Imatge

Les tres coses que he après

 

L’educació ha de ser una celebració de la vida, apassionada i motivadora

 

1

L’educació ha de ser una celebració del viure la vida

La nostra principal responsabilitat com a educadors és preparar la nostra mainada per al seu futur; per això l’educació ha de satisfer primer les seves necessitats. Hem de dedicar més temps a comprendre el futur i menys temps a mirar cap al passat. El sistema tradicional es basa a preparar els estudiants per a alguns futurs. Això ja no té sentit; en una era postindustrial hem de dissenyar un sistema basat en l’apoderament, no en el control. Per fer això nosaltres els educadors, els polítics, hem de sortir dels nostres espais de comoditat i assegurar-nos que dissenyem sistemes basats en la necessitat, no en la ideologia; basats en habilitats i competències. Hem de garantir que, primer de tot, el sistema explori l’increïble potencial de cada infant individualment i l’ajudi a veure el seu lloc en un futur complex i canviant. El Govern xinès ha declarat recentment que, per tal de crear un futur sostenible, la Xina ha de descobrir i nodrir la propera generació de Steve Jobs; no és una mala pensada.

2

Hem d’alimentar el poder d’aprendre realment

Per a massa dels nostres estudiants, l’educació no és més que una preparació sense fi per fer exàmens, dividida en assignatures diferents (matemàtiques, literatura, etc.) i ensenyada d’una manera que és abstracta per a qualsevol cosa excepte per al propi sistema. Massa de nosaltres ens cansem de la naturalesa abstracta de la nostra escola i de la cultura opressora dels exàmens. L’educació és un regal extraordinari; el més poderós que cap societat civilitzada pot oferir al seu jovent, però ells no ho senten així. M’amoïna que massa joves no percebin l’escola més que com una fàbrica de processament on els diem que l’educació és com el purgatori: d’alguna manera hi han de passar abans d’esdevenir adults i, per tant, ciutadans reals i valorats. John Holt va remarcar una vegada que l’educació era com aprendre a tocar el violoncel: anys de dir que estaves aprenent a tocar, sempre preguntant-te quan estava bé per dir que estaves tocant el violoncel de veritat. Hem de fer que l’aprenentatge sigui cosa de l’ara.

3

L’educació ha de ser divertida!

L’educació ha de ser una celebració de la vida, una exploració del potencial i una alegria per l’experiència. Per descomptat que és important; per als futurs dels nostres fills i també per al nostre propi llegat. El món s’enfronta a reptes massius, massa sovint a reptes derivats de la nostra pròpia acció: economies insostenibles, desastres ambientals i nivells cada cop més alts de conflicte socioètnic. Aquesta és l’herència que estem deixant a la nostra descendència; no és gaire optimista, i tanmateix l’educació ha de ser, ha de ser una celebració del que es pot aconseguir, descobrir i crear. S’ha d’omplir amb impressió, meravella i oportunitat, i amb professors apassionats per ensenyar i aprendre. Les millors aules estan plenes d’alegria i rialles; són llocs on la canalla està relaxada i vol aprendre perquè el professorat està relaxat i li agrada ensenyar. Els reptes són durs, però l’escola no hauria de desgastar, hauria de motivar. Només una generació prou relaxada per ser ella mateixa i prou segura per posar en qüestió les convencions, per assumir riscs i per atrevir-se a ser diferent, trobarà les solucions per avançar positivament cap al segle XXII.


Decàleg del lideratge per a l'aprenentatge, by Màrius Martínez

1- El lideratge que crea condicions per a l'Aprenentatge potencia organitzacions que aprenen.

2-Cal trencar les rutines establertes per crear-ne de noves.

3- El propi col·lectiu ha de tenir la necessitat del canvi, s'ha de conscienciar.

4-L'entusiasme és una actitud. Cal construir una nova narrativa a l'escola a partir de l'entusiasme.

5-El professorat és agent del canvi, s'hi ha de sentir agent. Cal un projecte d'escola amb missió, visió i lema.

