Imatge

Aprofitem l'estiu per pensar l'escola i aplicar millores

El Consell Escolar  va fer balanç del curs el passat 2 de juliol, en una reunió de molt d'interés: pares, alumnes i mestres van posar damunt la taula els valors de l'escola i allò que calia millorar per garantir una bona comunicació família-escola. Entre les diverses propostes plantejades, es reitera de millorar la comunicació a través de diverses accions a través de la pàgina web, com ara, aquesta que ara encetem, la publicació del document INFORME FINAL DEL CURS 2013-2014 que ja podeu llegir en format PDF o en l'extracte que us presentem per capítols. PROPOSTES:
1- Cada mes publicarem l'entrevista a un mestre que ens explicarà allò de més rellevant treballat a la seua aula.

2- Es proposa que els alumnes puguen participar també de les reunions de classe trimestrals amb les famílies.

3- Hom proposa a les tres etapes de treballar l'atenció-concentració, el silenci, la reducció de soroll.

4- Potenciar el treball amb les famílies perquè la participació en la reflexió de la vida escolar siga més eficaç. Enguany tornen els focus-grup de debat sobre com volem l'escola, què podem fer plegats per millorar-la.

5- Volem elaborar un decàleg que provoque major compromís educatiu i social.

Què, tenim feina per envant o no?


Quarta setmana amb Pura i Patri: Sherlock's

és una cloenda tan especial, el teatre d'ombres que els xiquets mateix havien demanat a les mestres de representar-lo. Així que ací les tenim, les ombres, representant una obra de cotxes, de mans i de peus que representaven cotxes, i una alcaldessa que s'havia ficat en el paper de manera escandalosa. Brutal, aquella representació coral, entusiasta que tothom hem acabat cantant. Com cap de setmana.


Per què ensenyem el mètode científic als alumnes? by Unblogeducat

El títol d’aquesta entrada original és 'saber, saber fer, fer, fer saber' inclou una de les més celebrades máximes científiques, perquè sintetitza les quatre idees rectores de l'investigador:

- Saber: aprendre’s de l’objecte d’estudi amb tanta dimensió o tant de detall com resulte necessari (o possible).

-Saber fer: interioritzar les metodologies d’estudi; utilitzar les eines (algunes vegades simples instruments de mesura, unes altres sofisticats algoritmes computacionals).

-Fer: executar les tasques d’investigació en la pràctica; recollir les dades de camp o laboratori; tractar aquestes dades (agrupar-les, ponderar-les, segmentar-les…) i analitzar-les.

-Fer saber: organitzar les conclusions de la investigació i comunicar-les, divulgar-les, sotmetre-les al judici d’altri (com a mínim al dels nostres iguals -revisió per parells, en diuen-, abans de presentar-les a un públic generalista).

Poques assignatures de l’actual currículum poden cobrir tots aquests elements de la investigació tan bé com ho fa el TREBALL MONOGRÀFIC D’INVESTIGACIÓ (TMI) de 4t d’ESO. Aquesta assignatura optativa ofereix als estudiants la possibilitat de posar en joc nombroses habilitats investigadores, fomentant el desenvolupament de totes les competències curriculars. 

Però perquè el treball resulte fructífer, cal atendre unes premises bàsiques. La primera, i principal, és que el TMI aborde un tema sobre el qual l’alumne puga realment realitzar una investigació pràctica. Cal descartar temes tan apassionants com “Els forats negres”, o intrigants com “Jack l’esbudellador: la meua solució del cas”. Evitarem doncs aquells temes en els quals l’únic que pot fer l’alumne és llegir i copiar, amb millor o pitjor fortuna, això que ha llegit.

Però si en voleu llegir més, caldrà que cliqueu a continua… [CONTINUA ACÍ] 

 


Art i ciència amb Glòria Jové, ja pagava les jornades AKOE

Jornades  d’estiu d’AKOE: hem anat parlant d’intel·ligències múltiples, de comprensió lectora, de l’ensenyament de la llengua, de les matemàtiques... Hem pogut assistir a les comunicacions de mestres que treballen constantment per millorar l’escola... Avui dedicarem el matí a reflexionar al voltant de l’art, de l’expressió plàstica i musical. Recordeu que avui també tenim la Fira de les experiències contades per l’alumnat, que hi haurà temps per fer la valoració global i la cloenda de les Jornades i acabarem amb una activitat lúdica, amb l’actuació de Toni de l’HOSTAL. No oblideu de fer les darreres compres de llibres en les editorials amigues, recordeu les paraules del mestre i escriptor EMILI TEIXIDOR, els bons mestres han de llegir molt per fer que els seus alumnes també siguen bons lectors.

