Imatge

Valencians il·lustres: Josep Lluís Bausset

"Per a servir a vosté i a la pàtria."Un ciutadà de poble, que al llarg d'una dilatada vida, de cent anys, és exemple de coherència ètica i de fidelitat al nostre país i que, per les seus relacions humanes i les seues activitats cíviques, ens ofereix un testimoni impagable dels neguits i els afanys d'un sector de valencians que no ens resignem a l'alienació i al conformisme social. [Antoni Ferrando, Universitat de València]

 


La VI nit d'escola valenciana aplega a Calp sis-cents mestres per l'optimisme

Diuen que el Penyal d'Ifac ahir confessà al Montgó:

"Des de fa un grapat de segles l'Aitana és el meu amor.

Vull que em guardes el secret que ningú es puga enterar

tu ja saps que el Montcabrer discret la vol festejar",

Però la serra de Bèrnia com que és al mig ho escoltà

i envià les seues àguiles a contar-ho ençà i enllà.

Amb els versos de la cançó del nostre amic Paco Muñoz us done la benvinguda a aquestes noces entre la Marina (del nostre estimat País Valencià) i les Illes, germanes a tocar de vora mar. Unes noces de 400 anys, una festa de parla comuna, de reivindicació, de present i de seny donat els temps que corren i el mal oratge que de terra endins ens arriba.

Moltes felicitats i gràcies per haver vingut a la festa que la CAPPEPV ens ha preparat. Moltes gràcies a l’ajuntament de Calp guardià del Penyal, puntal de la Bèrnia i referent comarcal. Gràcies a la música portentosa de l’OMA i de Josep Alemany. Gràcies als nostres presentadors Cristina García del Camp de Morverdre i Salvador Oliva de Mallorca. Al nostre trobador illenc Mateu Matas, a la percussió del grup Una vegada més. Gràcies a la gent que ha farcit la bossa de viandes culturals. Als ambaixadors i embaixadores d’altres terres i d’altres entitats i institucions germanes. Als treballadors i treballadores d’Escola Valenciana per dur a bon port aquesta nau. Una nau que des d’alguna part guaita ple de felicitat el nostre enyorat Ximo Llinares. (Diego Gómez, primera part del discurs)


Segona part del discurs del president, amb més imatges de la nit

Gràcies a tots i totes que com sempre sou fidels i feu possible la Federació Escola Valenciana. Us necessitem, a cadascú de vosaltres individualment, us necessitem a totes i a tots, tant si esteu a les institucions com si treballeu al món cívic. Vosaltres sou el rovell de l’ou. Us necessitem perquè encara tenim il·lusió, encara podem avançar junts. Hem d’abandonar i deixar el victimisme. Nosaltres som optimistes perquè el treball diari, l’esforç i l’experiència del dia a dia ens carreguen de raó. La raó que ens dóna 24 anys treballant i apostant per la participació a les comarques. La raó que ens va dur a publicar en el 2006 el Llibre Verd del Territori Valencià, un diagnòstic que vam lliurar a l’aleshores conseller de medi ambient. Aquest estudi, parlava, entre altres coses, de com estàvem canviant de sistema productiu, que els recursos destinats a grans esdeveniments s’havien de destinar a la investigació i educació per guanyar competitivitat, a l’industria valenciana, a l’agricultura o a la sanitat. El Conseller, ho recordareu, ens va respondre que “el País Valencià era com una meló d’Alger, verd per fora i roig per dins” i ara estem veient com de veritat està d’agre el meló. Som optimistes perquè, recordareu també, a finals del novembre passat ens vam proposar mobilitzar la societat valenciana per dir que altre sistema educatiu és possible: amb més recursos, amb més valencià, amb més dignitat. Aleshores, també se’ns va dir que érem radicals, una minoria. La resposta: 80.000 persones al carrer i la paralització de l’ordre de ciutadania. Hem de continuar treballant i perquè veient com estan les coses haurem de tornar a eixir al carrer per a dir, encara que siga en xinés: Amb aquesta educació, Font de Mora dimissió. Altre important motiu d’esperança i optimisme Tenim bona llavor (també llavors de Pau), per a pensar en una bona collita. Sols cal guaitar als nostres guardonats de la nit. Tudi: amiga, lluitadora incansable, persona de referència cívica. Edicions Bromera: empresa valenciana solidària, referent cultural del país. Albena Teatre i Conta-Conta produccions: imatge mediàtica positiva de la nostra llengua, projecció de futur. També, ens carrega d’esperança el naixement de Reviscola, l’entitat de joves d’Escola Valenciana que estaran ben presents a La Gira 2009 i que ens asseguren il·lusió i l’empenta que ens calen en el proper anys. Amb tota aquesta gent no podem fer fallida. Amb aquesta empenta anirem endavant. No podem defallir, hem de ser agosarats, hem d’arriscar, hem de ser referent social. Som el moviment cívic més vitalista del País Valencià i hem de redreçar la nau per dur-la cap a Ítaca, a bon segur que el camí ens farà savis. Ja n’hi ha prou de mal gestors, d’autoritarisme, de demagògia, de manca de sensibilitat, de pocs trellats i desficacis. Alcem la cara, obrim els ulls i guaitem el present amb la dignitat que es mereix la nostra llengua i el nostre poble. Avancem!



