A PARTIR DE LES CRÒNIQUES DELS ALUMNES, EXPLIQUEM L'ESTRENA del 2010
L'opinió dels alumnes de cinqué de primària, que són també crítics principals
L‘obra que varem veure a Torrent, la que feien els de quart i tercer d’eso, tractava de la història d’una princesa que havia sigut segrestada per unes piratesses que volien venjar-se del duc, per haver-les atacat. El duc les va atacar perquè elles li havien robat un vaixell que es deia la Rosa.
Jo no he entés quasi res perquè no vocalitzaven, però les batalles i quan tiraven coses al públic com farina, aigua, etc, és el que més m'ha agradat. [Joan]
L'obra és molt intereressant perquè els personatges actuaven molt bé i mai sabies què anava a passar. Els personatges que més em van agradar van ser les dones pirates. Eren molt actives i divertides, això feia transcórrer el temps molt ràpidament. Hi ha també un personatge que em va agradar i que feia de protagonista, és la princesa. Feia un paper molt bonic, perquè aconsegueix que les dones pirates tinguen drets. M'ha agradat molt. Tots els actors i actrius ho feien molt bé i l'obra era divertida. [Roser]
L'obra també m'ha paregut molt interessant, però a diferència de Roser, el que més m'ha agradat ha sigut la interpretació dels mariners. Eren molt divertits i el seu paper era molt graciós, això ens ha fet mantindre l'atenció durant gran part de l'obra. L'obra, en general, m'ha agradat molt pel tema i per com ho han fet tots els actors i actrius. [Rosa]
A mi el teatre m’ha agradat molt perquè era molt divertit, graciós i m’ha semblat molt bé lo del confeti i tot el demés, però no trobe just que als de darrere no els arribara res. Les escenes que més m’han agradat han sigut les de la batalla de naus i la de homes contra dones. I dels personatges, els grumets perquè eren molt divertits i graciosos, encara que per a alguns companys han hagut escenes molt fortes. En conclusió, per a mi l’obra està molt bé i es veu que està molt treballada. [Natxo]
Aquesta obra està prou bé i és prou divertida. A mi m’ha agradat molt perqué barreja l’humor i la gràcia. Ha sigut una obra de teatre molt divertida i original. [Jordi]
Carta del Taller de Teatre
La darrera producció del Taller de Teatre Total és la sarsuela-rock "4-D, Les guapes del bergantí". Una obra en que es barregen sense solució de continuïtat múltiples llenguatges escènics (cançò, música, ball, declamació, o efectes de sala i interaccions amb el públic, entre d'altres). Vam escollir una sarsuela per commemorar el centenari del mestre i compositor Ruperto Chapí, fundador de la SGAE, que tant va fent contra la "pirateria" en els nostres dies.
Voleu pirateria? Qui pot piratejar una obra de teatre (el directe, les persones reals actuant de tal forma, eixe dia i no un altre) i més encara com gravar en video o en CD les sensacions de por, de calor, de fred, de dolor (potser) que ens procura el 4-D [Fotografia: el públic amb les seues ulleres especials per a la visió 4-D]. Un consell als que tenen por d'aquesta nova pirateria: treballeu, i us passarà com a nosaltres (som no-piratejables!).
A partir dels elements habituals de les històries de pirateria, i d'alguns personatges propis de les Luthiers (com Cardoso, príncep hereu d'Espanya) vam acabar per construir una trama complexa, plena de dinamisme i amb continus canvis en la direcció vital de les accions. A mans, van guanyant les pirateses quan tornen a perdre, o recuperen el control. Elles simbolitzen els valors de la llibertat, la solidaritat, la igualtat. En front, la corona espanyola, els canons (encarnats en l'artilleria d'un bergantí: el "Santillana"), els mariners. L'ordre establert, inqüestionable, però que en trau més benefici practicant la seua peculiar forma de delinqüència legalitzada que no les pirateses, amb la seua bondad situada a fora de la llei.
I un personatge que fa frontisa: la princesa Güendolina, que ja no vol seguir sent princesa. Que ara vol ser piratesa. Si veniu a veure'ns podreu saber-ne els motius.
I un homenatge a la creativitat més lliure: el pirata Gafaüt (personatge sols referenciat que no apareix en l'obra, el qual va ser creat per Albert Dasí per a animar unes colònies escolars vora mar a Teulada); i un personatge real, el capità Misson (sabieu que és possible que les seues lleis de pirateria serviren d'inspiració per als més alts ideals de la Revolució Francesa? Sí, les aspiracions de llibertat, igualtat i fraternitat; els drets humans; la cerca de la veritat, el bé i la justícia! No és poc mèrit, malgrat ser un pirata).
