Imatge

Escola d'estiu valencià i anglés, a València! Ohh!


Primària passa per la fira del llibre de València

La fira del llibre de valència ofereix un programa extraordinari per a grans i menuts. Animacions, músics, contacontes, jocs, lectures, teatre, in munt de llibres de qualitat per triar, remenar i comprar. A la fira venim a comprar llibres, amb criteri, però a comprar. Això afavoreix tres coses importants: la nostra cultura, el món del llibre, els editors, llibreters, autoors, il·lustradors, i la millora de la llengua pel que fa a la vessant creativa.Per tot plegat és tan important visitar cada any la fira del llibre. Enhorabona als organitzadors. 


Entrevista a Rosa Serrano (5é de primària)

1 En quin any vas nàixer? Al 1945.

2 Com a dona , t´ha costat més què a un home ser reconeguda?

  No, però he triat treballs molt fàcils comparats amb alters on les dones han de lluitar molt per ser tan reconegudes com els homes.

3 Quins estudis tens? Filosofia i Lletres i Pedagogia.

4 Quants fills tens? Tres ( dos fills I una filla)

5 T’agraden els teus treballs?  Sí. I he tingut la sort de treballar sempre en allò que m’agradava.

6 Col.labores  amb alguna associació? L´associació d´escriptors-es en català, Antigona ( dones) …

7 En quin any vas fundar La Gavina? Al 1975.

8 El franquisme va ser un obstacle per a una escola com aquesta?

 No en excés, però el fet va ser valent, just aquell any va morir Franco i a partir d´ahí va ser més fácil.

9 Queden alguns dels Mestres fundadors o dels primers anys? Sí, Fina M, Teresa R, Júlia G, Emma G i Empar R.

10 En quin any vas publicar el teu primer llibre? Com es titulava?

 “ La paraula és una aventura” al 1980.

11 Com arribares a ser editora? Hi havia un pare de l´escola què estava molt orgullós del funcionament de La Gavina i va proposar-me de fer altra escola, però em feia més il·lusió  una editorial en valencià, junt amb altres persones montarem Tandem.

12 En què consisteix ser editora?  Consisteix en pensar quins llibres són més adequats per a l´editorial, cal pensar en diferents col·leccions, corregir originals, buscar en fires nous materials…etc

13 Què és el què més t´agrada de ser editora? M´agrada vore què uns papers es converteixen en la meravella d´un llibre.

14 Per què li posareu Tandem a l’editorial? Tenia un tandem de fil-ferro i ens va semblar un nom bonic i adequat perque és un equip.

15 Una editorial en valencià és un bon negoci?

Bo , cal ajuda amb subencions i conciènciar la gent per llegar en una llengua minoritaria, seria un negoci en llengua anglesa…però a mi m´agrada molt fer-ho en valencià.

16 Quin llibre ha estat més exitós per a l’editorial? Les rondalles d’Enric Valor i la rata Marieta.

17 I dels què tu has escrit, quiné s el teu favorit? Papers Secrets.

18 Com conegueres a Francisco Castro? No el coneixia personalment quan em va arribar el seu llibre de “ Em deia Simbad” en gal·lec, però inmediatament ens posarem en contacte.

19 Per què et va interessar el seu llibre? Perque m´agraden molt els llibres escrits en primera persona, el tema m´agradava molt i em va fer riure.

20 Quina relació té el llibre amb la vida de F. Castro? La seua mare va patir d’Alzheimer.

21 Et va costar molt traduir del gal·lec al valencià? Sí, em va costar bastant, molt més què del castellà, però entenia molts paràgrafs.

22 Quina és la teua part favorita del llibre? Molts moments emocionants i sobretot molt esperançador.

23 Penses què el que ha escrit sobre la malaltia ens serveix per tractar a persones amb aquesta malaltia?

Sí, a més a més ho explica clarament i els xiquets-es ho poden entendre.

24  Continues relacionan-te amb l´escriptor? Sí , ara tenim altre projecte per a gent més gran “ O segredo de Marco Polo.

