Imatge

El 70 per cent dels alumnes de secundària fan vaga

Una participació del 70% en la vaga proposada pels alumnes del país ha sigut la incidència a les nostres aules de secundària. El jovent són els primers a patir una de les pitjors polítiques dels últims trenta anys pel que fa a retallades, malversació, corrupció i lladrocini. Tot plegat ha blocat l'economia, els serveis, l'atenció, la sanitat i l'escola i els joves paguen doblement aquesta cova de lladres que ens governa. No cal dir els milers de joves que han acabat els estudis i no tenen cap eixida professional mínima, digna, que ajude a exlicar-los com els hem pogut furtar el futur amb aqueixa pocavergonya exhibida a la generalitat, ajuntaments, diputacions o ves a saber. Per això, aquesta resposta majoritària del nostre alumnat és d'agrair en temps d'incerteses i apocament.


Secundària incorpora més activitat complementària

Benvinguts a secundària. El curs 2014-2015 ha començat intens, amb una força i una velocitat que ens ha agafat de sorpresa. Però ja hem sabut incorporar millores que afavoreixen la vida a l'aula i a la manera de l'institut.

- El curs d'Aprénanglés ha consolidat dos grups de treball d'envergadura. Cada divendres hi treballen de valent. L'objectiu ha centrat l'oferta i la resposta ha sigut molt bona.

- Segon any del taller de literatura amb Carles Fenollosa: hem encetat un bloc dins el cosmos blocaire de can VILAWEB. Col·lectiu 2099, si hi voleu fer una ullada, ací teniu l'enllaç

- A segon de secundària, llegim els clàssics amb el mestre Albert. De primer, dins el Pla lector de l'escola, volem consolidar una pràctica lectora acurada, destriar el gra i la palla, cercar les grans traduccions dels llibres grans. Vorem què passarà.


DEU IDEES D'ÈXIT DESTINADES ALS ALUMNES DE SECUNDÀRIA

- Ensenyem els alumnes a fer una lectura crítica de la realitat.

- Oferim un programa d'intercanvis internacionals d'interés.

- Fem diversitat d'activitats per promoure la creativitat i el pensament crític.

- Afavorim la relació interetapa i l'ajut entre iguals.

- Dirigim projectes d'investigació vius i rigurosos.

- Motivem l'autoestima perquè tinguen confiança en allò que fan.

- Treballem perquè els canvis socials també siguen vius a l'escola: treball en equip, ubiqüitat, treball per objectius, globalització.

- Ensenyem a treballar de manera cooperativa.

- Fem un tractament de llengües de gran qualitat.

- Potenciem un seguiment individualitzat ben eficaç.


Un dels tres discursos per entendre la secundària a l'escolagavina

ESCOLA GAVINA - Comiat de 4t ESO. Curs 2013-14

Bona nit a totes i tots:

Sí, ja sé que alguns de vosaltres pensareu: “Vaja, ara toca panegíric…, Puff!” Doncs NO… Bé, Sí…, però no voldria que pensàreu que sempre ha de ser així, que per un avatar indefugible algú ha de preparar un reguitzell de paraules enfebrides, malenconiosament nostàlgiques, però amb pretensions i afanys de ser encomiàstiques i encoratjadores, i que, amb un no menys irrevocable compromís, i certa dosi de commiseració resignada, vos disposeu a escoltar.

En descàrrec meu, al·legue que no és gens fàcil discernir COM encertar a DIR la barreja de sentiments contraposats que brollen d’un acte de comiat, de fi de trajectòria compartida com aquest… No cap dubte que ha d’existir el convenciment d’haver establert una relació que ultrapassa la purament fàtica, la que els codis lingüístics prescriuen per a expressar la simple convivència amable… I, tampoc no cap dubte, perquè ha d’abellir. En efecte, particularment, m’abellia adreçar-me a vosaltres en aquest dia tan especial, simplement perquè ho mereixeu… Com també s’ho mereixen els professors/es i totes les persones no-docents que us han acompanyat, còmplices solidaris, durant tots aquests anys i, molt especialment els vostres tutors i tutores… Com s’ho mereix l’Escola, LA GAVINA que, a hores d’ara, tots ja sabeu ben bé per què podem dir-ne que és més que una Escola.

