L‘obra que varem veure a Torrent, la que feien els de quart i tercer d’eso, tractava de la història d’una princesa que havia sigut segrestada per unes piratesses que volien venjar-se del duc, per haver-les atacat. El duc les va atacar perquè elles li havien robat un vaixell que es deia la Rosa. 

Jo no he entés quasi res perquè no vocalitzaven, però les batalles i quan tiraven coses al públic com farina, aigua, etc, és el que més m'ha agradat. [Joan]

 L'obra és molt intereressant perquè els personatges actuaven molt bé i mai sabies què anava a passar. Els personatges que més em van agradar van ser les dones pirates. Eren molt actives i divertides, això feia transcórrer el temps molt ràpidament. Hi ha també un personatge que em va agradar i que feia de protagonista, és la princesa. Feia un paper molt bonic, perquè aconsegueix que les dones pirates tinguen drets. M'ha agradat molt. Tots els actors i actrius ho feien molt bé i l'obra era divertida. [Roser]

 L'obra també m'ha paregut molt interessant, però a diferència de Roser, el que més m'ha agradat ha sigut la interpretació dels mariners. Eren molt divertits i el seu paper era molt graciós, això ens ha fet mantindre l'atenció durant gran part de l'obra. L'obra, en general, m'ha agradat molt pel tema i per com ho han fet tots els actors i actrius. [Rosa]

A mi el teatre m’ha agradat molt perquè era molt divertit, graciós i  m’ha semblat molt bé lo del confeti i tot el demés, però no trobe just que als de darrere no els arribara res. Les escenes que més m’han agradat han sigut les de la batalla de naus i la de homes contra dones. I dels personatges, els grumets perquè eren molt divertits i graciosos, encara que per a alguns companys han hagut escenes molt fortes. En conclusió, per a mi l’obra està molt bé i es veu que està molt treballada. [Natxo]

Aquesta obra està prou  bé i és prou divertida. A mi m’ha agradat molt perqué barreja l’humor i la gràcia. Ha sigut una obra de teatre molt divertida i original. [Jordi]

'Sie werden zurückkommen, die dunklen Schwalben'

De sobte, la sorpresa de trobar-nos davant els joves de tercer i quart de secundària a l'escenari, actuant, representant, alguns d'ells amb la traça d'haver actuat gairebé tota la vida, amb ofici, i encara amb l'afegit de la llengua estrangera, o amb el benefici d'haver-los comrpomés a un esforç suplementari, per fer-se entendre enllà. Els mestres que hi érem no solament ho vam passar de primera, assentíem per goig, de saber quantes competències i objectius i avaluacions no havíen superat sobradament aquells actors davant un públic entusiasta, jove, embadalit. La competència de la comunicació lingüística, en llengua estrangera i en la llengua pròpia, la comunicació coproral, el gest, la intencionalitat, la mesura, el ritme, la cadència, l'estètica, el creixement personal, el goig de viure-hi un moment especial, això també ho sabien, aquells joves actors a l'escenari… Tot aquest treball que van mostrar els del Taller és més que no un treball, que l'és, és també una voluntat i un esperit del ser. De voler ser. Tot plegat, el teatre, l'intercanvi, dóna ànima a l'escola, novament, i torna a posar damunt la taula quantes coses ens hem de plantejar els mestres, cada dia, per pensar l'escola i la feina d'educar. Per molts anys al Taller, als joves que s'hi comprometen, als mestres. Per molts anys el teatre i l'educació, i l'escola en definitiva.