Cinqué de primària rep la visita de Rosa

El passat dia 13 de març la classe de cinqué va rebre la visita de Rosa Serrano, traductora i editora del llibre " Em deia Simbad" de F.Castro, aquest ha estat la lectura col.lectiva del primer trimestre, em disfrutat d´un llibre fantàstic, ple de tendresa i al mateix temps molt divertit i entretingut...si no l´heu llegit us el recomanem.Durant la visita de Rosa que vam fer a la biblioteca de l´escola li vam fer una entrevista que podeu llegir en la qual vam conèixer la vessant de Rosa com a dona treballadora, mestra i editora.Després li vam fer dos regals, un la il.lustració d´algunes escenes del llibre i per altra banda el teatre que mostrava un recorregut per les escenes que més ens havien agradat...tots vam quedar molt contents-es...fins a un altra Rosa!!

'Ma mare', el personatge d'Eloi

El personatge que he triat és ma mare, que es diu Elena. L'he elegida perqué ella em cuida, em fa cas, em dóna de menjar, intenta fer-me riure quan estic trist i tot lo que en pot fer una bona mare. Ma mare ha estat en molts llocs, tant a nivell nacional com a internacional: Castelló de la Plana, València, Granada, Navarra, Poble Nou de Bullaque, Toledo, Xàbia, Denia, Irlanda, Finlàndia, França, Andorra…

Té el pel de color grana tirant a fosc, és alta, té molt bon caràcter i, exceptuant quan de vegades ella i jo ens barallem o més persones en les que estigam implicats ella i jo, sempre estem tranquils, ella i la família. Ma mare és bona jugant al ping-pong (de vegades em guanya 4 partides seguides) malgrat que té 48 anys. Moltes vegades se n'ix abans de sopar per córrer una miqueta i mantindre's en forma. Tota la familia mengem sempre una mica d'amanida en el sopar, per no menjar sols carn i tindre una alimentació equilibrada. M'agrada molt estar amb ma mare, encara que no la veig fins que arribe a casa a les 17.30 més o menys, perquè com és metgessa i treballa a Castelló, ha alçar-se a les 6.00 per desdejunar fort i anar-se'n a les 6.45 per agafar el tren. Malgrat eixa ''separació'' m'agrada molt la meva mare i per això ha sigut hui la protagonista en aquest treball de llengua. [Eloi Zaragozá Pajarón]


Personatges de la meua vida: ma mare

Per a mi aquesta persona es molt important perquè es ma mare, té més o menys 44 anys i es conserva molt bé, fa entre 1,60 i 1,70, és simpàtica i divertida, té un físic divertit, no és ni molt grosa ni molt prima, jo li dic que és la mare perfecta, té el ulls molt bonics verd-mel. És molt carinyosa. La meua història amb ella és que tota la vida estaré en deute perquè em va donar la vida i sempre està pendent de mi i la meua germana i això es lo que la fa especial i que la vulga molt. Tinc una relació molt bona amb ella, es podria dir de mare a fill, és un molt bon eixemplar matern a seguir, la nostra relació a vegades és d'enfadar-se i d'altres de fer-nos moixaines, gairebé la gran majoria de vegades amoixant-nos, tinc una relació molt agradable i divertida, som com grans amics, m'agrada molt fer coses amb ella, com per exemple anar amb ella al cine i si la pel·lícula és de por agarrar-me a ella ben fort, m'encanta passar amb ella molta estona divertint-me i jugant, anant de viatge amb ma mare m'ho passe molt bé, a mi i a la meua germana ens dóna una bona educació i ens fa molt de cas, fa molt bé la paella, quan estem malalts no va al treball i es queda amb nosaltres o ens duu al metge, a mi i a la meua germana ens ha ensenyat quan cal parar, ens coneixem molt bé, així és que sempre sabem el nostre punt feble. [Àlex M.]