Tercera part del discurs, i última, amb més imatges de la nit

Per això hem de continuar recordant, després de 25 anys de la LUEV, que el present i el futur del valencià, el nostre català compartit amb la resta de l’àrea lingüística, passa irremissiblement per un decidit suport institucional reforçat amb intenses campanyes mediàtiques de promoció. El present i el futur del valencià passa per la divulgació dels beneficis contrastats que comporta el seu ensenyament. Passa també per la salut de l’audiovisual valencià, per la imatge pública de la classe política, per la normalització lingüística en les esferes prestigioses de la cultura, per les televisions, per les ràdios, pels periòdics, per unes administracions respectuoses amb el marc legal lingüístic, pel requisit lingüístic en l’accés a la funció pública, per la solvència del mercat editorial i la indústria de l’oci i el temps lliure i, en definitiva, per la consolidació d’uns models lingüístics de conducta que respecten els nostres drets i que evidencien la normalitat de la nostra llengua en tots els àmbits d’ús.

Des d’Escola Valenciana volem transmetre un missatge ben clar: el VALENCIÀ ÉS TEU, és la força i la dolçor afectiva que ens uneix, és el vehicle de convivència que hem d’oferir a tots els valencians i valencianes de la nostra terra que volem neta i sostenible. Hem de continuar insistint en que el valencià ha de ser llengua d’acollida, d’integració, de solidaritat i d’esperança. El valencià és la llengua base d’aprenentatge per a una educació plurilingüe. El valencià és optimisme No s’oblideu de fer visible l’estima per la nostra llengua, perquè el VALENCIÀ ÉS DE LLEI, EL VALENCIÀ ÉNS UNEIX. I recordeu les paraules del mestre Sanchis Guarner: El País Valencià, el Poble Valencià, té una personalitat ben definida pels quatre factors: geografia, història, economia i cultura pròpies. Té també un idioma autòcton. Amb aquestes premisses es dedueix lògicament i forçosa el següent postulat, que, exposat d’aquesta senzilla forma, sembla irrefutable;: “la llengua dels valencians és el valencià”.

I ja sabeu com finalitza el romanç del Penyal:

La mar promet estar quieta les ones aplaudiran

i hui a la Mediterrània serà nit de festa gran.

MOLTES GRÀCIES. SALUT I ENDAVANT. EL VALENCIÀ ÉS TEU.



La representació d'escola gavina a la sisena nit, de les més lluïdes.

Vint-i-una persons de l'escola i d'amics de l'escola ens vam desplaçar a Calp per participar de les sisena ni d'escola valenciana. L'anada i la tornada amb el micro no es va fer gens pesada, al contrari. L'harmonia, la narració oral, els acudits, trencats per terra, morts de riure, esclafits�

-Els familiars de Ramon Garcia�


TÀNDEM DE LA MEMÒRIA: BAUSSET

Josep L. Bausset. Converses amb l'home subterrani.

Sinopsi: Josep-Lluís Bausset, de nissaga carlina, professor amb cor de maulet, home subterrani, cavaller de la pilota i amant de les lletres és un referent incombustible i eficaç. Santi Vallés, al llarg d´una intensíssima conversa ens apropa encara més al personatge.

 


BAUSSET: 100 anys compromés

"Si Fuster vivira, s'hauria alegrat de comprovar que el temps li ha llevat la raó, que el seu amic Bausset ja no és l'home subterrani". Així iniciava l'escriptor Santi Vallés la seva intervenció en el concorregut homenatge al professor i activista Josep Lluís Bausset, en el seu cent aniversari, que ahir va organitzar Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Hi van assistir centenars de persones, moltes del seu poble, l'Alcúdia, i diverses autoritats, cap en representació del govern valencià. "Tenim una societat anestesiada i pobra d'esperit davant el reconeixement dels seus homenots", es lamentava el també biògraf de Bausset.

El farmacèutic i professor de biologia i química "amb cor de maulet", com el va descriure Vallés, va acudir acompanyat de la seva esposa i els seus tres fills, però fent honor a la seva extremada discreció va decidir no parlar. "No m'ho meresc", deia lacònic visiblement emocionat a l'AVUI en acabar l'homenatge.