6-El paper de l'equip directiu és cabdal. Ha d'identificar el talent de la seua organització, i fer-la créixer distribuint aquest lideartge.

7-L'educació és error i és risc. Cal prendre riscos.

8-No podeu oblidar el lideratge dels alumnes.

9-Cal identificar els efectes. les causes. allò què passa.

10- El lideqratge per aprendre necessita una actitud compromesa dels mestres i no vol una cultura de la queixa.

Aquests lideratge s'hi troba en un entorn d'innovació. Els mestres ja o són transmissors, generen aprenentatge.

 

[Màrius M. Facultat de Ciències de l'Educació, UAB]


Com podem saber que aprenem? Com ho podem millorar?

Roser Salavert és una dona d'impressió, sòbria, sòlida, de discurs contundent que convida a confiar-hi: ha sigut superintendent de les escoles de Nova York (75.000 mestres, 1,200.000 alumnes) i ha format part del treball d'investigació com cal liderar per aprendre, almenys pel que fa a orientar l'avaluació dels centres (com treballen?, com aprenen els xiquets?, què fan els mestres?, com els ajuden?, com saben si aprenen… I què fan els superintendents per ajudar les escoles més conflictives…)

Vam ser en una master-class sobre 'Comunitats professionals d'aprenentatge: el canvi i la millora sostenible'. No ens vam perdre i vam agrair la força i la tenacitat de la seua experiència. Us avancem la conclusió: 'Després del treball de millora realitzat en les escoles de Nova York, hui portaria el meu fill a una escola pública'.

—Els mestres prou que s'excusen a posar l'èmfasi en el rendiment i en la manca de temps. Temps per a què?, els demane, per a la quantitat de curriculum o per a la qualitat del que feu? Prou de sentir-se frustrats, mestres,  convertiu aquestes dificultats en reptes. Cal que supereu la frustració. 

—El canvi és part de la definició de l'escola, els canvis externs i interns, no oblideu que allò que forma és la riquesa del lloc. Fins i tot cal que planifiqueu des del primer dia què passarà el dia que us n'aneu. 

QUÈ HEM APRÉS DE LES ESCOLES AMB ÈXIT SOSTINGUT?

—Els mestres se senten mestres, són membres actius d'aquella escola, són comunitat que aprén, troben oportunitats de millora constantment, viuen la interacció, tenen capacitat de treballar col·laborativament, i l'èxit sostingut és un tret més: són escoles vives, organitzacions vives, alumnes-mestres-pares són part de la riquesa de l'optimització. 

Però, què fa  que l'entorn de l'escola procure aquest èxit sostingut?

 



Què fem perquè l'entorn contribuesca a l'èxit sostingut?

1. L'ensenyament a l'aula deixa de ser a porta tancada. Un mestre que et visita, un pare, un professional no vol jutjar què fas. Vol observar què passa i com pot ajudar-te a millorar el que fas.

2. Calen pautes i protocols. Diàleg reflexiu i constructiu que resulta d'un llenguatge comú (consens), per la millora continuada de la pràctica a l'aula. 

3. Cal un enfocament col·lectiu en objectius d'aprenentatge. Cada escola vostra ja té un objectiu del curs, d'enguany? sabeu quin és l'objectiu enguany de la vostra escola? El teniu escrit? El sap tothom? Un, un de sol!

4. Cal col·laboració entre els diferents grups de l'escola: pares, alumnes, mestres. 

5. Quines són les oportunitats de participar en les decisions educatives? estan definides, són públiques?, quin és el vostre lideratge distributiu?

Tot plegat, a qui rendiu comptes? Quin és el rendiment de comptes, si no milloreu, si milloreu, com l'expliqueu?, com us ho plantegeu?

 [a Nova York vam fer un decret perquè, almenys, totes les escoles permeteren l'observació dels equips de dades, que havien de recollir informació per elaborar diagnòstics del que passava.]