Personatges de la meua vida: ma iaia

La meua iaia té setanta anys, éss morena i amb el monyo rull, te els ulls de color verd com jo, és d'estatura mitjana i té el nas xato. Per a mi és molt important perquè…… cuina molt be i fa uns menjars molt originals, per exemple un dia que els meus pares se’n varen anar a una reunió de l’escola, va vindre a casa a fer el sopar i el primer que se li va ocórrer va ser fer un puré d’olives, la veritat es que estava boníssim. També és molt important per a mi perquè quan era menutt sempre jugava amb mi a l’amagatall i tots els anys em fa la disfressa de carnestoltes, si no fora per ella no duria eixes disfresses tan xules. També me cus tota la roba que se me trenca, quan ve a ma casa lo primer que fa es preguntar si hi ha alguna cosa per a cosir. Li encanta cosir, cuinar i anar de viatge, quan pot se’n va de viatge ara que està jubilada. També li agrada anar d'excursió, sobretot a Gestalgar, i banyar-se en el riu. També li encanten les flors, mira si li agraden que va posar nom de flor a les seues filles, Violeta i Azucena. Va tindre una altra filla però aquesta es diu Natàlia. És “superactiva” encara que té l'esquena molt perjudicada, sempre va corrent a tots els llocs, botant i de vegades fins i tot ballant. Va nàixer a València al mil nou-cents quaranta-u. Va treballar de mestra fins que es va casar, després de criar les seues filles va treballar en estadística, anava per mercats i botigues preguntant els preus de les diferents coses. Te un germà i una germana; ella, la meua iaia, és major. Per cert, ho oblidava, es diu Azucena però també li diem Azu. [Carles JF]


Personatges de la meua vida: Legolàs

A mi m'agrada Legolàs, que és un elf del Senyor del anells, m'agrada perquà és ros, valent i dispara amb l’arc molt bé, sempre ajuda els seus amics, sobretot a Guimli, pesa poc i és immortal, si no és que el maten violentament. És alt, té le cabell llarg i sempre que ha de lluitar competeix amb Guimli, per vore qui mata més orcs. Jo l’admire pel seu coratge i la seua valentia, i també per com dispara l’arc. La seua història és la història d'un anell que donava el poder suprem i ell i els seus l'havien de destruir, pero no es podia destruir en qualsevol lloc, calia destruir-lo en la muntanya del Destí, però això era a Mordor, la ciutat dels dolents, que anomenen orcs. Abans d’arribar a eixa ciutat, calia destruir Isengar, la ciutat dels urukhais, però a Insengar vivia un mag de cabell llarg i blanc, Saruman, com era de dolent. Des d'Isengar va enviar unes tropes per a recuperar l’anell que tenia Frodo (que és un hohbit), van matar Boromir, un amic de Frodo i de la companyia de l’anell…, i mentre tot això passava, Legolàs, Guimli i Aragorn (que es l’hereu del tro, i membre de la companyia de l’anell, com els altres dos), lluitaven i van conseguir matar lurth, que era el que va matar Boromir, i el capità del hurukhais. Frodo i Sam es van escapar pels pèls amb una barca. Quan es van tornar a trobar tots van decidir anar a Destí per destruir l’anell, al final amb molt de sofriment ho varen conseguir, per això jo els admire. [Guillem Romaní]


Petits grans investigadors que comencen a…

Aquests dies, sisé se submergeix en investigar al voltant de l'absorció d'energia calorífica en objectes de diferents colors. Aprofitant que estudien la llum i el so, hem decidit d'investigar per què diem que la llum proporciona energia calorífica: havíem de comptar amb un dels científics de més renom de l'escola. Hem encetat amb el mestre Paco un projecte d'estudi (mitjançant el métode científic) per esbrinar quins són els colors que més calor retenen. El primer pas ha estat fer una observació, intuïnt que la llum escalfa els objectes. El segon pas ha estat plantejar una hipòtesi, considerem que segons el color que envolta un objecte, aquest s'escalfarà més o menys. El tercer pas ha estat el més pràctic, per grups hem anat pintant llaunes de diferents colors amb tèmperes i les hem omplert d'aigo de l'aixeta (a 16º C de temperatura). Després les hem col·locades al sol. El següent pas de l'experiment ha consistit a prendre la temperatura de totes les llaunes en diferents moments del dia i anotar-les. Hem extret unes conclusions i hem donat per bona la teoria, deixant-ho tot ben anotat perquè l'experiment siga reproduïble en un futur. Si voleu saber-ne més, fem els cartells explicatius, en no res els penjarem en algun punt de l'escola.