Ens en fartem de la SGAE, i dels que fan lleis sempre en contra de la majoria, i dels que en trauen profit i profit sense mirar més que per ells. Açò inclou des del parasitisme institucionalitzat (Cardoso i la corona espanyola?) fins la més pura i salvatge depredació (per desgràcia està fent-se habitual la frase "Sabeu quina és l'última de la SGAE?"). I protestem en clau d'humor. Un clam: on és ara el visionari que serà el nostre Capità Misson? On és el valent que alçarà la veu davant tantes arbitrarietats que arrassen amb l'ètica? Tenim la resposta, no cal anar molt lluny a buscar. Mireu-vos a l'espill!
©TtT by taller de teatre total
Quina vetlada, aquesta del teatre
Aquesta obra representadapels alumnes de tercer i quart d'eso es basava en l'originalitat i l'humor. Hi havia molts papers a representar a l'obra, com el de Wendeoline, que era una dona que anava amb la cara tapada com a signe d'esclavitud. Després va viure la vida d'una pirata. Per cert, l'obra es deia les guapes del Bergantí. Des d'un punt de vista propi, aquesta representació va ser molt entretinguda, es podia notar que era una obra espectacular i sorprenent. Per a mi, va ser una vetlada innoblidable. Per ser tan joves, el teatre va estar molt bé, i pense que cada any els de 4t i 3r d'eso se superen. Ara, cada vegada podréim canviar de lloc, que enguanay ja hem anat a Torrent. Visca el teatre. (Àlex)
Més cròniques sobre 'les guapes del bergantí'
La sala era gran i espaiosa. Només entrar al teatre, ens donaren unes ulleres per posar-nos-les en algunes parts de l'obra. L'obra comença. La sala era fosca, un llum il·luminà la prsentadora o narradora de l'obra. Míriam. La representació es basava en en ungrup de pirateses que volien conquerir la corona espanyola i furtar-los el tresor. La meua germana era una de les pirateses del vaixell Bergantí, a més feia com que era cega. LA corona espanyola es pensava que, com que eren xiques, no podrien assaltar-los, però les pirateses demostraren que les xiques són iguals que els xics. Al final, elles es fan amb el vaixell. L'obra és un musical, així que cantaven molt i al final una cançó tots junts. és una obra molt divertida. El guió i la idea original és de Paco Raga. (Sónia G.)
Les guapes del Bergantí: crònica de teatre
El 24 de febrer vam anar al teatre. L'obra, 'Les guapes del bergantí', la representaven els alumnes de tercer i quart d'eso que són al Taller de Teatre. L'organitzacií de la campnaya 'Teatre escolar' és de Cucurucú. Vam anar a Torrent. Abans d'entrar ens van donar unes ulleres 4D, servien per veure algunes coses de manera especial. L'obra tractava d'uns marinesr que van a canàries, entre més illes, i despré s a Grenlàndia. Pel camí es troben amb pirates (eren dones pirates), que convencen els mariners que elles també tenen vida. Uns quanats actors eren: Nèstor, capità; Marc Monzó, príncep; Víctor, mariner, etc.L'obra va estar bé. Em va agradar molt. Estava molt elaborada. Els actors es van posar molt en el paper. Es notava que havien assajat . A l'obra també cantaven, era un musical. (David A.)
Les escenes que ens han agradat
L'escena que més m'ha agradat, al principi, quan el capità canta i balla la primera de les cançons del musical. És una escena molt divertida. (Andrea)
'Les guapes del Bergantí' pot convertir-se en un dels majors èxits del Taller
[preparem la crònica, amb molta cura]
Strange Show, l'obra del 2009 del Taller de Teatre fou un èxit
'Sie werden zurückkommen, die dunklen Schwalben'
De sobte, la sorpresa de trobar-nos davant els joves de tercer i quart de secundària a l'escenari, actuant, representant, alguns d'ells amb la traça d'haver actuat gairebé tota la vida, amb ofici, i encara amb l'afegit de la llengua estrangera, o amb el benefici d'haver-los comrpomés a un esforç suplementari, per fer-se entendre enllà. Els mestres que hi érem no solament ho vam passar de primera, assentíem per goig, de saber quantes competències i objectius i avaluacions no havíen superat sobradament aquells actors davant un públic entusiasta, jove, embadalit. La competència de la comunicació lingüística, en llengua estrangera i en la llengua pròpia, la comunicació coproral, el gest, la intencionalitat, la mesura, el ritme, la cadència, l'estètica, el creixement personal, el goig de viure-hi un moment especial, això també ho sabien, aquells joves actors a l'escenari… Tot aquest treball que van mostrar els del Taller és més que no un treball, que l'és, és també una voluntat i un esperit del ser. De voler ser. Tot plegat, el teatre, l'intercanvi, dóna ànima a l'escola, novament, i torna a posar damunt la taula quantes coses ens hem de plantejar els mestres, cada dia, per pensar l'escola i la feina d'educar. Per molts anys al Taller, als joves que s'hi comprometen, als mestres. Per molts anys el teatre i l'educació, i l'escola en definitiva.














































