L'EACN d'hiverns ja és un clàssic de la nostra escola. L'objectiu és rodar un curt, a partir de guions ja elaborats pels mateixos alumnes. El segon objectiu és la convivència en aquell plató improvisat, Xelva, els nostres estudis singulars per fer cinema. Un altre és conèixer un professional en directe, què fa quins sóns els projectes, els resulatst. Enguany Paula Pérez ens ha visitat i ens ha mostrat el treball. N'hi ha més, però tampoc no es tracta de contar-ho tot. Han tornat amb aquell somrís, satisfets, de la feina i de la convivència. Aquesta vesprada ens faran un especial per als mestres, del treball d'enguany.

Hem obert el gran foc sobre l'escola i el futur amb un article de Daniela Gimeno (el podeu veure ací), que omple amb escreix l'espectativa inicial per al debat i per aprendre noves manres i noves visons sobre l'escola i l'aprenentatge. Afegim ara mateix un altre enllaç a partir d'Expolangues, la fira que s'ha fet a París i on el català era la llengua convidada. El periodista Vicent Partal, director de Vilaweb, obria amb una conferència que també podeu llegir-vos i baixar-vos al vostre IPAD (és broma). No cal dir que totes dues propostes paguen la pena, un cap de setmana tan noble. 

Comencem fort, el mes. L'1 de febrer de 2010. Amb ESCOLAVALENCIANA, som enmig de la campanya 'Un euro solidari per Haití'. Per l'ajuda, escola valenciana ha obert un compte a la CAM, a nom d'Un euro, llavor de solidaritat [2090 0371 93 0040286120]. Els alumnes de secundària sou prou grans per tenir la independència de la decisió solidària, si parteix de la vostra butxaca. Escola valenciana lliurarà la recaptació a Metges sense froneters que, a través del seu Fons d'Emergència, la destinarà a les necessitats mèdiques bàsiques. A escola valenciana, tu tens la clau!

La segona campanya és una recollida de material de farmaciola bàsica, que enviarem al Sahara, a través de Julian Garrido. Supose que tenim encara aquesta setmana per fer un paquet d'uns quaranta quilos. La campanya és 'Correm pel Sahara amb la farmaciola bàsica' Quan calculem que depassem els quilos que podem carregar, us farem un avís a través de la web. 

Pares i mares, tenim l'oportunitat d'ajudar en una nova iniciativa solidària pel Sahara. A meitat de febrer hi ha una marathó solidària, i un pare de l'escola hi participa. Volem enviar medecines bàsiques, tipus ibuprofé, paracetamol, antiinflamatoris, coliris, un termòmetre, material de  cura, coses d'una farmaciola bàsica que no pesen gaire, perquè el màxim a carretejar d'aquest material és de quaranta quilos. Les persones que hi van s'allotgen en famílies, així que allò que enviem els arriba directament. Gràcies d'avantmà.

Voluntàriament, has d'escriure un microrelat relacionat amb la Bioficció. I ficar-lo a la urna que hi haurà al menjador durant la primera setmana de febrer. Els relats triats es publicaran a la web i també seran llegits el dia de carnestoltes. Pots afegir dibuix o fotografia o una altra tècnica… Conceptualment:

-Un microrelat és un text curt, una mena de conte breu, màxim quinze línies (no n'hi ha mínim), sempre que explique una història. O fins i tot que induïsca una història. 

-Bioficció. És el tema que han triat els alumnes de segon d'eso per al carnestoltes. Relacionat amb biodiversitat (el tema de la nostra setmana científica) i ficció (no real). Models?: ciencia ficció, marcians, extraterrestres, ciutats invisibles, irreals, planetes habitats… Els pares i les mares també poden participar dels microrelats (els oncles, no!).

Comencem el treball per preparar el Carnestoltes 2010. Enguany la novetat, a més del tema, és l'organització d'un concurs de microrelats sobre la BIOFICCIÓ, que serà el tema estrella del Carnestoltes. Què volem dir?, que ja podeu preparar-vos a escriure un text amb el tema central escollit, que siga breu per dipositar-lo a l'urna que posarem al menjador a partir de la setmana que ve. Teniu de temps fins divendres 5 de febrer. Cada dia us informarem d'algun detall nou, d'aquest aplec de contes de ficció, naturalment.

Em sembla que ho acaben de proclamar des d'una institució mundial, d'aquestes que figura que es maten a treballar milers i milers de funcionaris de tot arreu, però que mai no arriben enlloc, ni a hora. Ells s'excusen que, si no existiren, les coses encara anirien pitjor. Ho dubtem. Almenys, tenim el dret del dubte. Mentrestant ells juguen a organitzar cimeres i congressos internacionals d'alta volada, però cada colp més biodiversitat és en perill. Ja no parlem solament d'espècies exòtiques, no, fins i tot allò més proper és en perill. Fotre, que no siga per no fer estudi i ampliar coneixement. Save biodiversity, please!