QUINES SÓN LES CONDICIONS QUE CALEN PERQUÈ L'ENTORN AJUDE A L'ÈXIT SOSTINGUT?


QUINES SÓN LES CONDICIONS NECESSÀRIES de l'èxit sostingut?

PRIMER. El suport de la direcció de l'escola que proporciona l'espai físic i temporal, que permet establir un horari de trobades de reflexió i planificació per a tothom.No feu més horari i feu servir el que ja teniu.

SEGON. Confiança, respecte, voluntat de compartir reptes i dificultats per a la millora de la pràctica.

TERCER. El compromís de tothom a posar en acció les decissions de millora i fer-ne  seguiment i avaluació en les reunions.

Totes aquestes tres depenen del capital humà, són capital humà, optimitzen les persones.

—CAL L'AMBICIÓ DE SABER CAP A ON VOLEU ANAR.

 

'El treball d'equip fa possible el somni d'equip'

Quins són els somnis de la vostra escola? Quin és el somni del vostre equip?, de l'alumnat, del professorat, de l'entorn escolar… Quin és el somni de l'Equio?

Com actualitzeu cada any el somni, hui mateix? Sobretot, en portar aquesta pregunta a les vostres escoles, no encomaneu més feina. Però plantegeu-vos cada any que elaboreu el Projecte general anual, quin és l'objectiu, el somni anual. Per exemple:

—el nostre somni és que a final de curs totes els alumnes sense excepció demostraran progrés en llengua i matemàtica, com a resultat del treball en equip enfocat des de la lectoescriptura (llegir i escriure), per aprendre en totes les àrees curriculars. Això constarà a la nostra PGA.

El progrés. Hi ha evidència del progrés, quina és l'evidència del progrés als vostres centres? Ja queda reflectit al quadern del mestre? Teniu quadern del mestre? I el director, té un quadren de director on apunta els progressos dels alumnes, dels mestres, de l'equip directiu? Això és només una eina, el quadermn del mestre, però…

QUINES EINES FA SERVIR UNA COMUNITAT PER APRENDRE?


La V Jornada Marta Mata sobre Freinet, un èxit de l'escola i els mestres

Quan vaig iniciar el viatge des València, a tres quarts de set del matí, amb una pluja intensa, no imaginava viure una jornada sobre l'escola i els mestres de tanta envergadura. El viatge aquest dissabte a Saifores demostra com de viva és l'escola, si sabem explicar-la i donar l'oportnitat als mestres perquè comuniquen tantes coses d'interés i extraordinàries com fan. Gràcies per la invitació i per haver-nos permés de col·laborar en aquesta jornada sobre Freinet i els Drets dels Infants, a la casa pairal de Marta Mata, que és la Fundació Àngels Gàrriga de Mata. 


Expliquem alguns detalls d'allò que vam compartir a la Jornada

En la imatge la intervenció d'una parella de mestres que havien baixat de Perpinyà, que treballen en educació especial: com podem respectar els drets dels infants d'educació especial sinó els fem visibles cada dia a l'escola? Participació, col·laboració, treball divers, entusiasme, coratge, molt de coratge per defensar les tècniques Freinet en condicions que ens hem d'arromangar. si volem reeixir en el nostre treball. 

A la carta que envià el mestre Ferran Zurriaga, que anirem publicant en petits capítols, en parla de com engrescar els alumnes més difícils des de la responsabilitat i la participació.


El debat entre els llibres de text i els ebooks J_ADELL&CARLESB.

http://cent.uji.es/pub/ebooks-textbooks-conclusions [conclusions del seminari 'Llibres de text o d'electrònics?]

Conclusions del seminari Ebooks i llibre de text (CENT, 6 de març de 2012).