I no penseu que és fàcil… NO. Si més no m’ha costat molt. Sí, sí… fa huit anys quan s’acomiadà el grup de la meua filla Marta em va ser menys dificultós. Supose que serà l’edat… Però sobretot m’ha costat perquè hui voldria ser especialment original… No sé… Fer alguna cosa extraordinària per a vosaltres. No, no, tranquils que no serà cantar cap ària amb veu de falset, ni muntar cap número de cabaret o espectacle truculent. Res d’això…

No, va…, siguem seriosos, vull dir que m’agradaria evitar els tòpics i la rutina… Per exemple, segur que ho haureu escoltat més d’una vegada això de “Sou com una llavoreta que es planta i que si es cuida amb cura i moltíssima dedicació…, i si es rega i s’adoba amb regularitat i constància, creixerà bé, de manera ferma i ben tessa i es convertirà en un arbre robust i esponerós… Ah! Quina metàfora més meravellosa…! No us sembla? I si no, que em dieu d’aquella altra imatge, encara més potent, més suggerent… LA DE LA BARCA!!! Sí, sí… Eixa en què hi ha una barqueta, o un vaixell (el tamany ací tampoc no és allò més important… O sí?), i arriba el temps en què ha de salpar per a fer la travessia immensa que encara queda per navegar a les vostres BIOGRAFIES… I també hi ha els qui ens quedem ací, en el port de La Gavina i de les cases respectives… Ah!, quina imatge tan plàstica! Hummm… Però NO, prou. No més barques ni “pasteres” que ja n’hi ha de sobra en la vida real.

Encara que, quina llàstima, eh?… Perquè no em digueu que el material no dóna molt de si: que si les arrels homèriques en què s’enfonsa la recerca de la vostra particular ÍTACA, que si en el transcurs de la navegació us trobareu amb perills innombrables i tempestes esgarrifoses, amb dies de calma i paranys inesperats que us poden enfonsar i fer naufragar. Que si la mar us ensenyarà coses que nosaltres ni tan sols hem arribat a intuir… Que visitareu ports nous, ignots i hi trobareu platges d’arenes daurades on us regolfareu en la pau i el recer necessaris, l’amistat i l’amor… Eh, que ho veieu! Quina meravella, no? Sí, sí, mars d’aigües escumoses i bullents com la cassola al forn, costes amb esculleres terribles que caldrà evitar… En fi, ja us dic…una llàstima!, quin excel·lent discurs no hauria pogut enllestir-vos, ple de referències als nostres clàssics, ple d’èpica, ple d’aventures i de coneixences.

I què fer aleshores? Què dir-vos?

Arranada la referència a les llavoretes i enfonsades les evocacions navilieres, vaig pensar en allò que m’haguera agradat a mi que em digueren, quan vaig deixar el meu institut, a Novelda (Valls del Vinalopó), allà per l’any… (¿) Bé, quan el vaig deixar… que tot ho voleu saber!

M’ha costat però ja ho tinc clar. Així que espere que el que segueix siga del vostre grat.

****************

Ja que per tal d’homenatjar-vos no podia fer esment detallat de perfils i anècdotes de totes i tots, he pensat que allò millor seria desvetllar vostres petjades per l’escola resseguint l’empremta sonora de tants i tants records vostres cosits als vostres noms. Tractar d’expressar la infinita combinatòria de les vostres trajectòries viscudes amb el màgic Scrabble que configuren les inesgotables combinacions generades per les lletres dels vostres noms. Així, des d’aquesta deu d’on brollen tots els significats possibles, heu enunciat, tot experimentant-los, els conceptes de l’afecte, de l’amistat, de la tendresa i de l’estima… Hi heu xifrat les grafies exclusives i secretes de la joia tantes vegades desfermada, els símbols críptics que contenen el goig de ser-hi i el plaer de viure, els signes que afaiçonen la satisfacció rotunda pel descobriment insòlit, l’èxit embolcallador de la troballa inaudita, i el gaudi exultant per l’aprenentage assolit.

