblioteca, les cares, dels alumnes, el goig que comporta ensenyar entre iguals, s'ha convertit en una de les activitatst estrella a l'escola. L'entusiasme dels alumnes de secundària contagia l'entusiasme de la col·laboració la cooperació i l'altruïsme entre els joves i els xiquets.


Alguns treballs que hem fet i d’altres que fem

Els nostres espectadors de les representacions poètiques d'Estellés van ser els alumnes de 1r i 2n de primària, per la qual cosa els alumnes de 1r d'eso han hagut de fer comprensibles els textos d’Estellés, intentant de respectar el tema dels seus poemes –fins i tot, amb la lectura d’alguna de les estrofes d’aquestes mostres poètiques.
Ara mateix, a 2n d’eso, treballem en un altre projecte interetapa que té també Estellés com a protagonista. En aquest cas, hem repassat les característiques dels textos narratius i hem aprés a explicar-les als xiquets i xiquetes de 2n de primària. També els parlarem del poeta de Burjassot i treballaran conjuntament amb els més menuts per transformar alguns dels poemes en textos narratius. Heus ací un repte d’aprenentatge mutu, enriquidor i creatiu. Comencem la fase interetapa la segona quinzena de febrer.
També volem presentar-vos un projecte que encetàrem el curs passat amb la resta de centres AKOE: es tracta de fer un treball conjunt per aplicar la metodologia d’una seqüència didàctica competencial i interdisciplinar amb els alumnes de 3r d’ESO. Enguany hem perfilat el projecte i a la nostra escola hem treballat conjuntament des de les àrees de plàstica i de llengua bones i males pràctiques arquitectòniques. Amb el mestre de plàstica els alumnes de 3r d'ESO han revisat la fitxa per analitzar una pràctica arquitectònica determinada i un cop han tingut elaborada la informació i n'han obtingut les conclusions corresponents, han elaborat una audioguia per presentar el seu projecte. Evidentment, tots han hagut de tenir presents, en revisar el seu edifici, els objectius de plàstica com els de llengua, per tal d'analitzar la construcció, fer les fotos o gravacions més adequades, i revisar, seleccionar i preparar la informació. Si voleu veure algunes de les audioguies, podem fer-ne un tast en el següent enllaç: akoedidactica.blogspot.com.es/2013/02/ja-teniu-aci-les-audioguies-denguany.html. No hi són totes, però al llarg de la setmana podreu veure’n més. Confiem que us agraden!


Diversos moments dels alumnes de segon d'eso pel món. Ai

Dia 1.

Aeroport, arribada a Amsterdam, bus a Hengelo. Sopar a Montessori college.  Distribució dels alumnes en les seues famílies acollidores.

 

Dia 2.

Activitat esportiva a l'escola. Visita a l'ajuntament de Hengelo,  Pujada a la torre. Presència del 1r tinent d'alcalde de la ciutat i foto de grup per a la premsa.

Recorregut gastronómic pel mercat de Hengelo: degustació de peix (hering), d'embotit i de formatge.

 

Dia 3

Excursió a Amsterdam:passeig pel centre de la ciutat.Entrada a "The Amsterdam Dungeons" (les masmorres d'Amsterdam), magnífic espectacle de representacions de terror sobre diversos episodis de la història negra de la ciutat (la inquisició, els judicis als acusats d'heretgia o bruixeria de l'església medieval, la pesta i els seus efectes devastadors sobre la ciutadania, la crueltat de la justícia...) Els nostres alumnes hi accediren dubtosos i isqueren satisfets per la prova superada. Val a dir que alguns s'agarraven ben fort a qui tenien al costat en algunes escenes especialment fosques i d'esglais continus.

Temps lliure:  shopping, shopping, shopping! Fotos de grup davant del palau reial

Excursió en vaixell pels canals d'Amsterdam a poqueta nit. Passarem per davant de la casa d'Anna Frank.  Alguns dels nostres preguntaven: "però qui era Anna Frank"? Em sona però no ho sé. Tornada a Hengelo a hores intempestives (cap a les 21.30 hores)


El 25 de novembre i la violència

L’EIXIDA A PICANYA EN COMMEMORACIÓ DE LES víCTIMES DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE. El 22 d’octubre alguns alumnes de segon d’eso de l’escola gavina es van reunir a les 10.30 en la plaça de l’Ajuntament a Picanya en commemoració de les víctimes de la violència de gènere al llarg del 2012. Algunes de les classes de tots els centres educatius de Picanya s'hi havien reunit pel dia internacional contra la violència de génere.Alguns dels alumnes i adults hem dit en veu alta els noms de les dones mortes i els hem apuntat en un paper. Tot plegat m’ha fet reflexionar sobre la realitat d’aquest món i no només des de l’emoció sinó des de la raó hem de prendre consciència i ser seriosos.

És veritat que a mi em provoca tristesa i em pose seriós perquè fa la sensasió que no ho podem aturar. A més a més una pregunta em ve al cap: per què alguns hòmens han de ser tan autoritaris i tan violents? Per què ha d’haver tanta violència masclista? Violència física i també verbal. Ferran Verdevio Dasí 25/11/2012


EL NOU PROJECTE «Banc de Llibres» és una idea contra la crisi.

Per a dur a terme el projecte del Banc de Llibres Usats es crearà una comissió encarregada de l’organització. És necessari que la comissió tinga, com a mínim, dos representants per cadascun dels cursos de secundària. La comissió convocarà les famílies participants a una reunió, al llarg de la primera setmana de setembre. Les persones que desitgen formar part de la comissió poden enviar un correu electrònic a ampagavina@gmail.com. Necessitem la vostra col·laboració. Perquè el projecte tinga viabilitat, haurem d’implicar-nos el major nombe de famílies.


Funcionament i normes per a beneficiar-se del Banc de Llibres

1. S’acceptarà qualsevol lot de llibres del curs fet. Posteriorment, es retiraran els que no estiguen en condicions.

2. Quan una família lliura un lot de llibres, tindrà dret a prendre en préstec un lot de llibres equivalent, per al curs següent. Per això, s’hi crearà un registre.

3. A principi de curs, la comissió es reunirà i fixarà uns dies de recollida de llibres. Si no hi ha prou llibres, l’Escola aportarà els llibres necessaris perquè totes les famílies que s’hagen acollit a aquesta iniciativa tinguen dret a rebre el lot complet (previ cobrament del corresponent rebut, veure punt 8 d’aquestes normes)

4. El Banc anotarà els llibres donats i lliurarà un justificant a la família.

5. Uns dies abans de començar el curs, els membres de l'AMPA i de la comissió us atendran perquè, de forma ordenada, passeu a recollir els llibres.

6. En el moment de recollir-los, les famílies signaran un rebut amb la relació de llibres que retiren, comprometent-se a retornar-los al final del curs en bon estat.

7. En finalitzar el curs, els llibres s'han de tornar en bon estat i esborrats de marques de llapis.

8. Finalment es calcula el valor dels llibres de textos nous adquirits per l’Escola i es passa comunicació a les famílies  per al seu abonament. La part que s’ha d’abonar per part de les famílies es calcula mitjançant el quoficient entre el valor total dels llibres nous comprats i el nombre de participants en el projecte.

9. Els llibres que es retornen en mal estat o no es tornen, hauran de ser pagats; si no és així, automàticament aquesta família no podrà continuar beneficiant-se del Banc de llibres.

10. El llibres seran propietat de l’AMPA/ESCOLA. Els llibres són cedits (en préstec) als alumnes i hauran de ser tornats a l’AMPA/ESCOLA l’última setmana de curs (sempre i quan l’alumne no haja de recuperar l’assignatura a setembre, fet que es comunicarà prèviament a l’AMPA) amb la finalitat de ser revisats, reparats i reincorporats al Banc de llibres per al seu ús al curs següent i apartar el llibre que no es trobe en condicions de ser reutilitzat.

Aquestes normes de funcionament serien el punt de partida per a l’elaboració del model de Banc de llibre propi de l’Escola. Posteriorment, al llarg del curs següent, s’elaborarà un document que desenvolupe amb més precisió totes aquestes normes de funcionament, s’estudiaran i es consensuaran els criteris d’actuació, amb l’AMPA, l’Escola, membres de la comissió i resta de persones implicades, redactarem definitivament un model propi de funcionament. Aquest document definitiu es remetrà a totes les famílies que participen en el projecte de Banc de llibres usats i es presentarà finalment en la propera assemblea de l’AMPA.