Per presentar-vos Glòria Jové, que ve de les terres germanes de Lleida, voldria compatir amb vosaltres una breu reflexió, un petit desig o un somni. Fa poc llegia a “Grácias Finlandia” del nostre amic Xavier Melgarejo, la frase: “la realitat no té la culpa dels plans d’estudis”. La realitat, és a dir, la vida, és rica, complexa i diversa però els plans d’estudi la intenten domesticar o pervertir amb horaris irracionals, amb la dissecció de les matèries, amb l’ús i abús d’estàndards, amb informes PISA i absurdes normes burocràtiques que fan de l’escola aquell lloc on la realitat -la vida- és allò que passa fora de les aules. Bé, permeteu-me un desig, un petit somni: obrim les portes i les finestres de l’escola i deixem que realitat de fora entre dins, deixem que la vida inunde les nostres aules. O, també, sortim al carrer, a la natura, al mercat a les places, als museus...;  per observar, viure i experimentar... Sens dubte, els nostres alumnes ens ho agrairan, doncs l’aprenentatge serà molt més emocionant, més motivador i significatiu, més vivencial. I la vida, per fi, podria deixar de ser allò que passa fora de l’aula. Perquè com canta Txarango “com quan érem infants, la vida balla descalça”. En aquest sentit, crec que en una escola oberta a la realitat, en una escola de la vida, L’ART, l’ART EN MAJÚSCULA, totes les arts (la pintura, la música, el ball, la literatura, el cinema...) haurien de ser al centre de la vida escolar i no arraconades en un segon pla en les horaris i els currículum... L’art, com a eina interdisciplinar, globalitzadora, creativa, rica i complexa, com a font de plaer creatiu i estètic, com a mirada crítica..., ha d’impregnar els projectes educatius dels nostres centres. Tot esperant que aquest desig es puga acomplir tinc el plaer de presentar-vos Glòria Jové i Monclús. Ella és DOCTORA i PROFESSORA TITULAR en la Facultat de Ciències de l’Educació de la UNIVERSITAT de LLEIDA, on imparteix l’assignatura  “Processos i Contextos Educatius» en el Departament de Didàctica i Organització Escolar, una matèria amb un clar contingut psicopedagògic en la qual conceptes com: heterogeneïtat, identitat, diferència..., emergeixen i es treballen a fi que els futurs i futures mestres siguen capaços de donar resposta als contextos educatius del segle XXI. Entres les seues propostes teòriques i metodològiques destaca la consideració de l’art contemporani com una eina vàlida per a la inclusió social i educativa que es caracteritza per una àmplia transversalitat conceptual i una multidisciplinarietat de tècniques artístiques que ens permeten connectar amb altres llenguatges i desenvolupar múltiples mirades a la nostra societat, en un procés de sensibilització artística i social. L'art contemporani com a mediador d'aprenentatges i com a instrument de formació i construcció de coneixements. La seua aportació s’emmarca dins dels plantejaments socioconstructivistas i situa la cultura com a element bàsic per a la humanització. És per això que en el seu entreteixir situa els recursos comunitaris culturals en general i museus i centres d'art en particular com a part essencial del treball en xarxa. Espais híbrids, experiències híbrides: les formes de vida cultural com a eix generador d'aprenentatges i del desenvolupament. Creadora de Projectes en els quals pretén donar resposta a l'heterogeneïtat de situacions educatives que es donen avui dia els centres educatius. La xarrada de Glòria girarà al voltant de la  TRANSDISCIPLINARIETAT, de l’ART I l’APRENENTATGES EN CONTEXTOS CONTEMPORANIS I DIVERSOS” amb la finalitat de conèixer i experimentar la transdisiciplinarietat de l’art i prendre consciència de les seves possibilitats per a esdevenir mestres artistes. Tractara de mostrar-nos com aprendre, ensenyar i comunicar-nos a través de l’art, ens permet prendre consciència dels models que tenim com a docents i ens permet prendre decisions des de la creativitat. Doncs, treballar a través de l’art expandeix les possibilitats curriculars i ens permet crear i possibilitar situacions d’ensenyament i aprenentatge de forma creativa per convertir les classes en punts d’encontre on tots puguem aprendre. La xerrada mostrarà la metodologia de treball que s’empra i alguns projectes que han realitzat en la formació de mestres de la Universitat de Lleida i en el màster d’Educació inclusiva. by Francesc Rodrigo, Florida Universitària

 



Ei, la tercera setmana roda espectacularment!


400 mestres desaprenen la LOMQE by ELPUNTAVUI

L'art en tota la seua extensió, ha centrar la jornada de l'Escola de Mestres «Akoe» que s'ha celebrat aquests dies a l'IES Benlliure de la ciutat de València. En realitat, ha estat una interessant manera de cloure una proposta formativa en què han participat més de 400 mestres arribats de diversos punts de la geografia valenciana i de diferents segments educatius. La plàstica, la música, la dansa, l'expressió artística, en definitiva, han estat reivindicades pels ponents a les conferències de hui, en contraposició al que pretén reformar i deformar la LOMQE del ministre Wert i de la consellera Català. Glòria Jové i Pasqual Pastor, han subratllat com l'administració que se'n cuida de l'ensenyament al País Valencià, resulta incapaç de veure més enllà de dos pams d'una realitat que ja ha canviat i que aposta per la recuperació de la cultura del respecte i de la creativitat. Per a Glòria Jové, “els mestres han d'impregnar-se de cultura i les bones lectures són la base d'una formació i no necessàriament un mètode d'aprenentatge”. Pasqual Pastor ha fet tot un cant a la creativitat i ha reivindicat les arts com un altre llenguatge instrumental ”en contra del que sempre ens han volgut fer creure, no hi ha matèries maries”, ha assegurat davant l'auditori expectant. Tots dos ponents, des de les dues àrees desenvolupades, han coincidit a afirmar que és l'hora de reivindicar la unitat del coneixement humà perquè la dicotomia ciències - arts, no fa justícia a cap de les dues parts.