Aquest "perseverant humanista sense pèls a la llengua", deia Vallés, que tan aviat escriu al diari cròniques de pilota valenciana com "encesos articles polítics" , representa, segons el president d'ACPV, Eliseu Climent, "la dignitat i la memòria viva del nostre poble". Ja des d'abans de la guerra Bausset va estar, recordava Climent, darrere de tots els projectes importants per al país, juntament amb Fuster o Manuel Sanchis Guarner.

El seu "compromís amb el país", com va destacar el rector de la Universitat de València, Francisco Tomás, és el que segurament explica, segons l'alcalde de l'Alcúdia, Robert Martínez, que als seus cent anys encara acudeixi a l'ajuntament a reclamar zones verdes, a recollir signatures perquè es vegi TV3 o que no es perdi cap acte cultural. "Això sí, han de començar puntuals, sinó el tio Pepe s'aixeca i se'n va".

No són pocs els lligams de Bausset amb l'abadia de Montserrat, l'abat de la qual, Josep M. Soler, era ahir a l'acte. El fill de Bausset, Josep Miquel, és monjo d'aquesta congregació i com explicaven ahir a l'AVUI dos dels seus exalumnes, el catedràtic de filologia Antoni Ferrando i el director executiu del Palau de la Música Catalana, Joan Llinares, als anys 60 el professor Bausset els passava clandestinament la revista Serra d'Or.

L'abat de Montserrat va destacar de Bausset, a més de la seva formació científica i humanística, els seus valors, "l'esforç, l'equitat, la solidaritat i el respecte", i com tots els que l'acompanyaven a la taula, el seu "servei fet discretament". Una discreció extrema que no va passar desapercebuda per a l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol. "Vostè no ho està passant bé en aquest acte on tot són compliments", li va etzibar a Bausset a mitja intervenció. I va afegir: "Estigui content perquè això serveix d'exemple per a tots". Pujol, que va emocionar el públic amb el seu "sermó" -"des que no parlo de política acabo fent sermons"-, deixava indirectament dit el sentit de l'homenatge. "Ara només accepto participar en actes als quals em convoquen joves o persones grans, els primers perquè són el futur i els segons per donar-los les gràcies". Esther Pinter, AVUI (28 de febrer de 2010)


BAUSSET

Josep Lluís Bausset fa cent anys. Al Centre Octubre li fan homenatge tan sentit com emotiu, que els valencians demostrem no tenir límits. En cap dels sentits. Baixem a València, mig ens perdem, però com que portem una hora d'avançament ens sobra el temps per esmorzar i anar saludant. És un dia ben especial, per als valencians, fins i tot per a tants valencians que no ho saben, com és d'especial commemorar el centenari d'un home que ha dedicat la vida al seus i al país. L'home i la pàtria. L'home i la paraula, l'home de paraula, l'home submergit…, n'hi ha tants adjectius per dedicar a Josep Lluís Bausset, que encara farem curt. 
Després que Eliseu Climent ens acull, comencen tot de discursos, de molt de nivell, austers, sincers, a favor del personatge públic i el personatge anònim que representa el ciutadà Bausset. Potser que entre l'alcalde, Robert Martínez, i el molt Honorable Pujol, hi ha el gruix de l'emoció i les idees. "Les fidelitats discretes", "els actius que no es veuen", de l'home Bausset, mestre de le conviccions, del compromís, que ha convertit la vida en una lliçó de vida. Per a la resta. 
-Vosté no s'ho passa bé, en aquest acte, Bausset –diu el president Pujol–. I si fa cent anys que és així, ara no el farem canviar. Però és important que hi siga, perquè els joves, i els grans, n'aprenguen, d'aquesta lliçó: sí que és possible de mantenir un compromís per tot el temps, que és tant de temps, el temps que calga. Un compromís pel país, per la gent, pels seus. Ja sé que és l'únic en aquest espai que no ho passa bé, però justament vosté representa el 'tou' del país.
[…] N'hi ha països que falsegen la veritat. N'hi ha que menteixen. N'hi ha que no saps per què no van. Com n'hi ha que no t'expliques per què van. Aquests tenen un tou de gent anònima, submergida, que fan una feinada principal, imprescindible. Vosté és ací per ensenyar als joves com és d'important que els principis i les conviccions siguen sòlides. Com és d'important la serietat, el rigor. La seua lliçó de vida. 
Gràcies, Bausset. Pel que ha fet, pel que fa, pel que farà. Gràcies.

*Enhorabona a l'organització, a Acció Cultural, als ponents, a la gent que feia la lloa, a la gent anònima que posa i trau les cadires, asl que acompanyen i als que netegen. Per demostrar com els valencians sabem ser també europeus. Cultes, honestos, civilitzats fins i tot. Imprescindibles. 

**Bausset és un personatge 'subterrani' dels més admirables del País Valencià, i jo en done fe. Ningú no sap qui és, i tant se val, però jo sí.' Joan Fuster


^[ulisses20]