Finalistes del SAMBORI de sisé de primària

Enguany ens ha costat de fer la tria final dels dos treballs que enviarem els alumnes de sisé al premi literari SAMBORI 2013. De fet fins al darrer moment, encara hi havia onze treballs, qualsevol dels quals podia haver passat a la fase de comarca. Dels treballs que han arribat a la final, entre els més valorats hi ha:

- Allegreto

- El geni dels corbs

- Els carrans invasors

- Pícnic als núvols

- El món dels teus amics festers

- Misteri al creuer

- Atrapat al videojoc

- La invasió dels gats

- I su una festa et canvia la vida

- El detectiu nassos i l'adolescent mort

- El lladre de lletres

 Passen a la final d'escola: Allegreto, els carrancs invasors i Pícnic als núvols

Passen a la final de comarca per al sambori 2013 de l'Horta Sud, categoria sisé de primària: Els carrancs invasors i Pícnic als núvols.

albert dasí, mestre de llengua, 13 de febrer de 2012

 


Entre els tarongers de Ninyerola

Entre tots hem trobat què és allò que necessita un arbre per crèixer a l’hort. També com s'ha de fer perquè n’hi haja una bona collita. I després que Jaume ens ha introduït el tema, han començat a sorgir interrogants. Molts  d’ells ben intel·ligents. Com s’alimenta un arbre? Per a què li serveixen les fulles? D’on ixen les taronges? Per què un arbre de 5 anys és més alt que un xiquet de 5 anys? D’on ixen les branques? Com sabem quants anys té un arbre? Què fan amb totes les taronges que cullen? D’on comença a crèixer un taronger? I així, una pregunta darrere d’una altra.

Després, hem  vist una estació meteorològica. Què ens indica i com? I després de dinar, ja en la masia, hem vist les eines de camp i els atifells que s'usaven anys enrere. Tot açò ens ho ha explicat Rosa la mestra, Rosa la iaia, Rosa que és una de les funadadores de l'escola. A continuació, un conte que ella mateixa havia preparat per a l’ocasió.

Hem agafat mandarines, per portar-ne a casa, però 10 exactes cadascú, una desena, per no oblidar-nos de la matemàtica. I finalment, per acomiadar-nos, ha eixit Pablo, el lloro de la masia, però estava enfadat. Pot ser de veure tantes caretes observant-lo i no ens ha volgut dir ni Pio. Per cert, oblidava dir-vos que també hem cantat en francés. Un dia complet, per repetir-lo.


Cinqué a la recerca de la cèl.·lula perduda

El passat quatre d'octubre anàrem al laboratori de secundària. Ens esperava el mestre Paco, que ens explicà què faríem: ens va repartir el material, un full sobre la cèl·lula i dos cristalls superfràgils de forma rectangular. Observàrem les cèl·lules de la saliva..., ens posàrem uns bastonets de cotó a 'interior de les galtes per treure una mostra de saliva i la posarem als vidres, els posarem al microscopi i en mirar-los observàrem les cèl.lules transparents, amb un nucli. Després, els uns van vore la pell de la creïlla i l'altre grup van obervar la pell de la ceba. Una experiència molt interessant, increïble! Vam aprendre paraules noves com ocular, platina i roda micromètrica. (Pau Sena, Maria Llabrés i Pau Suarez)


L'Univers a la classe de cinqué de primària, més imatges.


El 2n cicle al Ràfol de Salem

Som 5é de primària

Som un grup alegre i divertit, què esperem passar-ho molt bé amb la nova mestra i els tres nous companys-es.


Bon dia, som la classe de 2n de l'escola gavina.