PAU – DAVID – PAULA - JOAN – JUDIT – QUICO – LUCÍA – ÀLEX - LAURA

Amb les vostres lletres es construeixen el somni i el desig, la utopia i l’esperança, que anuncien esdevenidors encara remots i que proclamen victòries encara incertes que tant de bo ensorren els remors nafrants de les derrotes presumibles i de les distopies probables que sens dubte també haureu de conéixer i témer… Ni que siga per superar-les i ensorrar-les…

CLARA – ARNAU - NEUS – TONI - SÒNIA - ANDREU « guti » - MARCEL – VÍCTOR - ANDREU « M. » – XAVIER Cal que recupereu i no oblideu mai les escenes reiterades que al llarg dels anys heu viscut a l’Escola i que es diuen amb els mots Afecte, amistat, tendresa, estima, joia, goig, plaer, satisfacció, descobriment, èxit, troballa, gaudi, aprenentatge, somni, desig, utopia, esperança, victòria, coneixement… Substantius rotunds i taumatúrgics que condensen la vostra història gavinera i malden per narrar el vostre RELAT exclusiu i primigeni. Com tampoc heu d’oblidar mai que vostres són, per sempre, el cor, la memòria i els rostres de tantes i tants mestres com us han acompanyat des d’Infantil, Primària i 1r d’ESO, sense renúncies, solidaris en el projecte que sou tots i cadascuna i cadascú de vosaltres. I com elles i ells, teniu per segur que tots els qui som ARA I ACÍ no us oblidarem i us desitgem que sigueu feliços; i demanem que aneu per la vida amb la paciència com la vostra millor aliada; i esperem que conegueu el plaer de compartir amb generositat i la pau satisfeta dels qui res no esperen…

AITANA – SARA - ALBA – HÉCTOR – JESÚS – JÚLIA – NÚRIA – GONZALO- LÍDIA

ARA I ACÍ i en l’immediat futur on esperem conviure us volem amb la mirada neta i curiosa, però exempta del fulgor de l’odi i del giny reptador i funest; la boca valenta i decidida, però prudent i allunyada d’insults, d’insídies i de difamacions; us volem amb les oïdes vigilants i atentes, però capaces d’ignorar la intriga i la injúria…

Us invoquem la fortuna en els amors i el deliri en els plaers, que totes les nits siguen com la de noces i vostres llunes siguen totes de mel; que el gust pels cometes i els planetes us atrape ben alt, al cel, i el deler per la lluna i les estreles us arravate per sempre…; que sentiu l’enjogassament encisador de l’aigua i la màgia insondable del vol; la passió per les persones i l’estalvi de la crueltat i el dol.

ARA I ACÍ us desitgem la intel.ligència lúcida i l’enginy despert, l’anàlisi intrèpida i l’ànim rebel; el goig de l’amistat sincera i el gaudi de la conversa serena, del somni i la quimera... Sigueu generosos i solidaris amb qui pateix la desigualtat i l’exclusió socials. Cultiveu el sentit de la justícia davant l’opressió i l’explotació dels sers humans. No perdeu l’altruisme ni la valentia en cap cruïlla i féu perquè la negligència i la covardia no us càpia en cap motxilla.

Us desitgem unes cames que no envellisquen ni es fatiguen mai i un plor precís que us retorne sempre l’enteresa. Que cap embaucador xerraire us dorma amb velles contalles, us venga amors sense espines ni tenalles i us puga comprar per no res… Que tingueu fe en la pau dels hòmens que mai no obliden el seu origen ni el seu destí. En la força nutritiva dels vostres records, en l’entusiasme engrescador del vostre present i en les promeses per esdevenir-se del vostre futur.

Espere i desitge que puguem retrobar-nos els propers anys, com quan en aquests anys gaviners coincidíem a la porta de l’Escola, banyats per la tebior de la llum melosa de setembre, quan el sol matiner s’esllavissava joganer i ens embolcallava amb les seues dolces trenes de taronja, rosa i d’or, encara brunzents com un bany de vernís, i que, aleshores, sapiem regalar-nos encara amb l’expressió insoslaiable que sempre ens dedicàvem per encetar aquelles jornades senyalades que obrien el curs, amatents i plens d’empatia i d’afany:

Bon dia, Bon Curs i Bon Any!

Alumnes de 4t ESO de l’Escola GAVINA…

Ja sou presència ineludible…

I MEMÒRIA INESBORRABLE.

Sempre sereu RELAT IRREPETIBLE

Gràcies per tot el que ens heu aportat!

Lluiteu incansables pels Drets i la Dignitat Humanes.

Cerqueu infatigables

L’afecte, l’amistat, la tendresa, l’estima, la joia, el goig, el plaer,

la satisfacció, el descobriment, l’èxit, la troballa, el gaudi, l’aprenentatge, el somni, el desig, la utopia, l’esperança, la victòria,

el coneixement…,

l’amor…,

En una paraula : LA FELICITAT!!!