Alumnes que mostren

La jornada de hui, ha reservat un temps perquè les experiències viscudes a un bon grapat d'escoles valencianes foren mostrades per l'alumnat a les persones que, generalment, ocupen l'altra part de la bancada: el professorat. D'aquesta manera, els assistents a les jornades «Akoe» han gaudit de les explicacions dels alumnes que han fet les presentacions de llurs experiències desenvolupades als centres educatius. Ni què dir té, que la valoració d'aquestes jornades per part dels assistents, ha estat més que positiva, qüestió aquesta que esperona el grup organitzador a continuar treballant per a properes trobades. C MORENO, foto de Pere Rossell


La matemàtica que fa somiar

Sovint pensem que les Matemàtiques per allò de ser ciències pures i exactes sols serveixen per fer sumes i divisions complicades, però avui, en sonar el despertador, m’he despertat amb ganes de fer Matemàtiques, llavors he pensat: ”Ostres, què m’ha passat aquesta nit? Què he somiat alguna cosa Matemàtica d'eixa tan i tan divertida, que com les coses divertides, les estaries fent tothora sense cansar-te?”. Llavors he recordat la conferència, el taller i la conversa que vam tenir amb la Cecília Calvo i el David Barba, que a l’escola de mestres ens proposaven la “Matemàtica contra l’avorriment” i ha estat llavors quan me n’he adonat que podem somiar matemàtica, per què no? Si els somnis són il·lusions i amb la Cecília i el David és gairebé irremeiable il·lusionar-se. Ens cal il·lusió! Com cada matí obrim la finestra perquè la nostra habitació s'ompli d'aire i de bona llum, també ens cal obrir la finestra per fer una matemàtica diferent, aquella que ens apassione a mestres i a alumnes. Com bé diuen el s nostres conferenciants, cal fer matemàtica productiva, no reproductiva, la qual abraça la resolució de problemes més que els propis problemes aritmètics que molts dels alumnes veuen com una cosa complicada i neguitosa. El curs que ve sumarem i multiplicarem, però ho farem perquè irremeiablement necessitarem solucionar, trobar la solució vital o aquella que almenys ens faça la vida més fàcil o simplement menys complicada, llavors caldrà que fem matemàtiques, no per aprendre solament, sinó perquè volem somiar irremeiablement matemàtica. by Anna Gómez


El PUNTAVUI fa el seguiment de l'escola de mestres by Sequi Castellano

Alguns dels ponents de la primera jornada denuncien la política educativa de curta volada que s'hi planteja 08/07/14 20:15 - València -

Els professors Javier Bahón, Josetxu Orrantia i Anton Aubanell han estat els responsables del desenvolupament de la primera jornada de l'Escola de Mestres “Akoe” que té lloc a l'Institut Benlliure de València. L'obertura d'aquestes jornades que s'hi desenvolupen entre dimarts i dijous d'aquesta setmana, no ha pogut ser més espectacular gràcies a la intervenció del primer ponent (Javier Bahón) que ha sabut deixar clar davant un auditori de més de 400 professionals de l'ensenyament, el que suposa una escola intel·ligent, una escola on es respecta la intel·ligència de l'alumnat. Tot seguit, Josetxu Orrantia ha deixat clar el més bàsic de la matemàtica i com de simplistes són els currícula que s'hi desenvolupen als centres educatius, sense tenir en compte que s'han d'assentar les bases del comptar per a un bon aprenentatge i praxi de la matemàtica. Anton Aubanell ha deixat l'auditori bocabadat amb la seua teoria de les bombolles de sabó i els conceptes matemàtics. Sota el títol de “Matemàtica i màgia” ha desplegat tots els recursos perquè els presents entengueren com d'interessant i divertida pot ser la transmissió dels continguts matemàtics mitjançant aquest recurs didàctic. Un fum d'experiències. Però a més d'aquests tres grans pilars, l'Escola de Mestres Akoe, ha oferit una tretzena d'experiències provinents d'altres tants centres escolars de l'àmbit lingüístic, que han obert la finestra als ensenyants que han optat per adquirir un major grau de formació i de criteri didàctic en aquesta jornada.

Per a dimecres, s'ha previst continuar amb una nova sessió de treball amb un semblant esquema i, d'aquesta manera, Javier Bahón, David Barba, Cèlia Calvo, Marc Egea i Marc Sempere, procuraran despertar l'interés sobre la lectura i la innovació, la matemàtica divertida i l'experiència de connexió entre lectura i vida. També en aquesta jornada hi haurà una catorzena de tallers d'experiències que mostraran el que s'hi fa a les escoles, instituts i centres educatius valencians. Una escola engrescadora i “divertente”

Pere Rossel: L'Escola de Mestres Akoe, procura oferir una nova alternativa per tractar de fer viure la vida a les escoles. Presenta els seus ponents, no pels títols que disposen, sinó per les preferències lectores, per les plantes que s'estimen, pel plat preferit o per la pel·lícula que els va orientar cap al caminal pel qual transiten.