Agrairem a les famílies de quart d’eso que acaben enguany, que deixen desinteressadament els llibres a la comissió.

Per tal que puga funcionar aquesta iniciativa és molt important la participació. És per això que demanem la màxima col·laboració, perquè es puguen beneficiar el major nombre de famílies possible.

 El projecte el començarem a executar a partir d’aquest més de juny, en les condicions inicials definides en aquest document, sempre i quan hi haja consens, participació i implicació suficient de tota la comunitat educativa. Si no hi ha suficient participació continuarem treballant el projecte al llarg del curs següent, amb l’objectiu de fer-lo realitat i posar-lo en marxa en maig del curs 2012-2013.

La comissió del banc de llibres no ha d’estar formada per famílies de secundària, exclusivament, encara que agrairem la predisposició d’aquestes famílies i la seua col·laboració inicial per a posar en marxa el projecte. Per a qualsevol dubte o aclariment, us podeu posar en contacte amb nosaltres a través d’aquest correu: ampagavina@gmail.com

Cordialment, AMPA ESCOLA GAVINA


Orientació a 4t d'eso amb antics alumnes

Dimecres passat, érem a 23 de maig, vam fer una activitat sobre orientació acadèmica i professional, un dels punts centrals de l’acció tutorial de 4t d’eso. Aquesta sessió, tot s’ha de dir, sempre que la fem és ben especial, perquè comptem amb la presència, el diàleg, els consells, l’afecte i la sinceritat d’antics alumnes de l’escola que han fet recorreguts formatius que interessen els alumnes que són ara acabant l’escola. Tot i que els alumnes de 4t han preparat prèviament algunes qüestions sobre les quals tenen dubtes, allò que els més grans aporten va molt més enllà de respondre eixos interrogants.

La sessió té dues parts. Durant la primera, tots junts els parlen sobre el canvi, la tria, els dubtes a l’hora de seguir un camí o un altre, l’opció d’equivocar-se i de créixer amb les dificultats, la importància d’aprendre llengües, d’estudiar allò que t’agrada, de fer grup, de gaudir amb allò que fas... I malgrat que els grans i els més joves no es coneixen, ja s’enceta una entesa i un diàleg afectuós i profitós. Una horeta després, ve la segona part, en què seuen els uns amb els altres d’acord amb els interessos formatius comuns. És el moment dels dubtes i de les qüestions més concretes, relacionades amb uns estudis i uns itineraris formatius determinats. Si la primera part ja ha permés que els alumnes de 4t reben bona cosa d’informació, al llarg de la segona, la proximitat i el grup reduït enriqueixen eixe diàleg i eixa vivència. Amb activitats com aquesta, aprenem tots alumnes –d’ara i d’adés- i mestres. Gràcies Adrià, Hèctor, Mateu, Guillem, Andreu, Joana, Josevi, Mireia i Paula, com sempre.


Impressions i cròniques sobre el taller Modou-modou a l'escola

TALLER I EXPOSICIÓ SOBRE EL MODU-MODU DEL SENEGAL

El 17 d’abril dos homes de Senegal vingueren a l’Escola Gavina per ensenyar-nos coses de la seua cultura i per recordar-nos els vuit objectius del mil.leni. Primer férem un taller, en el qual un d’ells ens mostrava ritmes amb els tambors i també balls tradicionals senegalesos. Al final del taller cantàrem, tots junts, un rap que tractava dels objectius. Després l’altre company ens va fer l’exposició relacionada amb els objectius. Ell els anava explicant basant-se en les imatges que apareixien al mur que portaren. Ens va explicar les causes de cada problema, la pobresa, la fam, l’educació, la sanitat… Aquesta experiència ens va agradar molt i ens va paréixer interessant; juntàrem cultures diferents i ens mentalitzàrem que tots podem posar de la nosra part per aconseguir que el món canvie a millor. Aquest dos homes ens transmeteren, cultura, esperança, solidaritat i energia. [by Sónia i Núria]

 

GOALS FOR ÀFRICA/ OBJECTIUS PER A L’ÀFRICA

El dimarts 17 d’abril de 2012 vam tindre una experiència amb dues persones de Senegal; ens van ensenyar com era el seu país. Karamba era el xic que ens ensenyà en l’aula de músisca com es comunicaven per mitjà del so dels tambors. A més, férem una activitat que consistia a tocar els tambors. Ens ensenyà el ritme que donava la benvinguda als estrangers, també ens ensenyà com donaven l’alerta de foc, que també la tocàrem. Ja havíem tocat el tambor de manera que era hora de ballar; ballàrem una dansa africana, ens divertírem molt. Havien tocat el tambor i ballat, era hora de cantar. Cantàrem una cançó que tenia huit objectius: eradicar la pobresa extrema i la fam, aconseguir ensenyança primària universal, que hi haguera igualtat de gènere i l’autonomia de la dona, reduir la mortalitat infantil, millorar la salut materna, combatre malalties, garantir  que el medi ambient continue viu i fomentar una associació mundial per al desenvolupament. L’hora va passar molt ràpid. L’altre senegalés ens va parlar sobre el seu país sobre les malalties que aquí es curen fàcilment i allí maten la gent, la diarrea, la pneumònia i els sarampió. Allí una de cada vint-i-dos dones mor en el part, mentre que aquí és una de cada vuit mil. Allí mor molta gent per la sida. També ens va explicar que les escoles a la millor entan a 7 km del poble d’on estan vivint els xiquets, així que han de caminar molt. Pensem que som molt privilegiats al viure en aquest país; hem de fer alguna cosa per ells. [by Aitania i Gonzalo]

 

TALLER I EXPOSICIÓ SOBRE EL MODU-MODU DEL SENEGAL

El passat dimarts 17 d’abril van venir a l’escola dues persones senegaleses. Ens volien explicar una mica els costums africans per una part i, per altra banda, els vuit objectius del mil·leni. En primer lloc vam baixar a l’aula de música on ens esperava Karamba, una de les dues persones. Ens vam seure i ens va repartir sis tambors africans, els Djembes. Ens va ensenyar alguns ritmes bastant divertits. Després vam ballar una mica cançosn africanes i per últim cantàrem un rap. Més tard ens van dur a l’aula dels mestres on ens esperava Erim. En un mur hi havia com grafitis que representaven els vuit objectius del mil·leni. Entre altres estaven llevar la pobresa i la fam, igualtat de gènere, combatre les malalties del VIH i la Sida que deixen molt mort a l’Àfrica. Ell ens va explicar tot a´+o amb detall i es notava que ho havia patit en primera persona.Jo pense que ha sigut una bona experiència per a mi, ja que per una part era interessant el que explicava amb el mur i per altra banda tocar l’instrument com el Djembé o fer algun ball típic senegalés.[by Pau Alemany]

 

 

TALLER I EXPOSICIÓ SOBRE EL MODU-MODU DEL SENEGAL

El taller de Modu-Modu en va pareixer interessant perquè tenien vuit objectius, uns eslogan que des de que el vaig escoltar em va paréixer interessant.Jo des de petit sent un vincle especial amb Àfrica. Sempre he somiat de fer un viatge per Kenia i Tanzània, i poder conéixer cultures diferents. Pareix un coincidència però fa un mes aproximadament la meua tia s’informà d’una ONG que feia viatges molt econòmics a Senegal. Aquest projecte ha sigut com un xicotet pas per conseguir el meu desig d’anar a un continent tant espectacular. Jo toque instruments ( el saxo i el piano ) però sent com també la música africana corre per la meua sang. Quan la toque em sent diferent, a gust i impacient i inquiet pensant en aquells moment que esper que no s’acabe. No sols se m’ha quedat açò, sinó vuit objectius que em fan que encara em donen més esperança que algun dia la terra serà un lloc per viure amb harmonia i pau. Aquest són els objectius del mil·leni:

1. Erradicar la pobresa i la fam./ 2. Aconseguir l’ensenyança universal./ 3. Promoure la igualtat entre gèneres i l’autonomia de la dona./ 4. Reduir la mortalitat infantil./ 5.  Millorar la salut materna./ 6. Combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties./ 7.  Garantir el sustent del medi ambient./ 8. Fomentar una associació mundial per al desenvolupament.