Bona nit… Que tingueu

PER SEMPRE

Bon vent i Barca nova !

 

Joanra Belló Baus



Campanya de publicitat en favor de secundària escolagavina:

NO s'hi val a badar: pel fet que algú faça una cosa que està bastant bé no s'ha de quedar allà. Ha de fer una cosa meravellosa. STEVE JOBS, 2006

 

«Com se li pot dir a la gent què ets, qui ets, què és el que t'interessa? Què és el millor que se'ns va ocórrer?

-PENSA DIFERENT: explica a la gent qui admirem, quins són els nostres herois, i evidentment… Hi haurà gent que estarà de la nostra banda i gent que no.» Steve J. 1999


SOM CAMÍ DE FINLÀNDIA, ENS DEMANEM PER LES CLAUS D'AQUELL ÈXIT

campanya en favor de l'escola secundària de l'escola gavina: una aposta de confiança en un equip de mestres professional, que manté la il·lusió i el coratge per animar els joves a treballar amb entusiasme, a aprendre en col·laboració entre iguals, a cooperar en favor de la diversitat, a mantenir els valors d'una escola valencianista, compromesa, plural, convençuda que l'educació és una de les peces clau per redreçar el país que volem. 


Presentem tres blocs nous de secundària (matemàtica i informàtica)

Coordinats per Loli Company, són blocs per treballar les àrees d'informàtica i matemàtica. Per repasar, per perdre's, per connectar-se des de casa, per avançar i millorar. Hi podeu accedir a través de la pàgina de secundària, a la columna de l'esquerra, davall l'índex de pàgines, teniu les portes d'accés. 

 


La matemàtica, racional i emocional, segons Alsina (fragment2)

Matemàtiques i intel·ligència racional

Saber matemàtiques ha esdevingut, de vegades, una forma d'exhibir la intel·ligència racional, inclús una forma de mesurar-la. Molts coeficients d'intel·ligència fan servir el lligam matemàtica-racionalitat de forma directa o indirecta. Absurdes qüestions matemàtiques com "seguiu la sèrie 8, 80, 81..." segueixen formant part de molts tests que curs a curs omplen els nostres escolars.

Seguint (Tall, 1991) voldria fer una breu referència al fet que la intel·ligència racional presenta de fet dues formes de pensar. Sense entrar aspectes anatòmics i fisiològics dels hemisferis esquerre i dret del cervell humà (Glennon, 1980) ni en la seva especialització concreta o complementarietat (Gazzaniga, 1985) voldríem recordar que, d'una banda, tenim una forma de pensament: verbal, gestual, lògica, analítica, lineal, seqüencial,... amb capacitats evidents per a l'identificació de conceptes, l'expressió, la deducció pas a pas, l'argumentació lògica... A la vegada, tenim una forma de pensament visual- espacial, analògica, intuïtiva, sintètica, de processament múltiple i simultani... amb capacitats per a veure, comunicar, relacionar, identificar estructures, entendre metàfores, establir analogies, etc.

Sembla doncs convenient (Tall, 1991) que acordem que "la manera més poderosa d'usar el cervell és integrar les dues formes de processament... Això requerirà una nova síntesi de coneixement matemàtic que done el pes adequat a aquestes dues formes de pensar." Per tant en el propi coneixement matemàtic estrictament racional hem de saber oferir a la vegada rigor i intuïció, formalització i significat, sintaxis i semàntica, retòrica i poètica,.... aprofitant (ponderadament) els llenguatges de tota mena i els recursos comunicatius. 

 

Matemàtiques i intel·ligència emocional

Les classes de matemàtiques han provocat sovint emocions més negatives que positives, situació a la qual sens dubte cal pegar la volta. Aquesta emotivitat positiva que fer matemàtiques desperta en molts de nosaltres i en una part dels nostres estudiants, caldria que s'extengués a una majoria, sense oblidar la societat en general. Eecordem la famosa sentencia d'Antoine de Saint-Exupéry: "Només es pot veure correctament amb el cor; l'essencial permaneix invisible a l'ull" i preguntar-nos si les matemàtiques també poden jugar bé amb el món emocional, fent desaparèixer els aspectes negatius i aprofondint en els positius: en el món de les emocions bàsiques trobem un conjunt d'emocions que anomenarem positives: alegria, amor, sorpresa, felicitat, deleitament, diversió, satisfacció, eufòria, cordialitat, confiança, enamorament, admiració... Són les emocions i sensibilitats que seria bó cultivar en el context de l'educació matemàtica.