Un any més, Akoe reflexiona sobre el que significa ser mestre, el que suposa considerar-se mestre i ensenyant i, convida a la reflexió sobre aquest fet, contraposant-la a la política eductiva que desenvolupa l'actual administració, la passada i, possiblement la que vindrà. Aquestes jornades del Benlliure que desenvolupa Akoe, descobreix els assistents, les múltiples possibilitats de la intel·ligència i la necessitat de potenciar allò positiu de l'alumnat, per sobre qualsevol punt feble que el puga discriminar. Els més de 400 ensenyants inscrits en aquestes jornades, han pogut comprovar com el mestre ha de saber ajudar l'alumnat a treure les seues potencialitats, a treballar en equip i a comunicar-se, pilars bàsics per al desenvolupament social de les persones. En aquesta primera jornada d'Akoe, s'ha pogut gaudir dels bons professionals que han intervingut i de les bones idees que han aportat per fer possible viure una escola viva, allunyada de teoricismes i de pnemotècnies destrellatades. S'ha pogut comprovar en primera persona, com les bombolles de sabó saben matemàtica i com la matemàtica sap molt del comportament de les bombolles de sabó. Publicat a El PUNTAVUI edició de València ( Dimarts, 8 de juliol del 2014 20:20 )


Primera jornada de l'escola de mestres a l'IES Benlliure

La carta que envia Anton Aubanell a un mestre que comença, un fragment si voleu, ens valdria per explicar per què els mestres continuen aprenent, cada any, cada estiu, cada dia. Avui hem viscut la primera de les jornades amb tres ponents de pes. L'ún parlava d' intel·ligències múltiples; els altres dos ho feien de matemàtica; el primer sobre les dificultat, existeixe la discalcúlia, si existeix, per exemple la dislèxia? I la dismúsica?… Anton Aubanell ha tancat la jornada amb les mans netes, per tant de sabó com fa servir per explicar l'emoció de la matemàtica. Si voleu una jornada intensa, de moments extraordinaris, però desigual, en alguns detalls i formes, per aprende'n a bondó, sens dubte. Gràcies per la participació.  

Però, i les experiències? Com han sigut aquestes tretze finestres obertes a la col·laboració, a l'anàlisi d'allò que fem, a la millora, a l'escola experimental i dinàmica…?


Comencen les Jornades de formació de l'Escola de Mestres

Els dies 8, 9 i 10 de juliol l'escola de mestres reunirà un equip multidisplinar per formar els mestres, n'hi ha apuntats més de 400, a partir de la idea de combinar el coneixement de l'Art, la Matemàtica i la Lectura. A més els ponents, de veritable interés, per allò que saben, comuniquen i contagien en favor d'una escola intel·ligent. Anton Aubanell, David Barba, Cecília Calvo, Javier Bahón, Josetxu Orrantia, Glòria Jové, Pasqual Pastor…, seran acompanyats d'altres mestres que presentaran experiències reexides en l'escola en relació a les tres àrees esmentades. El dijous 10 de juliol també hem convidat els alumnes a presentar bones experiències de treball. Cada dia tancarà una aportació diferent, la matemàtica, la lectura o l'art a través de la música. Organitzades per l'Escola de Mestres AKOE, les jornades de juliol són una aposta de milllora, metodològica i d'investigació, a la qual convidem mestres, pares i professionals convençuts de la necessitat de treballar per l'escola. Encara sou a temps de gaudir aprenent i compartint amb mestres que continuen treballant durant l'estiu malgrat les retallades morals i econòmiques. Benvinguts. 


L'escola tanca la segona setmana d'estiu destinada a la investigació

El sol i l'aigua han sigut protagonistes aquesta segona setmana, i el cinema. El joc i l'aventura, i una colla de detctius investigadors que ara ens diem 'els parotets' que hem destinat tants esforços a investigar què n'hi havia de diferent, a l'escola. Detectius d'un planeta al qual hem d'ajudar a sobreviure, ah, però com,?, us demanareu, com podem ajudar un equip de menuts a salvar alguns detalls… Vet ací la nostra feina, tan difícil i perillosa. Bon cap de setmana. Bon dia. Fins dilluns. 


La matemàtica és una eina imprescindible a la vida i a l'escola

Steiner ja sabeu que la volia a dalt de tot de l'escola bàsica, la matemàtica. I és sens dubte una raó fonamental per avantposar la ciència a l'obscurantisme que encara regna i renya l'escola, amb lleis i decrets que semblen pensats dos segles abans de Crist. El llibre 'El somni de Lucreci' de Martí Domínguez, que reivindica la llibertat del pensament, reflexa què poc hem avançat, si encara acceptem que el concepte religió (relligar la voluntat dels homes), determine què ha d'ensenyar i com l'escola. Som a Baeza, Jaen, entre oliveres, en una universitat de nom poètic, Antonio Machado, aprenent matemàtica i compartint experiències. En mitja hora, la mestra Creu Planells presentarà una comunicació sobre la matemàtica i la vida de cada dia. Com ensenyem el càlcul, les estratègies, les maneres perquè tothom avance, a partir dels elements quotidians, plàtans?, iogurts?, mocadors de paper?, ous?, per inventar i resoldre problemes que entrenen els xiquets a pensar, des del punt de vista científic, encara tan transgressor i necessari. Bon dia i bon cap de setmana.


XV Congrés d'ensenyar i aprendre matemàtica, a Baeza

Som a Baeza, a punt de començar la primera de les ponències d'un congrés sobre escola i matemàtica. Comencem am 'Comptar els cantars', per trencar amb la dicotomia que, la matemàtica o les humanitats són coneixements separats, oposats o incompatibles,d e fet, els filòsofs ja eren això i matemàtics, artistes, escriptors i no sabem quantes coses més. Ens hem aplegat a baeza per formar-nos i per participar de l'intercanvi de bones pràctiques, sobre matemàtica i més coses. La mestra Creu Planells farà una comunicació dissabte, però abans anirem explicant-vos allò de més interés. Bon dia, des d'Andalucia, som a la seu de la Universitat internacional amb seu a Baeza. Ací les mestres regiren les bosses amb la documentació.