Espere que veritablement s’acomplisquen. VISCA ÀFRICA! [by Àlex Carmona]

 

 

 

 


Les últimes impressions des de la mediterrània

Vacances de vela (dijous).

a. VISIÓ CATASTRÒFICA:

El penúltim dia del nostre viatge ha estat fatídicament tràgic per a la majoria de tots els companys de classe i d’alberg: La gent perdia coses al fons del Mediterrani per a sempre més, com ara unes ulleres de vista, de les de veures-s’hi bé; altres nens o nenes, volcaven a l’aigua irremeiablement a la mateixa vora de la sorra o més enllà, al costat de la primera boia, el resultat era terrible, insufrible... la roba banyada, xopa, ja no hi havia res a fer,... havien fracassat novament! Remuntaven.

El grup sencer se n’anava a l’aigua, perdia el rumb, s’afonava, les ments s’emboiraven.....;D

b. VISIÓ VITALISTA:

La vela i el piragüisme ens han fet riure, viure i pliure, pli què? Pli i a mi plim!!

El millor va ser la discoteca de la nit (va ser tota una bogeria).
Aquest viatge a la mar ha estat molt excitant i educatiu.
Ha estat una gran experiència!!!!

Per: Pau Mullor i Belenguer i Ivan Moreno Jurado.

Vacances de vela (divendres).

Què hem fet a Benicàssim? 

Hem fet vela i n’hem après de valent: la botavara, la pala i el cap.

Hem fet xerinola de dia i de nit, sobretot de nit!!!

Hem fet cant a terra i a la mar, i quines cançons, ai mare.

Hem fet camí tot passejant pel poble: un geladet i un regalet.

Hem fet esport sense parar, pel matí, de vesprada i de revesprada.

Hem fet el llit, quin llit? El meu no que és massa feina, no?

Hem fet equip per eixir a navegar. Aquí sí, implicació total.

Hem fet silenci .... de tant en tant, és clar, sempre sempre no cal.

Hem fet llengua a contracorrent i a pesar de tot,

Hem fet xivarri, que cal gaudir de la bona companyia en harmonia

Hem fet país, hem fet pinya....

I hem fet escola, que la Gavina on va deixa empremta i vola....


Crònica del taller Modou-Modou segons Guillem T.

Veus de Modou Modou. El dimarts dia deu d'abril vam anar a una espècie de xarrada o taller que ens havien preparat dos xics d'origen Africà, però que ja duien temps a Espanya fent aquests tipus de tallers. En la xarrada vam estar parlant de la injustícia i la desigualtat que hi ha al món. El xic ens va dir que a l'Àfrica moren deu xiquets per minut i ens digué que ens imaginàrem en la poca estona que dúiem xarrant quants xiquets haurien mort ja. Ens va posar diferents exemples d'injustícies com que hi han xiquets que són explotats en camps de cultius de cacau o café i que en la vida provaran ni un café ni un tros de xocolata.També ens va demanar que ens posàrem en la pell d'eixos xiquets quan ens queixem de ximpleries i que ho reflexionàrem. Entre altres coses ens va parlar dels vuit objectius del mil·lenni proposats per l'ONU i que encara  estem molt lluny d'aconseguir-los. Aquests tipus d'experiències sempre són enriquidores, ja que ens va fer prendre consciència de les injustícies  mundials. Em va agradar. by Guillem Tamarit Viatela – 4t ESO


Arriben més imatges de l'escola de vela!

Entre més anècdotes que expliquen, Jordi s'ha tprçat el peu, ací el teni en el centre de les imatges, amb garrot i el peu llest. Així que no podrà re,olcar la braca endins ni enfora. 


Crònica des de l'escola de vela, Benicàssim

La primera impressió que hem tingut en arribar al poble de Benicàssim és que els albergs que són a peu de mar són blancs i a nosaltres això ens ha recordat el delta de l'Ebre, on anàrem l’anys passat. Això ens ha transmès bones vibracions: de segur que passarem una bona setmana blava!

Tornem al principi, tot ha començat a l’autobús, un luxe de goig i de descans durant el viatge. Anant en el bus hem vist llocs “emblemàtics” que tots coneixem com són el Casino Montepicayo o Aquarama. Les activitats (de vela o piragua) han estat per ara un entusiasme amb signe d’exclamació, ja que la majoria no havia ni fet vela i piraigua en mar.

Ja de peus a terra, les activitats han estat bé, futbol, bàsquet, pitxi o parlar han estat prou bé i hem passat una vesprada molt satisfactòria llevat del nostre estimat Jorge que ha patit un xicotet esguinç. Ara, de nit, ens hem tirat la manta al coll, festeta del pijama, de la llepolia i la jota valenciana. En un parèntesi jo us escric aquesta crònica que m’ajuda a recordar els millors moments del dia. by Andreu Teruel


Intercanvi a Montessori College de Hengelo

Benvolguts pares i benvolgudes i mares:

Us convoquem a la reunió informativa sobre la primera fase de l’intercanvi amb el Montessori College de Hengelo.  

La reunió tindrà lloc dijous 22 de març, a les 19.00h a la classe de 2n d’ESO. 

Us informarem dels detalls del programa corresponent a la rebuda de la delegació holandesa (del 27 de març al 4 d’abril) i aclarirem tots els dubtes que us puguen sorgir.

Ben agraïts per la vostra assistència, rebeu una cordial salutació.

 

Ensenyant en col·laboració i en cooperació: primària-secundària

Durant el mes de febrer, els alumnes de 2n de primària i alguns alumnes de 1r i 2n d’eso han passat junts una estoneta del pati del migdia. I què han fet? Doncs han llegit per parelles. Sí, això és: acudien a la biblioteca i al llarg de mitja hora, cadascuna de les parelles d’amics lectors gaudien en companyia d’una estoneta de lectura. Durant aquest temps de descoberta que grans i menuts han compartit amb il·lusió, els majors han ajudat els més menuts a llegir contes, explicar-ne les il·lustracions, aprendre noves maneres d’expressar els textos, descobrir llibres que els agradaven quan ells i elles tenien set anys. I tots han rigut, s’han conegut, han aprés... Han creat uns vincles que van més enllà de la lectura.  Les mestres només els hem acompanyat en aquest moment que ells i elles s’han gestionat amb afecte i dedicació. Els menuts arribaven puntuals amb ganes de descobrir més llibres.  Els majors han fet de mestres voluntaris i desinteressats. I les mestres pensem que aquests amics, més amics que lectors, han crescut i han aprés junts al llarg d’aquesta estona.


La 18 edició de l'eacn torna amb major espectativa si en cabia.

A la primera de les escenes de la imatge hi ha sis mirades diferents i unides: l'una sobre l'interior d'un cressol, que cerca l'ànima candescent de la primavera, una primavera valenciana que fa hanstatg! hanstag!, en un bufit d'aire. Una altra sobre la roca morisca que somriu, lúdica si més no, per aquell créixer imposible de l'herba freixurera. Sobre ella mateixa, es dispara l'altra mirada, que jau sobre l'hamaca, sobre l'hamada que cantava Lluís Roda, el poeta. Dues mirades tanquen el rogle sobre la tercera cara en posicions estudiades prèviament, que res no és a l'atzar ni casual. Jordi es repenja sobre la segona hamaca i Inés mira a través o per sobre d'un got que conté aquells elixirs de déus que tot ho fan màgia. Sobre ella, a la joca i en segon terme hi ha el mestre amb les mans suportades a les cuixes. És el protagonista de major edat però simula un paper secundari. I encara algú que s'amaga d'esquenes, en un altre món que no és en conflicte ara mateix. A la segona escena tres personatges volten sobre un roste, contemplen més que no miren la complicitat; a la tercera escena els dos joves representen l'última alegoria, reprsenten un paper més fet, més madur. En total hi ha catorze persones i cadascuna fa un paper predeterminat, exacte, de vides creuades però també paral·leles, una escena no exempta d'una certa felicitat, càndida, adolescent: la natura la representa el vi, noble, en una única ampolla visible, i les taronges (ah, les invariables taronges d'aquell jardinet diví): la natura viva és la mata que naix de la roca: com una freixura, amb aquell única flor, testimoni del moment, també únic, sublim. N'hi ha sis capells i una gorra, que completarien el set invariable de les escenes bíbliques. La pedra, el fang i la vela blanca, pura, protegeix els joves i el seu horitzó.