És obvi que les situacions anímiques positives son un bon punt de partida per a fer qualsevol activitat, matemàtiques en particular. De bons resultats en matemàtiques se'n poden derivar sentiments eufòrics o de satisfacció. El que ens interessa és analitzar com l'ensenyament de les matemàtiques pot o bé educar emocionalment o recíprocament.

Claudi Alsina, universitat politècnica de Catalunya. Pispat del blog 'L'arbre de Darwin'


DECÀLEG de regles per als joves d'institut, segons Bill Gates

Bill gates va ser convidat a fer una conferència a l'institut on havia estudiat l'ensenyament secundari. El seu discurs s'aplega en aquests onze normes i les cares de mestres i alumnes que, de segur, esperaven una altra cosa.

REGLA 1. La vida no és justa, acostumbra-t'hi.

REGLA 2. Al món no li importarà la teua autoestima. Esperarà que aconseguesques alguna cosa, independentment que t'hi sentes bé o no.

REGLA3. No guanyaràs 5.000 dólars mensuals just després d'haver acabat l'institut. 

REGLA 4. Si penses que el teu mestre és dur, espera a tenir un cap.

REGLA 5. Dedicar-se a servir hamgurgueses no et trau dignitat. Tos iaios tenien una paraula diferent per descriure-ho: oportunitat.

REGLA 6. Si fiques la pota, no és culpa de tos pares, així que no ploriques pels teus errors, aprén-ne.

REGLA 7. Abans de nàixer, tos pares no eren tan avorrits com ara. Començaren per fer-se quan hagueren de pagar pels teus comptes, netejar la teua roba bruta, escoltar com de guai ets i com de friquis són ells. Així que, abans de començar una lluita de Salvem el món, la selva o un riu contaminat, inicia el camí netejant les teues coses: comença per l'habitació, l'escriptori, l'armari, el llit, la motxilla.

REGLA 8. A l'escola poden haver-se eliminat les diferències entre guanyadors i perdedors, però en la vida real no. 

REGLA 9. La vida no es divideix en semestres ni en cursos. No tindràs tantes vacances d'estiu en llocs llunyans, i molt pocs caps s'interessaran en ajudar-te a que t'hi trobes. Tot això ho hauràs de fer en el teu temps lliure.

REGLA 10. La TV no és la vida real. En la vida quotidiana, la gent de veritat ha d'eixir de la pel·lícula per anar a treballar. 

REGLA 11. Sigues amable amb els 'NERDS' (els més estudiosos de la classe). Existeixen moltes possibilitats que acabes treballant-hi per algú d'ells. 

 

[vols afegir alguna cosa?, vols dir alguna cosa?, vols fer-ne una reflexió?, vols explicar-te amb una metàfora?] [martina@escolagavina.cat]

 

 

Som escola pilot del projecte europeu NANOYOU

El projecte Europeu NANOYOU (www.nanoyou.eu), té com a objectiu incrementar el coneixement bàsic que els joves d’entre 11 i 25 anys tenen sobre les nanotecnologies (NT) i involucrar-los en un diàleg sobre els aspectes ètics, legals i socials que porten associats. NANOYOU és un projecte finançat per la Comissió Europea i compta amb la participació del Parc Científic Barcelona conjuntament amb altres institucions europees com la Universitat de Cambridge i la Cité des Sciences et de l’Industrie de París. Enguany som dues escoles del país que hi participem.

La coordinació des de l'escola Gavina del projecte la dirigirà Encarna Coret 

 


Estudiar secundària a l'escolagavina: a favor de l'educació!

La RECERCA CREATIVA I INNOVADORA de continguts. Les maneres adequades al present. La incorporació de la metodologia del treball cooperatiu. Estar preparts per als reptes. L'ús de la imaginació en el treball i en la vida… vet ací la pedagogia que volem abastar.

 

Una ESCOLA PRÒXIMA que permet conèixer a fons l'alumnat. De tracte personal, de treball de tu a tu amb el tutor, en col·laboració amb un GO profesional, exquisit, perquè els joves tingeun el suport escaient.

 

COMPROMESA AMB ELS VALORS treballem per aconseguir el respecte de tothom, potenciant actituds i comportaments de cooperació, l'autonomia personal, el comprotament responsable.

