La festa de falles ha anat agafant una embranzida especial a l'escola. No és una cosa nova, però hem passat de tenir-ne una certa reticència a preparar-la i gaudir-la com una de les festes principals de l'escola. És veritat que n'hi ha complements que la converteixen en una data principal, com també ho és que hi ha unes connotacions al darrere que encara hi són, resistents, a canvis i modernitatst que les falles mateix han defugit. El debat hi és, com les raons a favor i en contra. 

La festa d'enguany va quedar molt lluïda, i si cal destacar res comencem pel treball dels xiquets, sempre carregat d'il·lusió, per fer uns ninots amb aquells materials de què disposem, a l'escola. Potser que no ha sigut la falla més espectacular, perquè el temps és el que és, i no en disposàvem de gaire més, però la banda de música va guanayr molt de pes enguany. Convidar a ballar les bunyoleres va ser un dels punts bonics de la festa, emotiu fins i tot. 

El partir d'enguany entre alumnes i mestres, va agafant cos, sobretot perqyuè l'hem farcit de condiments que guanyen en vistositat, en humor, en agafar-se les coses més per la diversió que no per la competició, perquè som de festa. I la mascletà, amb un xic d'entrenament podia passar per una disparà professional, menys contaminant (deixeu a part el siroll), i més participada. L'any que ve ja afegirem sorpreses i innovacions. 

Un capítol a banda mereix el treball de les bunyoleres. Quin esforç, i quina conversa. De nou del matí fins a quarts de tres vam fer trenta-dos quilos de farina. Això representa milers de bunyols, especials, i convidar pares i exalumnes a berenar fins a ben tard. Vam tancar pels volts de quarts de set.  Si veus que em deixe coses, i vols explicar res més, envia'ns la teua idea a martina@escolagavina.cat