SERLOCK'S escola d'estiu: la investigació és amb lupa!

Primer dia de la segona setmana. L'equip d'investigació SERLOCK'S darrere la pist, el senyal, la petja, la ditada que torna la raó i el seny als homes: els homes en aquest cas són representats per xiquets i xiquetes que investiguen què passa en el món, en el món de carxofes que vivim, per recuperar el treball d'una organització que pretén de descobrir el misteri que ha trastornat capgirat com un mitjó l'enteniment: ah, caldrà molta intel·ligència i bona traça per descobrir l'entrellat d'aital problema.

SERLOCK'S és el títol d'una escola d'estiu d'investigació amb lupa i ulleres de sol, que vol ajudar a millorar la vida al planeta Terra, abans que el planeta no es torne una creïlla grillà que no tinga remei ni suficient esparadrap. Tot no li val. Vet ací la diferència.


Vet ací un got, i un altre, i un altre encara: bon estiu

A l'escola sempre n'hi ha fenòmens que s'escampen amb efecte viral, bé siguen polseres, baldufes o cançons i ritmes com és el cas. Fer servir el cos i els palmells per acompanyar una cançó: a 4t de primària bullia cap a final de curs tant al pati com a l'aula. Ens ho miràvem amb una certa gràcia, de la mateixa manera que a les classes calia tallar-ho si es convertia en un element de distracció. I vam pensar que lo millor era canalitzar-ho per la via creativa, al temps que serviria per treballar qüestions de grup. L'adequació al ritme, la capacitat d'escolta, saber esperar, l'aconseguiment d'un repte col·lectiu, els assajos necessaris, la pronúncia i l'entesa d'allò que cantaven: Sònia per l'anglés; la música i el ritme per Ferran; els assajos i la coreografia per Alba i l'enregistrament i l'edició per Jordi i 400 colps. El resultat és un divertiment lleuger. Quan els alumnes ja són d'estiu, hi queden els gots.



Si això s'assembla a un ramat d'ovelles ja podem fer matemàrica

Demà comencem els dos claustres finals. l'un de bañanç del curs, l'altre dels projectes nous per al curs 2014-2015. Dos claustres que tanquen oficialment el curs i obrin tot de perspectives i idees i novetats. Recordeu que el curs començarà el 3 de setembre, i per això els mestres n'haurem de programar bona part durant el mes de juliol… Però el mes de juliol tenim les Jornades de l'escola de mestres: Art, Matemàtica i lectura, una aposta pel coneixement. Per cert, el 2 de juliol, abans que una part de l'equip marxe cap cal Congrés de matemàtica, farem el Consell escolar final per aprovar l'Informe Final del curs 2013-2014.(el ramat era als peus del castell de Bellver, Palma)


Les reunions de classe tanquen el balanç d'un curs extraordinari

Celebrar com una festa l'acabament del curs representa que hem aconseguit l'objectiu de tirar endavant l'escola un any més, malgrat els entrebancs. Els entrebancs que ens posen polítics de poca alçada i males arts. Els mateixos polítics que van decidir de retallar l'escola, la sanitat, l'atenció dels serveis o la cultura, política més pròpia d'una societat malalt. Sobretot si n'hi havia diners a destinats a altres assumptes. Festejar un curs és un regal i un gran propòsit. Les reunions de classe fan balanç, acomiaden les famílies i els xiquets.


El comiat dels alumnes de 4t als alumnes de secundària

Comencem el dia més llarg i, per tant, la nit més curta. Divendres acabàrem el curs, els alumnes van acabar les classes les colònies, i els mestres també. Una representació d'alumnes de quart van adreçar unes paraules de comiat a la resta d'alumnes de secundària. Un acte breu, concís i sobri abans del bany final. Aquesta és una setmana per fer balanç. Reunions, balanços, informes, valoracions, reunions de classe, copeta i comiat. També farem els claustres finals i enllestirem l'Informe final del curs. Avui la tutoria de mestres sembla una redacció de diari, escriuen escriuen escriuen, com uns bojos, balanços, recomanacions d'estiu, felicitacions, una intensitat de reflexió, de pensar cada alumne, què dire, com ho diré, que siga fidel a una realitat vivenciada durant el curs. Aquesta vesprada les reuinons de secundària. Ah, i copeta de cava final.


Neus Garcia, el deliri per viure i La Rosa de Paper

'Deliris i passions de la vida, a partir dels petits detalls i de gaudir de les coses', vet ací el lema de vida de Neus, alumna de quart de secundària que sigué finalista del premi de narrativa La Rosa de paper que organitza Florida Secundària. Una història que jo vaig titular 'Els colors de la vida', però que finalment vaig acabar presentant com 'Reflexions de la vida'. Jo participe al taller de literatura de l'escola que dirigeix Carles Fenollosa, que m'ha ajudat molt a escriure, a saber com continuar una història, com atrapar-la„. però en realitat m'agrada més l'assaig i la poesia, que no la narrativa. L'assaig em permet de ser més jo mateixa. La poesia em dóna la llibertat. Puc expressar allò que pense. La narrativa demana més estructura, una bona història. Reflexions de la vida és una ficció a partir de pensaments reals. Què llegesc?, Garcia Márquez, Hesse, Estellés, té un atractiu, escriure, i potser el taller em va animar a presentar-me: si em dius a principi de curs que escriuria una història, que la presentaria a un premi, que quedaria finalista, hagués dit: ets boig. L'escola? Què ha representat per a mi, l'escola? Una família. M'han ajudat a ser qui sóc. M'agrada viatjar, anar construint una visió del món… Saps, l'any que ve potser que seré a Amèrica, estudiant batxiller.