  • La lectura en suports digitals està consolidada en les franges d'edat corresponents a l'educació secundària i universitària.
  • Suports de lectura emergents com ara smartphones i e-readers presenten índexs d'ús molt més baixos que l'ordinador però també significatius. Cal prendre en consideració aquests suports emergents com a via de distribució de materials d'estudi i per tant també els formats de document, especialment l'estàndard EPUB, que faciliten la lectura en aquest tipus de dispositius.
  • Els llibres electrònics (ebooks) i dispositius de lectura (ereaders) són una reacció del sector del llibre a l'amenaça de la digitalització. En el sector de la música, Apple va crear un nou negoci en aquestes noves condicions, i va capturar una bona part del mercat, amb l'ecosistema integrat per l'iPod i l'iTunes Store. En el sector del llibre, Amazon va calcar l'operació amb el Kindle i la Kindle Store.
  • La revolució digital en el món dels llibres, igual que ha passat abans en altres sectors, no pareix que l'hagen de fer les editorials sinó les empreses dedicades a la tecnologia.
  • Amb els nous productes presentats el gener passat, Apple s'adreça específicament al sector del llibre de text. L'aplicació gratuïta per a Mac, iBooks Author, permet crear llibres de text amb elements mutimèdia i interactius, però només poden usar-se en un iPad i distribuir-se a través de l'iBookstore d'Apple. A més a més, el format d'aquests llibres està basat en EPUB, però no és EPUB ni hi és compatible.
  • D'altra banda, iBooks Author és un producte molt ben acabat, a l'estil d'Apple, que prioritza el disseny i la usabilitat: és a dir, no només l'aspecte, sinó sobretot un bon funcionament. Sens dubte estimularà l'evolució del programari i dels estàndards. I iTunes U constitueix una via de difusió complementària que les universitats poden aprofitar.
  • El mercat del llibre de text és un mercat trencat que no respon als interessos dels usuaris del llibre, sinó als d'altres agents. Ens podem preguntar si avui en dia els educadors i els aprenents necessitem llibres de text. En tot cas, només des del moviment dels llibres de text oberts (open textbooks) podrem realitzar totes les possibilitats de la tecnologia en favor dels aprenents.
  • Sortosament, disposem d'un gran nombre d'eines lliures, potser no tan sofisticades encara com l'iBooks Author d'Apple, però molt potents i molt útils també per a facilitar l'ús, la creació i la reutilització de materials en formats d'ebook oberts.

Presentem les comarques del país, una a una, en col·laboració dels pares


Els productes de cada comarca presentada

Naturalment que ens haguérem quedat a berenar. Ací hi havia un parament de primera especial. Dolços i salats, begudes, vi… Quin goig de recerca, de col·laboració. L'any que ve encara millorarem alguns detalls. Però ha sigut un esforç per part de les famílies que ha portat a l'escola molt de coneixement del país. NO sé si mai havñiem plantejat una activitat col·lectiva tan ampla, de tant d'horitzó. Enhorabona a les famílies, als xiquets, a la mestra.


2010, febrer. Assistirem a la Jornada sobre educació expandida

Dimarts dos de febrer serem al Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona per participar de la primera Jornada sobre 'Educació Expandida', una mena de laboratori d'idees sobre el futur de l'educació, de l'escola, de la metodologia per ensenyar… A llarg de la setmna us anirem explicant més coses, sobre la jornada, sobre el concepte 'd'educació expandida', sobre l'Edupunk, i encara sobre l'autogestió del coneixement. 


2010. Una experiència d'innovació al primer cicle de primària

Hem convidat els alumnes de primer i segon a compartir els seus joguets de reis. Els hem convidat a portar-los a l'aula, a explicar com juguen, a deixar-los perquè els altres puguen jugar-hi. Fins i tot les mestres ho passaven pipa, recordant com jugaven de menudes. Han variat els jogeuts? Els tòpics?, els estereotips? La maneres de jugar xics i xiques? Podeu seguir l'experiència ací … Escacs, joc de construccions de fusta, twister,  petit poni, nines, qui és qui?, l'aranya, jocs de taula, etc.