No sabem qui s'amaga darrere la càmera ni quin era l'objectiu de la cerca. És eacn, sens dubte (final del missatge). 


Bona participació en el camp a través 2012 al poli de Picanya.


Especial Camp a Través 2012: els atletes d'eso lluen al poli de Picanya


Segon de secundària es lluu en el cros 2012

Primer, segon, quart, seté… Primer de secundària tampoc no s'ha qiuedat enrere, malgrat que tenen un any menys i competeixen en la mateixa categoria. Ara, la cursa dels xics ha sigut espectacular: amb Víctor, Gonçal, Pau, Marcel… un equipàs, sens dubte. Les xiques també ho han fet d'envergadura, Roser, Núria i Clara han sigut les estrelles de la nostra representació. Ara, també n'hi ha que feien l'ànec, que els costava de motivar-se, malgrat que després han volgut rentar una mica la cara i el resultat. Per molts anys als participants als guanyadors i als finalistes.


ENLLESTIM EL TRIMESTRE AMB DOS PROJECTES INTERETAPA

Després de diverses setmanes de treball i a punt de tancar el primer trimestre del curs, hem enllestit dues activitats interetapa que fem amb 1r i 3r d’eso. D’una banda, els alumnes de 1r han estat treballant tres rondalles d’Enric Valor i n’han fet les corresponents adaptacions teatrals. Després d’estar preparant els textos durant diversos dies i d’assajar-los, els hem representats per a 1r i 2n de primària. Por, aventura, misteri, història, són alguns dels ingredients d’El castell del Sol, El llenyater de fortaleny i I queixalets, també! Hi ha hagut bastant treball, perquè per tal d’arribar a la fase interdisciplinar, cal passar per diversos moments: lectura de les rondalles, adaptació teatral, preparació del vestuari i de l’atrezzo... I ha arribat el dia de les representacions. I cal dir que ho han fet molt bé.

Veu algunes exemples:

 


 

Un altre projecte que hem enllestit ara ha sigut l’adaptació rondalles en 3r d’ESO, que han explicat amb l'ajuda d'un suport informàtic. Com que els textos de Valor calia explicar-los a les classes dels pirates, de les girafes i dels dinosaures, els alumnes més majors, els han adaptat de manera que els més menuts no havien de fer gairebé cap esforç per escolar-les. Els alumnes de 3r d’eso ho han fet bé, cal dir-ho, però els més menuts també han passat una bona estona.

 

Vegeu-ho:

La col·laboració tres anys i primer d'eso (piratesxpirates)

Els pirates xicotets estaven ben atents, potser no ho entenien tot, però podien sentir l’esperit de l’aventura de la mar i l’alegria que els alumnes de 1r volien transmetre. Per a demostrar-ho  els xicotets pirates ens van fer cantar una de les seues cançons. Bo, així dona gust treballar, amb alumnes que s’entusiasmen i volen aprendre. Això sí,  estimats alumnes, us agrairía moltíssim que estiguereu més atents i m’escoltareu encara més.


VAL o RAMA: el teatre i la intel·ligència

Anit vaig arribar a casa tan cansat, d'un jorn especial, que  no vaig tenir temps d'explicar res. I ves que escriure és una passió i una necessitat, com respirar, i potser no hi ha dia que no m'hi dedique una estona.

Ahir l'escola va organitzar un dia reblert d'emocions, perquè oferíem un treball immens a un dels homes valencians més importants, el senyor Enric Valor. De vesprada, després de la magnífica conversa de Rosa Serrano, explicant-nos allò que ella coneix com ningú, i no sé si és escrit, el Taller de Teatre Total va oferir una visió particular de l'escriptor, VAL–O-RAMA, a través d'un grapat d'escenes o esquets o números que tots plegats es relligaven amb un tret comú: intel·ligència.

Podíem haver representat una rondalla, o podíem haver fet una visió de l'home més convencional. Però aleshores no parlaríem del taller de teatre que dirigeix Francesc Raga, i no seríem davant un Taller que té molts d'anys d'experiència i d'èxits, malgrat el canvi natural dels actors, pel relleu generacional dels alumnes de secundària, per això: intel·ligència.

El protagonista no era qualsevol qüestió, Enric Valor, i la representació venia després d'un matí de molta qualitat, els concerts d'alumnes i pares i mestres, els recitals, els llibres, tot aquest caliu que va creant la música i la lletra de Motxo i Ferran, així que el repte amb el qual s'enfrontava el Taller, continuar o millorar aquell nivel exhibit durant el matí, encara dificultava majorment què podien fer.

La narradora va explicant alguns detalls de la història del segle XX i la vida particular i pública de l'escriptor de Castalla. Unes hostesses fan un minimalisme breu per descriure amb una frase què s'hi veurà, i a partir d'ací van descabdellant-se escenes tendres, ironiques, algunes de doble lectura que no posen fàcil decidir-nos, si podem riure o no, perquè els joves són irreverents, arriscats, fins i tot quan plantegen la guerra, la guerra civil que va estroncar la modernitat i l'educació d'aquest país, amb aquells aviadors i la població civil amenaçada pels avions feixistes, el cor i la raó trenquen per costats diferents.

El cansament del jorn em va dificultar de veure amb suficient concentració la primera part, però cad colp, i a cada número, els joves m'atrapaven sense mirament: sense concessions, rient, cantant, ballant, dramatitzant, interpretant els uns i els altres papers múltiples, polivalents, polièdrics, amb música en directe i enmig de l'escena, un repàs al segle XX dels valencians que mereix més atenció i més represetacions d'aquest Taller que és una marca i un rèdit inqüestionable. Un valor i un segur.

Com és que tot de joves deixen els seus patis i temps lliures, per dedicar-se hores i hores, dies i dies durant dos mesos a preparar textos, moviments, assajos, vestuaris, músiques… en favor del teatre i, especialment enguany a Valor?, com és que no solament s'esforcen i treballen fins quedar extenuats, i encara, amb l'afegit de passar-ho bé, molt bé afegiria? Jo trob que la resposta resum és intel·ligència. Comunicació, diàleg, domini d'escena i del teatre dels joves, dels seus interessos, de saber traure les actituts i les aptituds de cadascú. I la direcció de Paco Raga és, sens dubte, la responsable de tanst fruits, de la nostra emoció i la nostra gratitut sincera. Per molst anys.

[fotografies: Jordi Orts]


La diversitat lingüística passa per cinqué de primària

Els alumnes de 4t d’ESO també han explicat tot allò de la diversitat lingüística a 5é de primària. I com els que van ser a 4t, han exposat tot allò que havien preparat i després han treballat en grup amb els més menuts. Han reflexionat sobretot al voltant del respecte lingüístic, a partir de situacions en què hi havia la convivència entre dues o més llengües, i havien de valorar si totes eren respectades o no; també han revisat els diversos parlars del català i n’han observat diferències quant a la pronúncia, els articles, les terminacions verbals o el lèxic. Fruit de la reflexió i del treball, teniu ací les seues respostes. Què en penseu vosaltres?

 1. És el mateix llengua i llenguatge? No, perquè la llengua són els codis i el llenguatge la capacitat de parlar.

 2. Les llengües són sempre iguals, ara que fa 100 anys? No, perquè les llengües van evolucionat.

 3. Totes les llengües tenen el mateix ús? Les podem utilitzar de la mateixa manera? Sí, perquè totes serveixen per a comunicar-se.No, perquè les llengües oficials es parlen a la televisió, en canvi les no oficials es parlen a casa.

 

4. Què pot passar si no protegim una llengua? Què podem fer per millorar-ne la situació? Si no protegim una llengua, pot desaparéixer. Per evitar-ho cal parlar-la més, donar-li més importància. Per evitar que s’extingisquen, cal parlar-les, protegir-les, estudiar-les.

5. La nostra llengua es parla igual en tots els llocs? No, perquè la pronunciació canvia, les últimes lletres dels verbs, l’article, algunes paraules...