Última crònica des de Vilaformosa: ai, les colònies.

Que encara no us havíem enviat les típiques fotos del menjador de colònies. Ahir va ser un dia ben divertit. De matí, ens vam acomiadar d'Armando, un monitor que se n'anava del mas, i després vam començar les activitats. Ens vam dividir en dos grups. Els uns férem escalada i els altres feren una excursió a un poble fantasma, ens contaren una història que ens va posar la pell de gallina. En arribar us la contarem. A la vesprada, ens vam intercanviar i els que havíen fet escalada, anaren al poble, i a l'inrevés. Vam tenir la sort que feia molt bon oratge i quan vam acabar ens vam tirar a la piscina. A la nit vam jugar a tapar-nos amb roba, perquè els monitors no ens reconegueren, ho vam passar de luxe! Ara ja tenim les maletes a punt, estem fent una recerca del tresor, altres fan tir amb arc. No podem ensenyar-vos fotos de tot. A la reunió de dijous, en veureu més. Una abraçada, Emma i Maria. 


Avui arribaran a València tots els exploradors escampats pel país

Arriba la primera imatge, la més matinera, des dels Serrans. Bon dia i comencen a omplir les bosses i a posar ordre. Després de dinar pegaran cap a València, des del nord, des del sud, un dia després que recordem que els borbons van cremar Xàtiva i trenta ciutats valencianes més. Però la desmemòria ni és gratuïta ni involuntària. Pels volts de les cinc de la vesprada al bulevar sud, arribaran els autobusos que portaran els exploradors i els argonautes. Entre tres i cinc dies d'aventura que us hem anat explicant amb detalls d'una experiència que ells, sí, recordaran molt de temps. Avui és l'últim dia del curs, n'hi ha la reunió de 4t d'eso i el sopar final de comiat. Un curs és un gran repte, un altre objectiu aconseguit, una fita fruit d'una col·laboració família-escola. Per molts anys.


A Baladre, cada moment té encanteri (última nit)

Ací a Baladre ho passem molt bé. Cada moment té el seu encant. Des de la natura, la ciència, el coneixement, fins al joc, tot és d’allò més enginyós. Ací a Baladre, fan allò que els agrada més (!), i els xiquets gaudeixen. Les mestres i els xiquets ens sentim a gust, acollits. Ho repetesc, ho passem molt bé. Ens feliciten pel comportament dels xiquets en el joc, en el menjar, en el tracte, i nosaltres ens sentim satisfetes per la part que ens correspon. Ahir vam ser d'itinerari al mirador de la Segària amb Raül. Una explicació darrere d’una altra, amb molt d’afecte i atrapant l’atenció dels xiquets. Ara una planta, després una altra. La camarroja, l’herba rockera, la rossa peregrina, el coscoll, el margalló, la safanòria silvestre, el llentiscle. Ara un arbre, i després un altre. L’olivera, el pi, la morera, l’advocat, el taronger, l’eucaliptus, l’om... Les propietats, les defenses, la reproducció, l'ús… Som en un paratge bellíssim, entre la Segària i el Montgó. Després vam fer una gimcana de jocs ben divertits. S'han d’embrutar, s'hi revolquen per la sorra, els cau aigua d’un arbre... però no passa res. Tot ho riuen, aquests. Després sopar de festa a l’aire lliure, de picadeta, drets com en els partis. Amb balls, cançons i actuacions finals. La veritat és que no en podem demanar més. Aquesta vivència de compartir cada moment, ens enriqueix com a companys, fins i tot com a amics. Ens ensenya valors de respecte i estima. Ens fa passar-ho bé, molt bé, de forma senzilla, gaudint de cada moment. Des del despertar a la llitera, fins a caure rendits a la nit. 


No hi ha paraules per explicar com ho passem!

Un dia extraordinari a la Granja Escola Baladre. Com ho hem passat, que no hem parat de riure, de divertir-nos, de participar, de jugar amb tot el cor, de viure uns dies de colònies vius tan intensos i complets. Baladre és un segur, pel que fa a les menjades, les activitats, el tracte… Demà us penjarem la crònica, la penúltima. Bona nit.


Última nit al Villar, una festa de tercer i quart de primària

Nosaltres no ens acabem de creure que siga l’última nit. Segur que vosaltres teniu ganes que arribe demà, nosaltres no gaire (bo, els uns més que no els altres). Avui estàvem esgotats i ens ha costat d’alçar-nos bona cosa. Monitores i mestres ens han despertat. A més alguns ens havia costat adormir-nos després de la nit de terror. Por por, no sabem si tots en passàrem, però les rialles s’escoltaven fins a Xelva, de segur. Una altra experiència ens esperava avui: pintar a la paret. Ja per grups, desdejunats i ben arreglats hem baixat als tallers. Primer hem fet un esbós del dibuix, com els artistes, per pintar-lo a la paret. Per grups hem pintat els mandales, cadascú el seu tros. Però no us penseu que es tractava d’un treball individual, no, després calia llevar les fronteres, desdibuixar les línies que separaven els diferents espais. Hem treballat conjuntament per fer d’aquells mandales un de sol. Ens n’hem eixit, i amb molta traça! Amb ritmes d’Alaska hem gaudit de la piscina. El sol començava aguaitar d’entre els núvols. L’hora de dinar ens ha sorprés amb la visita d’Albert. Ell també volia saber com de bé s’està al Villar. Reposat el dinar hem iniciat els assajos dels espectacles de la nit. Avui farem vetllada nocturna de comiat. Ara acabem la vesprada fem polseres i trenetes al so d’una melodia tranquil·la. Ja tenim l’escenari montat i les cadires preparades. Esteu convidats. Fins demà!