 

 


2010. Els tresors a infantil: innovació i comunitats d'aprenentatge

Si bé l'experiència va nàixer l'any passat, enguany encara agafa més força. Cada xiquet de l'aula de tres anys és protagonista una vesprada a l'escola. Tria uns qunats elements del seu entorn habitual a casa i convida els iaios o els tios. Tots plegats, expliquen a la resta d'alumnes com conviuen a casa, què fan, com juguen, com s'hi relacionen… Els iaios ens expliquen la seua vivència, què fan o què han fet a la seua vida. Per xuplar-se els dits i aprendre des del coneixement vivencial. 


Bon dia, des de Xerès, és 6 de novembre de 2009

Aquest matí hem arribat a Xerès, la penúltima etapa del nostre itinerari de descoberta de les cooperatives d'ensenyament a Andalusia. Ens hem llevat abans de les set per ser ací a l'hora que ens esperaven. De primer hem visitat el centre UPACE, d'atenció a persones a dificultats greus, de paràlisi cerebral. Hem visitat l'aulari, la residència, el centre de dia, el centre ocupacional, entre altres instal·lacions. ës una escola d'emoció, d'una atenció necessària i encara tan amagada a la societat, i als propis mestres. D'emoció també és la teràpia que fan amb els alumnes i els cavalls. Com deia Rut, al vídeo, una alumna que ens ha deixat muts: 'quan puge al cavall, no ho sé, sent una cosa especial!'

Cal veure com pronuncia aquelles paraules, Ruth, i com va salvant situacions i dificulats insalvables, fins i tot els mestres ens hem empetitit, en aquesta visita. Ací, les dues joves que ens han explicat com treballen, sí que són heroïnes de l'ensenyament i l'atenció a persones.


Alguns dels participants valencians a les Jornades d'Osuna


El debat també és l'economia, i la confiança de les famílies

El concert no abasta el cost del lloc escolar. En general, les cooperatives pateixen per aribar a cobrir costos, o han de ser molt creatives per poder aconseguir fons amb els quals fer front als mínims de mobiliari, tecnologia, inversions, infrastructures… El debat sempre hi és, i la realitat supera de vegades la ficció. Sens dubte que la transparència i l'ajut final de les famílies és un del camins triats per moltes de les cooperatives allà i ací. Treballem molt i no fem miracles. Malgrat la gran experiència i els reconeixements de la cooperativa de Malaga la Nostra senyora de Lourdes.


Itinerari de descoberta entre les cooperatives d'Andalusia

Novembre del 2009. Vint-i-dos mestres de quinze cooperatives valencianes som de viatge per Andalusia, en unes jornades d'intercanvi bilateral amb unes quantes cooperatives d'ensenyament. Granada, Còrdova, Osuna, Xerès… entre més ciutats on pararem. la Jornada central és a Osuna, on ens trobarem amb les cooperatives que fomren part d'ACES i amb EAEAS, la fundació de l'escola d'economia social d'Andalusia. Anem mostrant-vos unes pinzellades de l'encontre.


'Les ales de l'avió' premi del Ministeri espanyol a una biblioteca escolar

'Les ales de l’avió' és un projecte de biblioteca escolar del col·legi 'Huerta de Santa Ana' que va guanyar el premi del MEC, Ministeri espanyol d'educació, el 2006. Maria Gómez relata la història, l’emoció de com va començar la biblioteca escolar. Ella era alumna de l'escola, tenia vuit anys, van organitzar una fireta de llibres, i cada alumne n’havia de comprar un, el que triara, i després lliurar-lo a la biblioteca per aconseguir el carnet. Va ser la primera dotació de llibes per a l’escola, amb l'portació entusiasta i voluntària dels xiquets, llavors de vuit anys. Avui, l'alumna és llicenciada, i ens presenta l’experiència, després que va ser mestra bibliotecària d’aquella escola, que va guanyar fa tres anys el premi del ministeri d’Espanya, al seu projecte, iniciat sobre un espai que avui no existeix. El 1998 es van fer les noves instal·lacions de la biblioteca de l’escola. Dues sales escalonades que tenen accés directe des de l‘exterior. Una d’infantil i una altra per a primària i secundària. Són al centre de l’escola i es divisa tota l’escola des dels seus finestrals, com una mirada simbòlica a la resta d’espais. Això també comporta l'ús i l’edició de materials propis, i l’arraconament del llibre de text convencional. El resultat és posar en funcionament un centre de coneixement, al servei de l’escola.