Uns quants moments de l'assaig de secundària


MURAL HOMENATGE A ENRIC VALOR AMB ELS ALUMNES DE 4T

Com cada any, els alumnes de plàstica de 4t d’eso, coordinats pel seu mestre Rafa Santibáñez, preparen un dels murals temàtics per a la festa de Nadal. La proposta inicial és només el punt de partida, perquè és la motivació, el treball en grup, la implicació, la coordinació davant d’un objectiu clar i compartit els que fan que aquest treball es faça realitat. No hi ha resultat sense procés; tampoc no hi ha procés si els alumnes no han fet seu eixe objectiu i el grup –mestre i alumnes- no treballa unit.

Enguany tanquem l’any Valor i aquest mural també vol retre homenatge al nostre guardador de paraules. La mirada de l’escriptor de Castalla embolcallarà cançons, aplaudiments, rialles i diàlegs, i esguardarà els darrers dies d’aquest any que ja acaba. Ací en teniu algunes imatges, perquè aneu fent boca.


Participació en la Jornada contra la violència de gènere

El passat 25 de de novembre es va celebrar el dia contra la violència de gènere i l'ajuntament de Picanya va celebrar un acte commemoratiu per a recordar la memòria de les víctimes. A l'acte acudiren representants de les escoles, dels instituts, comerços i nosaltres vàrem ser els representants de l'escola Gavina. Ens varen donar una cinta morada amb el nom d'una dona maltractada i morta a mans de la seua parella o ex-parella, quin dia moriren i en quin lloc. Va ser molt emotiu perquè és important celebrar aquest actes perquè no es pot oblidar la memòria de les dones assassinades i també per a conscienciar la societat que açò s'ha d'acabar.
Toni, Joan, Arnau, Núria, Júlia i Alba : 2n eso


LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA VIATJA A 4t DE PRIMÀRIA

Dimecres 30 de novembre, un grup d’alumnes de 4t d’ESO van visitar els de 4t de primària per parlar-los d’algunes qüestions que havien vist a classe: llengua i llenguatge; diversitat lingüística, evolució lingüística, frontera política/frontera lingüística, llengües amb estat i sense estat, llengües minoritàries, el cas del català. I ho han fet tenint en compte que la tasca final del projecte era explicar tot açò als xiquets i les  xiquetes de 4t. Els més majors van fer dues exposicions orals.

En la primera part, el suport utilitzat per fer les explicacions ha esta una presentació en powerpoint que completava i il·lustrava allò que anaven dient els majors; la segona part de l’exposició ha estat una miqueta diferent, perquè havien elaborat un telenotícies en suport audiovisual, en què explicaven tres notícies:  la celebració d’un concurs d’eurovisió amb cançons en llengües minoritàries d’Europa, el paper de les Escoles en Xarxa i la celebració d’un referèndum vinculant per decidir una nova política lingüística. La consulta era la següent: voldries que en tots els centres escolars de tot l’estat s’ensenyara qualsevol de les llengües que s’hi parlen? Els alumnes de 4t de primària, després de les exposicions, ja ho tenen clar: sí. Després, els majors han ajudat els menuts a respondre algunes preguntes. Ací teniu algunes reflexions i algunes imatges de la sessió. Què respondríeu vosaltres?

 

1. És el mateix llengua i llenguatge?

La llengua és el conjunt de signes i el llenguatge és la capacitat per a comunicar-nos. (Mariola, Pablo, Shuli)

 

2. Les llengües són sempre iguals, ara que fa 100 anys?

Les llengües no són sempre iguals perquè van evolucionant al llarg del temps. (Mariola, Pablo, Shuli)

 

3. Totes les llengües tenen el mateix ús? Les podem utilitzar de la mateixa manera?

No, perquè els primers éssers humans van nàixer en diferents llocs i van inventar diferents llengües. (Maria, Pau, Ferran i Marco)

 

4. Què pot passar si no protegim una llengua? Què podem fer per millorar-ne la situació?

Les llengües desapareixen si no les protegim o si les dictadures les amenacen. (Maria, Pau, Ferran i Marco)

Si no protegim les llengües, poden desaparéixer per no utilizar-les. Per protegir-les, podem ensenyar-les i parlar-les més. (Carlos, Alba, Joan, Clara, Pau)

Si no protegim les llengües, es poden perdre. Per tal de protegir-les, podem parlar-la en més llocs. (Mariola, Pablo, Shuli)

 

 

Presentem tres blocs nous de secundària (matemàtica i informàtica)

Coordinats per Loli Company, són blocs per treballar les àrees d'informàtica i matemàtica. Per repasar, per perdre's, per connectar-se des de casa, per avançar i millorar. Hi podeu accedir a través de la pàgina de secundària, a la columna de l'esquerra, davall l'índex de pàgines, teniu les portes d'accés. 

 


Preparant el concert i les cançons de Carmina Burana

Un assig de segon de secundària que prepara una reconoscible cançó d'aquella espectacular obra 'Carmina Burana' de Carl Off. Però n'hi ha més que anirem destapant en començar novembre.


Visita al Centre Octubre

El dimarts 18 d’octubre de 2011 els alumnes de 3r i 4t anàrem a València, a escoltar una lectura sobre la guerra civil, i a informar-nos sobre la biotecnologia i la sostensibilitat a un bar de ciències.

 

La lectura dramatitzada va ser molt interessant i descrivia la situació que van viure els nostres familiars. Explicaren moltes coses que desconeixia i que em va sorprendre saber. Una de les coses que més em va impactar, van ser les imatges que ens ensenyaren. Eren imatges de gent a la guerra. Veies gent pobra, rica, gent molt prima i en un camp de concentració, dones amb fills. Veies tot tipus de gent que va viure la guerra, i en especial soldats. Una altra qüestió que també em va impactar, foren les cartes que llegiren els actors i que havien trobat tot preparant la lectura. Aquestes cartes les havien escrites gent que va viure durant la guerra. La segona, pense que va ser més dura que la primera, perquè l’adreçava una dona a la seua família. Aquesta carta la va escriure un dia abans que l’afussellaren. Va dirigida especialment a la seua filla i li demana que cuide del seu pare, la iaia, els germans.... de tot. En general, tot el que explicaren et fa vore el patiment que va sofrir la gent, i en especial els que tenien idees polítiques diferents dels qui guanyaren la guerra. Mai no havia imaginat, que el meu país haguera pogut ser tan poc lliure!

 

 Quan acabàrem de vore l’actuació/lectura, anàrem a esmorzar. Ens prepararen una taula amb beguda i pizza. Al final no va quedar-ne cap tros. Quan acabàrem de menjar ens vam seure en unes cadires, al bar, per escoltar la conferència sobre biotecnologia i sostenibilitat. Al principi, jo no sabia res de cap dels dos temes. Pel nom, imaginava de què podien parlar, però fins que no vambuscar una mica d’informació a l’escola i vam assistir al bar de ciències, no en sabia res. Manel Porcar fou qui ens parlà sobre biotecnologia i Fernando Sapiña, sobre sostenibilitat.

 

En començar ens introduïren el tema i explicaren què era cada cosa. Després començaren les preguntes. Cada un de nosaltres (si volíem) podia aprofitar per fer preguntes. En general hi va participar prou gent i tot el que explicaven s’entenia amb facilitat.

 

Aquest ha sigut un dia en què les activitats que férem m’agradaren prou, i vaig aprofitar per aprendre una mica sobre dos temes que desconeixia i sobre la història del meu país.

 

 Anna Teruel Sanchis 3r d'ESO

Constituït el Consell de delegats i delegades

Ja tenim conformat el nou Consell de delegats i delegades per a aquest curs. Ahir es constituia formalment en la primera reunió del curs després del procés d'elecció portat a terme als diferents grups. Cada curs que passa el Consell va guanyant cos pel que fa a l'acompliment de la seua funció de representativitat del conjunt de l'alumnat d'eso. Enguany hem tingut un inici realment gartificant amb 8 alumnes compromesos per realitzar una tasca positiva en diversos àmbits. Començàrem per clarificar aspectes generals de l'organització i el funcionament del Consell i del centre i ens vàrem detindre en els plans de transport i menjador. Però més enllà de les qüestions de caire més normatiu i formal ja es va proposar el repte de convertir el Consell en un equip creatiu capaç de portar a terme propostes de cara a la millora de la convivència, la participació i el benestar de tots i totes les alumnes de secundària. Els delegats i delegades són: 1r. Roser Fortanya i Quique Real; 2n. Júlia Ribes i Xavi Muñoz; 3r. Anna Teruel i Arnau Masià/Clara Martínez (mig curs cadascú) i 4t. Aina Juraco i Marina Baquero. I estaran acompanyat a les reunions del Consell per la coordinadora de secundària i l'orientador, Empar Martínez i Jordi Orts.