Segon dia de colònies de l'escola infantil: araaaa!

«Ep, això era una vegada una història de llanternes i gambusins, però també n'hi havia xiquets. Els xiquets eren de colònies, en un paratge que era un Ràfol, amb un un vell molí de moldre, el Molí de Baix. Què molien? Gra, forment, per fer farines… la farina era un cultiu principal… I els xiquets què feien? Ah, doncs això ho haureu d'averiguar… [més+] Mestra!, què?, la meua llanterna no funciona. No? No. Però té pila? Què és la pila?


AQUESTA NIT ACTUALITZACIÓ DE TOTES LES NOVES DE LES QUATRE COLÒNIES EN FUNCIONAMENT


El Taller de Teatre presenta avui a l'escola 'Una peça única'

A partir de les set de la vesprada, a l'escola podreu veure l'obra del Taller de Teatre de secundària 'Un museu retrofuturista…', una peça col·lectiva, coral que no és un musical, exclusivament, però ves que s'hi assemblea, ni és una crítica ferotge al món d'avui, però no s'hi queda curta, ni és un cant a la salvació de l'horta, però podria ser un clam… Hi participen més de trenta personatges, alguns de molt lluïts, però és, sens dubte, un esforç col·lectiu d'un equip per cercar maneres d'expressió i comunicació tan velles com innovadores, entre el jovent. Avui representació única i final per celebrar el final d'un curs: pares, mares, ara que teneiu els fills pel món, podeu aprofitar per passar una hora extrardinària. Sessió oberta a famílies que vulguen veure l'escola i el seu ventre en directe.  


Bon dia des de les quatre puntes del país

L'escola infantil ja ha passat la primera nit al Molí de Baix, al Ràfol de Salem, la Vall d'Albaida. Veieu com no era tan difícil, sobretot els que sou de tres anys i era la primera vegada que els enviàveu tan lluny, una nit sencera. Si a Ondara, la Marina Alta, el cel era resplendent i lluïdor, a l'Alt Millars, al nord, una boira espesa cobria les muntanyes i una bona part del Mas. Però, ep, i mentre, què passava a l'interior valencià dels Serrans? Doncs que també era núvol, però molt núvol. Bon dia, famílies. Ja heu descansat de la primera nit, els uns, i de la segona i tercera, els altres?


La crònica de l'excursió per Xelva, el tercer dia

 

 Per cert, avui fa anys que els borbons van pegar foc a Xàtiva!

Ací ho hem estem  passant tan rebé que ja ni ens enrecordem de vosaltres…, bo, potser una miqueta a la nit. Ahir tinguerem una vetllada nocturna típica de les nits d’estiu als pobles. Fireta, amb tot tipus de proves, i un bon grapat de llepolies. Tot ideat, imaginat i dissenyat per nosaltres. De bon matí ja estavem ben preparats per a l’excursió a Xelva. Hem descobert un poble de carrerons, costeres, escales i un bon grapat de fonts (sabíeu quantes cultures van viure a Xelva?). També hem vist amb els nostres propis ulls quins són els debastadors efectes dels incendis. Un paisatge tacat de grissos, que encara fa pudor de socarrim. Això ens ha fet pensar en com d’important és recollir totes les deixalles quan anem a la muntanya, com també respectar el nostre territori i estimar-lo. Encara que ja anem ben xops ens hem banyat al riu. L’aigua era ben freda però no ens ho hem pensat dues voltes. I un colp dins, a veure qui ens treu! Entre les roques, amunt i avall. Un que és llançava des de d’alt, altre que intentava pujar a la pedra, més cap allà alguns feien com els fardatxos i prenien el sol. El paratge idílic, una platja d’aigua dolça. Hem dinat ben fresquets, i per acabar l’excursió hem travessat un túnel a la panxa de la muntanya. I cap a la granja… [méscontinua+]

 


Per què tothom vol acaçar gambusins i ningú no vol acaçar gallipatos?

N'hi ha que es posen el pijama prompte, però n'hi ha que no es gitarien mai. Ara, tots coincideixen en una cosa, de nit agafem gambusin. Si és que els gambusins s'hi deixen, agafar tan fàcilment. Però és molt difícl, cal ser espavilat, tenir traça i no tenir por a fer el ridícul. Aleshores, amagats entre els arbres, mentre els pares són en una tauleta a la fresca, pensant com de rebé ho passaran els fills i els mestres, cal apuntar les llanternes i nyas, coca, obrir d'un colp aquell llum tan graciós i imprescindible en qualsevol acampada que es precie. Per cert, ja sabeu quants n'han agafat al Ràfol, de gambusins? No?


Els alumnes de primer i segon feliciten la mestra Celeste

Els alumnes del primer cicle han fet una petita festa d'agraïment a la mestra Celeste, que s'ha estat practicament tot l'any amb nosaltres de mestra de pràctiques. Li hem regalat un llibre amb dibuixos de la classe i li hem cantat una cançó. Les seues pràctqiues havien acabat feia molt, però ella va decidir de continuar-les per ajudar-nos durant el curs. Ara s'està amb nosaltres de colònies completant la formació d'una futura gran mestra d'escola. Per molts anys.  