Enguany hem triat de ser els dofins espies.  Ja fa un mes que vam començar el curs. De principi era ben important organitzar-nos. Els materials, les normes, les tasques, els encarregats, les funcions...Ara, tot això ja ho sabem i estem en marxa i preparats per aprendre i passar-ho bé.  Tenim ganes de descobrir coses del món, de la natura, de nosaltres mateixa i també dels nostres companys. Volem llegir, escriure, calcular, dibuixar... un poc millor cada dia.  Anar d’excursió a la muntanya, al teatre, al cinema. Que ens conten històries.  Volem raonar sobre tot allò que ens interessa,  i buscar solucions als problemes que se’ns presenten. I jugar, tambe volem jugar molt al pati de l’escola.  I dir bon dia, i adéu,  i fer nous amics, i fer-nos grans cada dia que passa, i crèixer respectant als altres, i fent que ens respecten a nosaltres. Així, cada moment a l’escola, cada dia, és important perquè de tot i amb tot aprenem. Del que fem, del que observem, del que escoltem... I ara, sols dir-vos...fins demà!

Itinerari per la serra Calderona amb el primer cicle de primària

Per acompanyar els alumnes del primer cicle de primària, i explicar-los uns quants breus, d'història, del paisatge, de la vegetació i del poble, vam fer ús de dos llibres: Olocau, cau de somnis, de Ferran Zurriaga, i Quatre-cents anys de l'expulsió [1609-2009] Homenatge a la població morisca, editats tots dos per l'Institut d'estudis Comarcals del Camp de Túria. 


Ja som a sisé de primària, quin sprint!

Enguany és un curs molt important, ja que és l’últim de primària. Tenim responsabilitats molt grans, hem de donar exemple als més menuts. La sort de tenir responsabilitats és que si ho fem bé obtindrem recompenses, com el gran privilegi de la confiança de la mestra. I ja que parlem de mestres, sabeu que en tenim de nous? La nostra tutora és Maria. La distribució de les assignatures entre els mestres és molt variada, ja que ens preparen per a secundària, on en cada assignatura hi haurà un mestre diferent.

Enguany tenim a Ferran (música), Albert (llengua), Ivan (E. Física, Coneixement del Medi, matemàtiques) i Maria (Anglés, càlcul, castellà, plàstica, filosofia, Ed. Sexual). Els delegats del curs són Mariola Garrido i Eloi Zaragozà.Esperem que aquest siga el millor curs! (Escrit per Raquel Tomàs i Àlex Monfort)


Som la classe de tercer

Ja hem canviat de cicle, som a segon cicle de primària. És el primer any que portem estoig i agenda. Ens fa molta il·lusió!Volem aprendre coses noves i passar-ho molt bé. Jugar a moltes coses en el pati i no barallar-nos amb ningú. Tenim una mestra molt bona, és Amparito Roca. Els de sisè ens deien que era molt cridona perquè abans era la mestra de sisè i ara està amb nosaltres i ens ha agradat molt conéixer-la. L’any passat n’erem vint-i-cinc i enguany en som vint-i-vuit. Jaume se n’ha anat a una altra escola i ara el trobem a faltar. N’han vingut quatre de nous, Sofia, Ricard, Maria i Xavier. Desitgem que ho passen bé a l’escola Gavina i que aprenguen moltes coses en aquest nou curs.



Vols posar-te en contacte amb el mestre o la mestra?

Pots escriure'ns un mail (ací tens les adreces) o telefonar a l'escola 961590594.


Delegats/es de primària 2012/2013

 

 

Irene i Andreu (1r)
Marc i Obdúlia (2n)
Sara i Ricardo (3r)
Aitana P. i Arnau (4t)
Max i Berta (5é)
Eloi i Mariola (6é)

El joc de les operacions

Intercanvis, escoles en Xarxa

Projecte INTERCANVIS. Una finestra col·lectiva de xiquets d'escola d'un territori ample


Escoles cooperatives dels PPCC

[Mata de Jonc]

Una troballa, na Ció i els seus alumnes de Palma.

 

[El Puig d'Esparreguerra] UNa escola cooperativa en la qual ens vam emmirallar abans d'iniciar la nostra història.

 

[Ginebró] Una escola cooperativa amb una bona relació, professional i d'amics