 

Una escola que ASSUMEIX ELS ERRORS, els fracassos, que comparteix el treball amb les famílies, per millorar cada dia, i atendre els espais i els buits on ens cal un major esforç.

 

CONEIXEDORA DE LES LIMITACIONS, el grau d'eficàcia de la seua intervenció, l'edat i la dificultat dels joves adolescents, però que és atenta i treballa per generar un clima de convivència, de salut, i d'interés per l'estudi.

 

UNA METODOLOGIA ACTIVA que aprodundeix en la formació humana, que té en compte la diversitat, que valora la implicació en el centre.

AMB IDEES CLARES perquè l'alumnat avance en els estudis i afronte l'etapa postobligatòria amb garanties d'èxit.

 

 

 


Quan l'escolagavina s'acaba (i 2)

Tenim el sentiment que acabem una part de la nostra història. Ara sentim que el conte arriba a la seua fi, un conte que va començar ja fa un grapat d’anys i que comença així: "Això diuen que va ser i era una colleta d’infants que van arribar a l’Escola de les Meravelles, dita per aquella contrada “Escola Gavina”. Potser us sembla una exageració, però pareu i escolteu si ho serà o no:

Alícia i els nouvinguts aterraven en una escola enorme, envoltada de natura, i que als ulls dels petitons semblava inabastable. GAVINA representa la llibertat del saber, significa també, una mar d’experiències i de descobertes, però també hauria de ser la força, el treball i la dedicació per arribar a l’autosuficiència del vol sensat. Tots sabem que els noms ens atorguen els seus dons, tanmateix, els humans, interactuant amb els mots, els lliurem les nostres gràcies i el noste patiment.

 

Així que, si recorrem la galeria dels records trobem, en Infantil, com els ulls innocents dels menuts s’enlluernaven amb la meravella del color i de la forma, i s’ensinistraven en el traç, la música i el coneixement del cos humà. Després venien els concerts de Nadal, el teatre dels animals i unes llentilles més bones que les de casa. I més avant tastaven uns canelons exquisits i moltes altres menges boníssimes. A partir d’aleshores, Rafa seria una autoritat gastronòmica incontestable, però Paquita i Maria ho serien del menjador i el pati. Ja en la Primària vindria la palmada-cullerada de la mestra Júlia i la meravella de juntar lletres. I davant de l’èxit de la suma, experimentaven el naufragi de la resta portant ( a excepció feta dels matemàtics del grup!). La lletra anava entrant, tot fent rimar paraules: Què divertit era allò d’escriure redolins:

“Paula, para la taula,

para-la bé, que el pare ja ve”.

A poc a poc, va arribar la poesia, de la mà de La Lluna de la muntanya:

“La lluna de la muntanya

la lluna que més m’agrada,

ai, com m’agrada la lluna,

la lluna de la muntanya”.

Però, clar, no tot eren flors i violes i romanís, que va! En això topetaven amb l’enigma dels problemes, quina llanda! Encara que, xino-xano, també els anaven assolint, mentre els anava creixent el raonament i la lògica i practicaven els primers discursos orals apresos.

Passet a passet, aconseguien endinsar-se en la meravella de l’argumentació i de les assemblees de classe, dit en altres paraules: en la resolució pacífica dels conflictes interpersonals. D’aquesta manera, descobrien la meravella de la comprensió de l’altre! Posar-se en la pell del company. Mes tard, vindrien l’entrebanc de les paraules difícils, amb arestes tallants, amb crostes dures, però també la bondat de la literatura i la meravella de la fantasia.

I somiant, somiant travessaven l’espill de l’adolescència: havien entrat en Secundària: allí es trobarien altres problemes, com Alícia en el País de les Meravelles, les transfomacions i els canvis de caràcter. En Secundària, experimentaven l’entrenament en el patiment i en la disciplina, i descobrien que posseïen qualitats no imaginades com la tenacitat i la lluita en la consecució d’objectius. Però també es sorprenien amb l’alegria d’aconseguir metes i de superar obstacles. I encara que els costava de reconéixer, sucumbien al joc cooperatiu i a l’empresa conjunta o la solidaritat adolescent.

Així, combinant la fabulació i el rigor del coneixement científic, anaven bastint la meravella de l’autonomia i l’autoafirmació. Aprenents dels límits i la conducta respectuosa, els adolescents, atacats per la descàrrega hormonal, oscil·laven entre l’excés i, potser, la impertinència.