 


Presentem dues experiències europees: Promuve i CES Santa Maria

Rafa Adell, cap d'estudis d'Escuela2, en nom d'AKOE internacional, presenta en les Jornades d'Osuna, l'experiència PROMUVE, una acció de mobilitat a tres països europeus organitzat i planificat pels centres AKOE en el curs 2008-09. Rafa fa una breu exposició, molt clara, dels guanys de conèixer altres models educatius, alhora que també és una manera d'enfortir lligams propis al si de les nostres cooperatives. De la quantitat de recursos dels nòrdics (Noruega i Dinamarca), la qualitat de la seua integració i el domini de llengües, a l'austeritat del model romanés, al qual cal afegir la creativitat, l'esforç, i la capacitat de suplir les mancances a base de treball i innovació.

 

Rafa Quesada fa una exposició ràpida dels models i requisits dels projectes europeus als quals poden apuntar-se les diefernst cooperatives a través de la Junta d'Andalusia. Programes de formació i d'intercanvi tant per a l'alumnat com per al professorat. En aquesta pàgina teniu més informació: www.santamariadelosangeles.es/extranjero.asp

 

 


Granada, Còrdova, Osuna… la mirada cultural

Les Jornades d'intercanvi d'experiències amb les cooperatives d'Andalusia també tenen el seu espai cultural. De vegades, el colp de la majestuosa Alhambra o la impressió dde la Mesquita, una joia indiscutible, ara mateix allò que personalment més ens ha impressionat, justifiquen un viatge tan atapeït i intens. Mentre escolte una comunicació sobre l'a Formació Professional en una cooperativa a Xerès, vaig fent un repàs d'aquests imatges, dues obres que paguen la pena l'esforç del viatge i tanta dedicació. Unes hores a la Mesquita, guiats per un expet, sense tòpics ni metàfores fàcils, ens apama la importància d'aquella cultura musulmana en aquesta ciutat.

De l'altra banda l'exhuberància de l'Alhambra ens encega: trobem uns detalls per fer descansar la mirada, aquella figuera al pati, el barri de l'Albaicín des de la muralla de la fortalesa… Les inscripcions àrabs, les escles, els detalls d'artifici amb guix, els finestrals de ferro, l'aigua, sempre present, la'igua de fonts i de sèquies…

Aqueixa aigua principal, inquieta, de sultans i cambres, i reixes impertorbables.

 


Les cooperatives d'Andalusia presenten diverses experiències de bones pràctiques

'El Taller de fantasia' una elaboració de materails propis per evitar els llibres de text. A partir de bones lectres, dels clàssics, per exemple, de la mitologia, aquesta experiència del segon cicle de primària serveix per anar elaborant material i motivant els alumnes a escriure, a llegir, a partir del coneixement fora dels corsés dels llibres debtext, de vegades tan restrictius.

 

'Els contractes de treball i les pràctiques d'emprea' dels alumnes d'FP, per fer pràctiques reals d'empresa. La formació en directe a l'empresa dels alumnes… La possibilitat de fomar l'alumnat a dins de les pròpies empreses.


Entre mestres i amics que dediquen mitja vida a l'escola

Portem tres dies i és com si hi treballàrem doblement, cada jornada. Els dos primers dies ens hi vam posar a partir de les set del matí, i cap d'ells no hem tancat abans de la mitjanit. Dos jorns tan complets que sembla que hi som una setmana completa, pel món. En canvi, el ritme no defalleix, al contrari, aprofitem cada moment per anar explicant què farem després, com valorem allò que ja hem fet, que trobem que podem exportar a les nostres realitats pròpies. En realitat, és el nostre objectiu, venim a veure bones pràctiques i volem aprendre quantes d'elles podem incorporar al nostre dia a dia. Per això mateix és tan important l'harmonia, les relacions del grup, l'humor i la bona disposició per millorar les relacions, per aprendre de cadascna de les organitzacions que vaitgem plegats, que trobem allà on som ara mateix.