El primer dia del curs 2011-2012

envieu les vostres cròniques del primer dia a martina@escolagavina.cat

en publicarem una selecció en aquesta pàgina. Gràcies.

 

Hui he començat molt contenta ESO. Només arribar he saludat a totes les meues amigues i amics i com no a tots els mestres d’aquests darrers anys. Des d'infantil fins a sisè de primària. Tots estàvem un poc nerviosos. Oh l'Eso!

Ens han fet un passadís per passar i després ens hem fet una foto que és la que veieu cí en primer pla. A continuació ens han presentat la classe i també els nous, hi ha dues xiques Luci, i Alba, de xics n'hi ha tres, Hugo, Carles i Sergi.

També hi ha dues novetats: la primera és que no ens han posat de dos en dos sinó en grups de quatre i cinc, també és que tenim armariet, l’ESO és l’ESO.

A les onze l’esmorzar, no un esmorzar de bocata si no una bona picadeta d’olives, papes, trossets de pizza i una ensaimada farcida de sobrassada. Hum, que bo! Per últim l’actuació de RAPSODES, que bé ho feien i que bé cantaven, ho explicaven molt bé, i el més divertit, és que cantaven rap i hip hop. Enguany tenim de tutora a Àfrica, que també ens donarà Anglès. Tenim onze assignatures, buf! Demà comencen les classes, comença lo dur. Quin festassa, quin dia més divertit!!! [Roser V.]


La resistència a canviar o la pedagagia del canvi

L’ambient era engrescador, viu. No importaven les dificultats que objectivament els eixien al pas. Mesuraven a conciència; anotaven resultats en taules adequades; feien càlculs més o menys sofisticats. No calia renyir, no calia vigilar. Sols he hagut de dir-los que ja estava bé quan, malgrat que havia sonat la campana i s’acabaven les classes del matí no se n’anaven (per què volien aconseguir alguns resultats més que demostraren la validesa de la hipòtesi en base a la qual treballaven). Era un ambientàs! No és que em preocupe massa la metodologia, crec que les formes orgàniques tenen una raó de ser. Crec que són el futur de les metodologies. Però per damunt de tot això, crec en aquesta generació de joves!


Una imatge val més que mil paraules? [Art Modern]

A la classe de llengua hem posat a prova la nostra creativitat per fer poemes objecte i transmetre les nostres idees sense l'ajuda de les paraules. El tema: Europa, i en concret, aquelles nacions europees que no tenen un estat propi o bé queden desdibuixades per la presència dels països més grans. Amb la inspiració de Joan Brossa, materials de reciclatge, flors, joguets i dibuixos, els alumnes han explorat noves formes d'expressió.

Avui hem inaugurat l'Institut Gaviner d'Art Modern amb la seua primera exposició Eurodifference, una visió alternativa a la idea d'Europa. Demà esperem la crònica de la mà dels nostres periodistes.


Fer ciutadans, des de l'escola: educació per la ciutadania, ho recordeu?

En educació per a la ciutadania, 2n d'eso ha començat un nou projecte: canvia el teu món. El primer trimestre el vam dedicar a conèixer-nos més i a veure quines coses podíem canviar de nosaltres, com a grup, com a alumnes,  com a companys i com a persones. L'empatia o l'assertivitat van ser els temes que ens van ocupar.

 

Al segon trimestre ens hem dedicat a veure com va el món, quines coses van bé i quines haurien de millorar; així que en el temps que tenim, poc però molt ben aprofitat, hem parlat de la crisi econòmica i de les revolucions del món àrab...

 

Ara, en aquest nou projecte, ens toca veure com podem influir en les coses que ens envolten: els companys, els mestres i l'escola és el millor lloc on practicar.

 

El projecte té vàries vessants: l'una, investigar sobre el tema elegit; una altra, fer una xicoteta bona acció per a l'escola i a l'escola. Al mateix temps han d'enregistrar.ho tot: les accions i allò que hagen descobert, les explicacions d'allò que investiguen, les activitats a l’escola i les conclusions. L'edició i explicació que faran en l'enregistrament, la realitzaran a l'hora d'anglés oral i en anglés, of course.

 

Els temes que ells han elegit són: passar un dia amb una persona gran, plantar un arbre, abraçar-nos és gratuït, vida sana o ajudar els altres...

El grup amb el tema Planta un arbre ja ha començat la seua activitat a l’escola, Anna, Maria, Arnau i Bea, han anat a classe de cinc anys i han explicat la importància dels arbres i els han ensenyat a plantar llentilles (no és un arbre, naturalment, però s'aproxima). Per cert, les llentilles van creixent totes.

 

La veritat és que la presentació ha estat molt original i els xiquets de 5 anys van estar ben atents. Després, cada xiquet amb el seu got, cotó i llentilles va passar a l'acció.

Aquest grup ja té també enregistrada l'activitat que després hauran d'utilitzar per al projecte d'anglés oral: segur que haurem de demanar ajuda per editar les imatges.... Ens caldrà de fer un curs ràpid.

 Bo, ja us continuarem explicant la resta de projectes com s'enceten i quina és la seua evolució. 

 


La matemàtica, racional i emocional, segons Alsina (fragment2)

Matemàtiques i intel·ligència racional

Saber matemàtiques ha esdevingut, de vegades, una forma d'exhibir la intel·ligència racional, inclús una forma de mesurar-la. Molts coeficients d'intel·ligència fan servir el lligam matemàtica-racionalitat de forma directa o indirecta. Absurdes qüestions matemàtiques com "seguiu la sèrie 8, 80, 81..." segueixen formant part de molts tests que curs a curs omplen els nostres escolars.

Seguint (Tall, 1991) voldria fer una breu referència al fet que la intel·ligència racional presenta de fet dues formes de pensar. Sense entrar aspectes anatòmics i fisiològics dels hemisferis esquerre i dret del cervell humà (Glennon, 1980) ni en la seva especialització concreta o complementarietat (Gazzaniga, 1985) voldríem recordar que, d'una banda, tenim una forma de pensament: verbal, gestual, lògica, analítica, lineal, seqüencial,... amb capacitats evidents per a l'identificació de conceptes, l'expressió, la deducció pas a pas, l'argumentació lògica... A la vegada, tenim una forma de pensament visual- espacial, analògica, intuïtiva, sintètica, de processament múltiple i simultani... amb capacitats per a veure, comunicar, relacionar, identificar estructures, entendre metàfores, establir analogies, etc.

Sembla doncs convenient (Tall, 1991) que acordem que "la manera més poderosa d'usar el cervell és integrar les dues formes de processament... Això requerirà una nova síntesi de coneixement matemàtic que done el pes adequat a aquestes dues formes de pensar." Per tant en el propi coneixement matemàtic estrictament racional hem de saber oferir a la vegada rigor i intuïció, formalització i significat, sintaxis i semàntica, retòrica i poètica,.... aprofitant (ponderadament) els llenguatges de tota mena i els recursos comunicatius. 

 

Matemàtiques i intel·ligència emocional

Les classes de matemàtiques han provocat sovint emocions més negatives que positives, situació a la qual sens dubte cal pegar la volta. Aquesta emotivitat positiva que fer matemàtiques desperta en molts de nosaltres i en una part dels nostres estudiants, caldria que s'extengués a una majoria, sense oblidar la societat en general. Eecordem la famosa sentencia d'Antoine de Saint-Exupéry: "Només es pot veure correctament amb el cor; l'essencial permaneix invisible a l'ull" i preguntar-nos si les matemàtiques també poden jugar bé amb el món emocional, fent desaparèixer els aspectes negatius i aprofondint en els positius: en el món de les emocions bàsiques trobem un conjunt d'emocions que anomenarem positives: alegria, amor, sorpresa, felicitat, deleitament, diversió, satisfacció, eufòria, cordialitat, confiança, enamorament, admiració... Són les emocions i sensibilitats que seria bó cultivar en el context de l'educació matemàtica.