No obstant això, també aprenien el sentit de l’humor i la importància de la comunicació; la responsabilitat i la col·laboració, però també l’Excell i els powerpoints. I no diguem la Paraula Total, perdoneu, volia dir el Teatre Total. I a més a més en anglés! Tot i això no haver cursat Ciutadania in english.

I en un tres i no res, acaba el curs i conte contat conte acabat.

I ja ens trobem recapitulant, fent balanços, positiu/negatiu. I que voleu, he preguntat: digueu-me retrets que faríeu a l’escola. Però, contra tota previsió, no me n’han sabut dir cap. Crec que si havien de reclamar o protestar ja ho han fet anteriorment.

Avui venim a cloure 14 anys de vivències, en aquest espai i amb un equip de persones, que han ajudat les nostres filles i fills a ser persones i a estar en el món. Fer un llistat de totes les activitats en què han participat resultaria fatigós, però assenyalar-ne algunes pot ser un exercici de memòria i de gratitud.

Sincerament, crec que el personal d’aquesta casa ha estimulat l’alumnat a aprendre i a participar. I a col·laborar en activitats de diferents índoles, tant pel que fa a la gestió escolar, com a delegats i encarregats de diverses categories, com pel que fa a la participació cultural en premis literaris, en actuacions musicals, plàstiques, esportives, teatrals i cinematogràfiques... També en les activitats lúdiques, com colònies, viatges, excursions, eaceenes, intercanvis... O en els projectes cooperatius: sabeu bé de què parle: les setmanes culturals, la gestió de bar en les festes de l’escola, la cooperativa d’ajuda al viatge de final de curs. I jo que sé, quantes més!

Després de tot això: Només us falta crear Ràdio Gavina!

Als jóvens us dic, que mantingueu viu l’esperit d’aquesta d’escola, de compromís amb les persones i amb la societat, que comprengueu que no hi ha alegria si no hi ha esforç, que no hi ha creativitat si no ens agafa treballant, i que trobareu el vostre camí, (perquè de camins n’hi ha molts!) si el busqueu amb tenacitat, però, sense angoixa.

Que tingueu sort! Que tinguem sort!

[Empar Busó i Belenguer, discurs de cloenda de 4t d'eso, juny del 2009]

 




)

PER LA MATEMÀTICA ELS CONEIXEREU

http://uno.grao.com/experiencies/blogs-aula-matematiques

un bloc a infograo…

 

http://uno.grao.com/experiencies/arees/didactica-de-les-matematiques

sobre didàctica de la matemàtica.

 

http://feemcat.org/?p=284

carta d'Anton Aubanell als mestres que teniu la sort de començar







TORNAR LA PASSIÓ a les aules

Acció1. Llegiu durant deu minuts cada dia. Blogs, llibres, revistes, bé de creació, bé de l'àrea concreta que treballeu. Per exemple.

- L'article sencer de Claudi Alsina, sobre la matemàtica i la seua màgia.

- Si treballeu l'Islam en història, els primers versets de l'Alcorà, situen un ambient determinat.

- La primera pàgina de Paradiso, de Lezama Lima, enceta un cant un favor de la llengua castellana.

Per què hem de considerar que, llegir deu minuts per començar la classe, és perdre el temps?


Cinema en V.O.

Des de 400 colps ja es prepara un nou programa de Cinema en V.O. Estem articulant una proposta que seguraent contindrà un cicle sobre la representació de l'adolescència al cinema junt a d'altres pel·lícules que paga la pena conéixer.


INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES (IM)

Howard Gardner va elaborar una teoria sobre la intel·ligència. No n'hi ha una de sola, d'intel·ligència, ve a dir, mlagrat que l'escoLa s'ha encaboriAt a treballar, gairebé exclusivament, la intel·ligència logicomatemàtica i la intel·ligència lingüística. Gardner basteix una teoria que afig vuit intel·ligències en total: intel·ligència musical, espacial, corporal, intrapersonal, interpersonal, i naturalística. 

Per què ho diem, tot això…?


Cròniques, escoles en xarxa

Projecte cròniques.

 


Actualitat

9 edició dels Premis Sambori. Concurs literari valencià.

 

Societat d'Educació Matemàtica Al-khwarizmi i XVIII Olimpiada matemàtica