XIV Jornades per a l'aprenentatge i l'ensenyament de la matemàtica [JAEM_09]

L'escola és vida, renovació, canvi. Adaptació a noves propostes i reptes. Vuit mestres de l'escola som en aquests moments a Girona, participant d'aquestes jornades sobre matemàtica. Més de 900 persones compartim experiències durant aquests quatre dies. L'organització és exquisida, ja que combina la formació intensa durant el dia amb les bones propostes per al lleure a poqueta nit.

Al llarg de la jornada hi ha un seguit de conferències plenàries, comunicacions, experiències i tallers que arrepleguen la demanda de molts docents des d'infantil a batxillerat i tocant les diferents branques que componen la fermesa de l'arbre matemàtic: la geometria, la resolució de problemes, el càlcul, l'estadística.... Tenint en compte nous reptes com ara les noves tecnologies o el treball per competències i plantejant-nos quina és la metodologia que volem seguir per

treballar-les. L'aprenentatge cooperatiu n'és una de ben remarcada a les jornades.

 

La conferència inagural va anar a càrrec d'Anton Aubanell Pou, llicenciat en matemàtica per la Universitat de Barcelona, va tractar sobre la història dels calendaris. És una conferència molt interessant. Una abraçada a la gent que queda per l'escola. Compartim experiències i congrés amb els mestres de Carolines. Molts besets.

Els companys matemàtics desplaçats a Girona, 2 de juliol de 2009.

 


3a jornada matemàtica amb les comunicacions, algunes de molt interessants, d’altres de contingut més fluix. Volem destacar la comunicació d’Àngel Alsina, Primers passos en la modelització i representació del coneixement matemàtic. Ens explica que la representació i modelització s’ha de fer des d’infantil d’una manera sistemàtica i molt conscient. Sempre en un procés que vaja d’allò concret a l’abstracte. Des de la representació pictòrica a la simbòlica, però sempre d’una manera cíclica. Fent aquests passos cada vegada que s’introduesca un nou contingut, siga quina siga l’etapa educativa. Una altra conferència a destacar és la de Matemàtica per tots els camins, a càrrec de Jose Maria Sorando de Saragossa. Es basa en el descobriment de la matemàtica mitjançant els camins que arriben als alumnes (cinema, webs, notícies de premsa, dibuixos i sèries de TV. Ara, som a punt de començar una plenària amb un nom ben sugerent, Competents per riure amb la matemàtica de Pablo Flores de la Universitat de Granada. Comença amb un acudit i demostrant la importància de ser ben competents per riure. I ara, a escoltar-lo. Un fort adéu, l’equip. [escolagavina coop. v.]


Enllaços del congrés


Saifores, Cal Mata

És la seu de la fundació Àngels Garriga de Mata, on es feu la V Jornada Marta Mata sobre el tema 'Freinet i les Drets dels Infants'. S'hi van presentar treballs, i hi hagué debat sobre les metodologies Freinet, en favor d'una escola moderna, vigent i actual, perquè com el mateix mestre va deixar escrit, les Invariants són uns constants pedagògiques atemporals, que ens serviran per bastir una escola de tottemps, si és que els mestres tenim el coratge de viure amb passió l'ofici.


INNOVACIÓ, EL CONCEPTE

Fer que les coses milloren, d'una manera nova?

Cercant maneres, que canta Miquel Gil?

Posar els recursos a l'abast de la gent perquè puga crear lliurement?

Cercar la satisfacció en allò que fas?

Fer bé les coses, fer-les diferents, abans que ningú?