És obvi que les situacions anímiques positives son un bon punt de partida per a fer qualsevol activitat, matemàtiques en particular. De bons resultats en matemàtiques se'n poden derivar sentiments eufòrics o de satisfacció. El que ens interessa és analitzar com l'ensenyament de les matemàtiques pot o bé educar emocionalment o recíprocament.

Claudi Alsina, universitat politècnica de Catalunya. Pispat del blog 'L'arbre de Darwin'


DECÀLEG de regles per als joves d'institut, segons Bill Gates

Bill gates va ser convidat a fer una conferència a l'institut on havia estudiat l'ensenyament secundari. El seu discurs s'aplega en aquests onze normes i les cares de mestres i alumnes que, de segur, esperaven una altra cosa.

REGLA 1. La vida no és justa, acostumbra-t'hi.

REGLA 2. Al món no li importarà la teua autoestima. Esperarà que aconseguesques alguna cosa, independentment que t'hi sentes bé o no.

REGLA3. No guanyaràs 5.000 dólars mensuals just després d'haver acabat l'institut. 

REGLA 4. Si penses que el teu mestre és dur, espera a tenir un cap.

REGLA 5. Dedicar-se a servir hamgurgueses no et trau dignitat. Tos iaios tenien una paraula diferent per descriure-ho: oportunitat.

REGLA 6. Si fiques la pota, no és culpa de tos pares, així que no ploriques pels teus errors, aprén-ne.

REGLA 7. Abans de nàixer, tos pares no eren tan avorrits com ara. Començaren per fer-se quan hagueren de pagar pels teus comptes, netejar la teua roba bruta, escoltar com de guai ets i com de friquis són ells. Així que, abans de començar una lluita de Salvem el món, la selva o un riu contaminat, inicia el camí netejant les teues coses: comença per l'habitació, l'escriptori, l'armari, el llit, la motxilla.

REGLA 8. A l'escola poden haver-se eliminat les diferències entre guanyadors i perdedors, però en la vida real no. 

REGLA 9. La vida no es divideix en semestres ni en cursos. No tindràs tantes vacances d'estiu en llocs llunyans, i molt pocs caps s'interessaran en ajudar-te a que t'hi trobes. Tot això ho hauràs de fer en el teu temps lliure.

REGLA 10. La TV no és la vida real. En la vida quotidiana, la gent de veritat ha d'eixir de la pel·lícula per anar a treballar. 

REGLA 11. Sigues amable amb els 'NERDS' (els més estudiosos de la classe). Existeixen moltes possibilitats que acabes treballant-hi per algú d'ells. 

 

[vols afegir alguna cosa?, vols dir alguna cosa?, vols fer-ne una reflexió?, vols explicar-te amb una metàfora?] [martina@escolagavina.cat]

 

 

El nostre torn

Des de divendres passat el tauler d'anuncis de secundària presenta una novetat. Amb la idea de dinamitzar aquest element de comunicació i després de ser consensuat al Consell de Delegats, es va generar un nou espai que contindrà les propostes, idees, suggeriments,... que el propi alumnat vullga fer arribar especialment als seus companys i companyes. Aquest curs el Consell de Delegats està agafant un caliu de participació, reflexió i col·laboració com no s'havia donat fins ara. A poc a poc l'alumnat comença a tenir clar que, des de la responsabilitat, l'optimisme i una actitud proactiva, és el torn de dir la seua. I és per això que els delegats dels quatre cursos convoquen els seus companys a compartir iniciatives o idees que puguen resultar d'interés.


Grup d'encontre de pares i mares d'ESO

Benvolguts pares, benvolgudes mares

Tal i com vos vaig comunicar a les reunions de classe d’aquest 1r trimestre, dins del conjunt d’accions que defineixen el marc general de l’escola de pares i mares, reprenem aquest curs el Grup d’encontre de pares i mares de l’ESO.

La idea és donar-li continuïtat al treball encetat el curs passat i conformar un grup més o menys estable amb el qual trobar-nos una vegada al mes per poder parlar i pensar junts qüestions relatives a l’educació dels fills i les filles adolescents. En principi continuarem amb l’horari del curs passat tot i que aquesta és una qüestió que podem revisar en funció de disponbilitats i demandes. Així, el primer encontre serà el proper dijous dia 4 de novembre a les 19.00 h.

Si no poedu assistir per qualsevol circunstància però esteu interessats o si necessiteu qualsevol aclariment, podeu escriure’m un mail a orientacio@escolagavina.cat

Atentament, Jordi Orts


L'especial Montesa, amb text de JM Calatayud

Dimecres, 6 d'octubre, el 1er cicle de secundària vam anar d’excursió a un poble de la Costera anomenat Montesa.

Només arribar-hi (sobre les 10.30 del matí) caminàrem pel poble alhora que esmorzàvem, fins arribar a l’església. Allí va aparèixer el retor que ens va explicar una mica la història de Montesa, de la seua pròpia orde i que és l'únic poble de tota la Vall de Montesa a la dreta de la vall (venint des de la costa).

Entràrem a l’església i la visitàrem. També ens vam explicar que es va construir en un temps rècord: 10 anys. Es construí al segle XVIII i era d’estil barroc.

M'agrada la seua decoració. Té un orgue molt vell, amb més de 100 anys que, abans d’anar-nos-en, tocà una mica Jordi Orts.

Una volta vam visitar l’esglèsia baixàrem a l’almàssera de Montesa, actualment un museu. El museu era molt xicotet amb només quatre pantalles i unes quantes màquines que expliquen la història i el funcionament de l'almàssera. Després pujàrem pels estrets i costeruts carrers del poble en direcció al castell.

A la base de la penya on es troba castell hi havia unes taules on dinàrem una volta haguèrem visitat el castell.

Ens obriren les portes del castell i hi entràrem. L’estat de conservació era una mica pèssim ja que pràcticament tot estava en runes i no era gaire gran, malgrat les restauracions que havien fet. Destacava un edicifi que estava sencer (és possible que fóra alguna esglèsia o algún altre lloc de culte ja que els habitants dels castells eren monjos guerrers, però no ho sé). Les vistes de la vall i les muntanyes dels voltants eren prou bones malgrat la presència d’una lleugera boirina.

Després de  visitar el castell, dinàrem. Ens estiguèrem allí una bona estona (unes dues hores), dinàrem i també jugàrem bastant. Baixàrem els costeruts carrers del poble en direcció a l'autobús però, en arribar a un bar fèrem una parada, per si algú havia d’anar al bany, a més la gent aprofità per comprar alguna beguda.

Després continuàrem baixant una mica més i arribàrem a l’autobús. De camí ens posaren la pel·lícula de Resident Evil. Arribàrem a l’escola cap a les 16.30 de la vesprada després de tot un dia fóra, a Montesa. 


Som escola pilot del projecte europeu NANOYOU

El projecte Europeu NANOYOU (www.nanoyou.eu), té com a objectiu incrementar el coneixement bàsic que els joves d’entre 11 i 25 anys tenen sobre les nanotecnologies (NT) i involucrar-los en un diàleg sobre els aspectes ètics, legals i socials que porten associats. NANOYOU és un projecte finançat per la Comissió Europea i compta amb la participació del Parc Científic Barcelona conjuntament amb altres institucions europees com la Universitat de Cambridge i la Cité des Sciences et de l’Industrie de París. Enguany som dues escoles del país que hi participem.

La coordinació des de l'escola Gavina del projecte la dirigirà Encarna Coret 

 


Estudiar secundària a l'escolagavina: a favor de l'educació!

La RECERCA CREATIVA I INNOVADORA de continguts. Les maneres adequades al present. La incorporació de la metodologia del treball cooperatiu. Estar preparts per als reptes. L'ús de la imaginació en el treball i en la vida… vet ací la pedagogia que volem abastar.

 

Una ESCOLA PRÒXIMA que permet conèixer a fons l'alumnat. De tracte personal, de treball de tu a tu amb el tutor, en col·laboració amb un GO profesional, exquisit, perquè els joves tingeun el suport escaient.

 

COMPROMESA AMB ELS VALORS treballem per aconseguir el respecte de tothom, potenciant actituds i comportaments de cooperació, l'autonomia personal, el comprotament responsable.

 

Una escola que ASSUMEIX ELS ERRORS, els fracassos, que comparteix el treball amb les famílies, per millorar cada dia, i atendre els espais i els buits on ens cal un major esforç.

 

CONEIXEDORA DE LES LIMITACIONS, el grau d'eficàcia de la seua intervenció, l'edat i la dificultat dels joves adolescents, però que és atenta i treballa per generar un clima de convivència, de salut, i d'interés per l'estudi.

 

UNA METODOLOGIA ACTIVA que aprodundeix en la formació humana, que té en compte la diversitat, que valora la implicació en el centre.

AMB IDEES CLARES perquè l'alumnat avance en els estudis i afronte l'etapa postobligatòria amb garanties d'èxit.

 

 

 


Quan l'escolagavina s'acaba (i 2)

Tenim el sentiment que acabem una part de la nostra història. Ara sentim que el conte arriba a la seua fi, un conte que va començar ja fa un grapat d’anys i que comença així: "Això diuen que va ser i era una colleta d’infants que van arribar a l’Escola de les Meravelles, dita per aquella contrada “Escola Gavina”. Potser us sembla una exageració, però pareu i escolteu si ho serà o no:

Alícia i els nouvinguts aterraven en una escola enorme, envoltada de natura, i que als ulls dels petitons semblava inabastable. GAVINA representa la llibertat del saber, significa també, una mar d’experiències i de descobertes, però també hauria de ser la força, el treball i la dedicació per arribar a l’autosuficiència del vol sensat. Tots sabem que els noms ens atorguen els seus dons, tanmateix, els humans, interactuant amb els mots, els lliurem les nostres gràcies i el noste patiment.

 

Així que, si recorrem la galeria dels records trobem, en Infantil, com els ulls innocents dels menuts s’enlluernaven amb la meravella del color i de la forma, i s’ensinistraven en el traç, la música i el coneixement del cos humà. Després venien els concerts de Nadal, el teatre dels animals i unes llentilles més bones que les de casa. I més avant tastaven uns canelons exquisits i moltes altres menges boníssimes. A partir d’aleshores, Rafa seria una autoritat gastronòmica incontestable, però Paquita i Maria ho serien del menjador i el pati. Ja en la Primària vindria la palmada-cullerada de la mestra Júlia i la meravella de juntar lletres. I davant de l’èxit de la suma, experimentaven el naufragi de la resta portant ( a excepció feta dels matemàtics del grup!). La lletra anava entrant, tot fent rimar paraules: Què divertit era allò d’escriure redolins:

“Paula, para la taula,

para-la bé, que el pare ja ve”.

A poc a poc, va arribar la poesia, de la mà de La Lluna de la muntanya:

“La lluna de la muntanya

la lluna que més m’agrada,

ai, com m’agrada la lluna,

la lluna de la muntanya”.

Però, clar, no tot eren flors i violes i romanís, que va! En això topetaven amb l’enigma dels problemes, quina llanda! Encara que, xino-xano, també els anaven assolint, mentre els anava creixent el raonament i la lògica i practicaven els primers discursos orals apresos.

Passet a passet, aconseguien endinsar-se en la meravella de l’argumentació i de les assemblees de classe, dit en altres paraules: en la resolució pacífica dels conflictes interpersonals. D’aquesta manera, descobrien la meravella de la comprensió de l’altre! Posar-se en la pell del company. Mes tard, vindrien l’entrebanc de les paraules difícils, amb arestes tallants, amb crostes dures, però també la bondat de la literatura i la meravella de la fantasia.

I somiant, somiant travessaven l’espill de l’adolescència: havien entrat en Secundària: allí es trobarien altres problemes, com Alícia en el País de les Meravelles, les transfomacions i els canvis de caràcter. En Secundària, experimentaven l’entrenament en el patiment i en la disciplina, i descobrien que posseïen qualitats no imaginades com la tenacitat i la lluita en la consecució d’objectius. Però també es sorprenien amb l’alegria d’aconseguir metes i de superar obstacles. I encara que els costava de reconéixer, sucumbien al joc cooperatiu i a l’empresa conjunta o la solidaritat adolescent.

Així, combinant la fabulació i el rigor del coneixement científic, anaven bastint la meravella de l’autonomia i l’autoafirmació. Aprenents dels límits i la conducta respectuosa, els adolescents, atacats per la descàrrega hormonal, oscil·laven entre l’excés i, potser, la impertinència.

No obstant això, també aprenien el sentit de l’humor i la importància de la comunicació; la responsabilitat i la col·laboració, però també l’Excell i els powerpoints. I no diguem la Paraula Total, perdoneu, volia dir el Teatre Total. I a més a més en anglés! Tot i això no haver cursat Ciutadania in english.

I en un tres i no res, acaba el curs i conte contat conte acabat.

I ja ens trobem recapitulant, fent balanços, positiu/negatiu. I que voleu, he preguntat: digueu-me retrets que faríeu a l’escola. Però, contra tota previsió, no me n’han sabut dir cap. Crec que si havien de reclamar o protestar ja ho han fet anteriorment.

Avui venim a cloure 14 anys de vivències, en aquest espai i amb un equip de persones, que han ajudat les nostres filles i fills a ser persones i a estar en el món. Fer un llistat de totes les activitats en què han participat resultaria fatigós, però assenyalar-ne algunes pot ser un exercici de memòria i de gratitud.

Sincerament, crec que el personal d’aquesta casa ha estimulat l’alumnat a aprendre i a participar. I a col·laborar en activitats de diferents índoles, tant pel que fa a la gestió escolar, com a delegats i encarregats de diverses categories, com pel que fa a la participació cultural en premis literaris, en actuacions musicals, plàstiques, esportives, teatrals i cinematogràfiques... També en les activitats lúdiques, com colònies, viatges, excursions, eaceenes, intercanvis... O en els projectes cooperatius: sabeu bé de què parle: les setmanes culturals, la gestió de bar en les festes de l’escola, la cooperativa d’ajuda al viatge de final de curs. I jo que sé, quantes més!

Després de tot això: Només us falta crear Ràdio Gavina!

Als jóvens us dic, que mantingueu viu l’esperit d’aquesta d’escola, de compromís amb les persones i amb la societat, que comprengueu que no hi ha alegria si no hi ha esforç, que no hi ha creativitat si no ens agafa treballant, i que trobareu el vostre camí, (perquè de camins n’hi ha molts!) si el busqueu amb tenacitat, però, sense angoixa.

Que tingueu sort! Que tinguem sort!

[Empar Busó i Belenguer, discurs de cloenda de 4t d'eso, juny del 2009]

 




)

PER LA MATEMÀTICA ELS CONEIXEREU

http://uno.grao.com/experiencies/blogs-aula-matematiques

un bloc a infograo…

 

http://uno.grao.com/experiencies/arees/didactica-de-les-matematiques

sobre didàctica de la matemàtica.

 

http://feemcat.org/?p=284

carta d'Anton Aubanell als mestres que teniu la sort de començar







TORNAR LA PASSIÓ a les aules

Acció1. Llegiu durant deu minuts cada dia. Blogs, llibres, revistes, bé de creació, bé de l'àrea concreta que treballeu. Per exemple.

- L'article sencer de Claudi Alsina, sobre la matemàtica i la seua màgia.

- Si treballeu l'Islam en història, els primers versets de l'Alcorà, situen un ambient determinat.

- La primera pàgina de Paradiso, de Lezama Lima, enceta un cant un favor de la llengua castellana.

Per què hem de considerar que, llegir deu minuts per començar la classe, és perdre el temps?


Cinema en V.O.

Des de 400 colps ja es prepara un nou programa de Cinema en V.O. Estem articulant una proposta que seguraent contindrà un cicle sobre la representació de l'adolescència al cinema junt a d'altres pel·lícules que paga la pena conéixer.


INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES (IM)

Howard Gardner va elaborar una teoria sobre la intel·ligència. No n'hi ha una de sola, d'intel·ligència, ve a dir, mlagrat que l'escoLa s'ha encaboriAt a treballar, gairebé exclusivament, la intel·ligència logicomatemàtica i la intel·ligència lingüística. Gardner basteix una teoria que afig vuit intel·ligències en total: intel·ligència musical, espacial, corporal, intrapersonal, interpersonal, i naturalística. 

Per què ho diem, tot això…?


Cròniques, escoles en xarxa

Projecte cròniques.

 


Actualitat

9 edició dels Premis Sambori. Concurs literari valencià.

 

Societat d'Educació Matemàtica Al-khwarizmi i XVIII Olimpiada matemàtica