 


Vam conèixer la Carme Cols

http://www.xtec.cat/~ccols/referents/carme.htm

 

Mestra en actiu des de 1970 a l'actualitat. Pertanyo al grup de mestres que hem iniciat la nostra tasca sense cap titulació donat que no era considerada ni era necessària per "guardar infants". Un grup que va trencar barreres per mostrar un nou concepte d'escola pels petits que potenciava l'educació. Un grup que molt aviat va prendre consciència de la importància de la formació.Vaig obtenir la titulació en la primera promoció de mestres del Pla Especial d'Educació Infantil organitzat per la Universitat Autonoma de Bellaterra l'any 1989.


EL LLIBRE DE TEXT, Sí?

Jordi Adell ha plantejat set idees per als llibres de text del futur:

  1. Per començar, algunes obvietats que no sempre es tenen en compte:
    • estudiar ≠ llegir
    • llibre de text ≠ novel·la
    • etextbook ≠ ebook
    • tablet ≠ ereader 



  2. Totes les potencialitats (affordances) de la digitalització haurien de ser realitzables també amb els llibres de text:
    • copy-ability
    • fork-ability
    • remix-ability
    • interactivity
    • rich media
    • discover-ability
    • collaboration
    • serendipity
    • real time-ness
    • any-time
    • any-where



  3. Els llibres de text viuen en un ecosistema molt complex...
    • Múltiples agents (diversitat de necessitats i interessos).
    • Legislació complexa (currículum, drets de còpia, autorització, finançament, etc.).
    • Diversitat de contextos de creació i d'ús (diverses concepcions de l'ensenyament i l'aprenentatge).
    • Diversitat tecnològica: dispositius/plataformes/arquitectures/formats.
    • Canals de distribució i venda.



  4. El mercat del llibre de text és un mercat trencat...
    • Els consumidors finals (els estudiants) no trien el producte.
    • El producte no el paga qui el tria (el professorat).
    • El preu no compta en la decisió de compra.
    • Resultat: concentració empresarial, preus insostenibles, mala qualitat, etc.



  5. Els llibres de text de paper han rebut moltes crítiques des de la pedagogia.
    • Tradicionals:
      • Ideològiques: reaccionaris.
      • Didàctiques: metodologies reproductives.
      • Epistemològiques: visió ximple del coneixement.
      • Desprofessionalització dels docents.
      • Econòmiques: cost exagerat.
    • Llibre electrònic:
      • Usabilitat: "la xarxa no va", "iguals que en paper", "dificultat de lectura-estudi", etc.
      • Molts no es poden anotar, subratllar, comentar, compartir, etc.



  6. Els resultats dels estudis sobre acceptació de llibres de text electrònic per part d'estudiants i professors són poc concloents o directament negatius.
    • S'han dedicat més recursos i esforços a habilitar el DRM que a aconseguir una mínima usabilitat.



  7. En conclusió: la realització de les possibilitats de la tecnologia a favor dels usuaris només serà possible en el marc dels open textbooks.
    • Utilitzar el llibre sense compensar econòmicament l'autor.
    • Copiar-lo, amb atribució de l'autoria.
    • Distribuir-lo no comercialment.
    • Canviar-ne el format (imprimir-lo, per exemple).
    • I molts permeten remesclar-lo o crear obra derivada i distribuir-la sense ànim de lucre amb la mateixa llicència.
    http://cent.uji.es/pub/ebooks-textbooks-conclusions

http://cent.uji.es/pub/ebooks-textbooks-conclusionsby Jordi Adell  @j_adell


'L'educació expandida', què és això?

A la pàgina de 400Colps teniu un document de Balzac.TV sobre el nou concepte 'l'educació expandida'. Veieu-lo que en sentirem a parlar. blogs.escolagavina.com/400colps/


EDUCACIÓ EXPANDIDA: ON?


ACES: les cooperatives a Andalucia

Itinerari virtual de formació per les cooperatives d'ensenyament d'Andalusia. Un món ben ric a descorbrir. www.aces-andalucia.org

blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/150137

blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/149977