De ruta pel riu Carbo, un dels paratges més bells del país

Avui ens esperava un dia intens, de llarga caminada fins el riu Carbo... Hem desdejunat i hem eixit del mas pels volts de les deu del matí. Hem caminat entre muntanyes durant tres hores, quin paisatge!, i en arribar ens hem quedat bocabadats amb aquella clotxa tan preciosa. Alguns no s'ho han pensat ni un segon, roba fora i a l'aigua. Però freda era poc. Altres ho han considerat durant uns minuts, però gairebé tothom ha parat dins l'aigua. Hem dinat un entrepà per agafar forces i hem tornat cap al mas, per les mateixes muntanyes, aquesta vegada amb llum diferent, ja que el sol s'ha amagat una mica. L'oratge s'ha portat bé, no ha caigut ni una gota, però tampoc ens hem torrat de calor. En tornar, minigolf i ponts tibetans i Pablo Alemany, que estava de torneig ja és ací amb nosaltres. Ara fem discoteca, ja sabem que no és l'últim dia, però hem fet amics d'una altra escola que se'n van demà... Ah! I també hem tingut aniversari, el d'Àngela Encinas de cinquè. Per molts anys! Bona nit. [sivoleuveuremésimatges+] Crònica de cinqué i sisé de primària que són a l'Alt Millars. 


El primer dia i ja sembla que han passat sis o set hores, xa

El primer dia de colònies de l'escola infantil i ja sembla que són fora de casa una setmana. N'hi ha que és la primera vegada, que passaran el dia sense els pares. Digueu-nos exagerats. Només arribar s'hi han instal·lat i han començat a descobrir la granja escola el Moli de Baix. N'hi ha animals, ja ho veieu, que no són de plàstic, que va!, i els menuts s'admiren, d'això que fan i poden fer. Xa, pos no els han dit que han de fer l'indi, lo bonico que és fer el llaurador, el pagés, l'agricultor, el granger… Indis, xa! [mésimatges+]


Una classe de ciències naturals amb tot de preguntes per investigar

L'admiratori per la ciència: en directe des de la Marina, a l'aula de ciències naturals de la granja-escola Baladre, els xiquets investiguen, observen, pregunten, obrin els ulls i paren l'orella: centpeus o mil, o dos mil! Rèptils, mamífers, peixos… De bon matí han començat a gaudir de l'activitat diversa i engrescadora d'aquella casa, quants anys fa que venim? A través de twitter, @creuplanells, va explicant-nos les activitats i les preguntes de l'examen.[mésimatges+]


L'escola infantil ja s'hi ha instal·lat, al Molí de baix

Ja fa gairebé dues hores que els xiquets de l'escola infantil van amunt i avall, per aquell racó de la Vall d'Albaida. Com a llebrers, ensumen això i allò, i tornen a córrer… Ah, les mestres, n'hem enviades un sac a cuidar-los, i un altre sac, per lligar-los si no fan la bondat necessària. A la nit, més detalls, o abans, o ja vorem… impacients.


Avui és dia d'excursions, la descoberta dels rius

De l'un costat, el tercer cicle de primària farà un recorregut pel riu Carbo, allà enllà de l'Alt Millars i l'Alcalatén. El segon cicle faran via per un altre riu, el Xelva, en els Serrans. És la descoberta del País Valencià, una geografia rica, diversa, abrupta, canviant… Cantimplora, espardenyes caminadores, llibreta de notes i observacions, quadern de camp i banyador. Segons que expliquen els mestres en directe, l'oratge és molt bo per anar d'excursió. Per cert, el mestre Ferran s'ha acomiadat del segon cicle, aquest matí amb ritmes i cançons, ara ja pega cap a la Vall d'Albaida, amb l'escola infantil. Avui pujarà la mestra Teresa al Villar. El mestre Albert pujarà també demà, a l'interior. En canvi, el mestre Ivan s'afegirà a les colònies de Baladre. Ca, un equipàs i uns quants canvis de cromos.


Una eixida espectacular de l'escola infantil acompanyats de secundària

L'escola infantil ja és oficialment de colònies, camí del Ràfol de Salem, a la Vall d'Albaida. Els alumnes de secundària els han acompanyat fins a l'autobús, amb els mestres, amb la gent de la cuina, l'administració i la direcció. feia molt de goig, de veure aquell acompanyament. Per als menuts, sentir-se acompanyats dels grans és de molt de valor. És l'admiratori d'avui, sens dubte: aquest acompanyament a les colònies, en el moment de l'eixida. Per cert, provem de posar-nos en contacte amb el poeta del Ràfol, un dels més il·lustres dels poetes valencians dels setanta ençà, Salvador Jàfer. ja heu visitat el seu bloc, La terra d'enlloc? Ah, els poetes quina falta ens fan tothora.


El Penyagolosa ens envia un aiguat que ens deixa xops

Des de l'Alt Millars, a tocar de Villahermosa i el cim del Penyagolosa, hem passat un dia fantàstic, no exempt de sorpresa. Ens hem llevat mooolt prompte. Abans fins i tot que els monitors. La primera nit de colònies, ja ho deveu saber, dormim poc. Després de desdejunar hem eixit d'excursió a trobar un poblat íber. però ens ha sorprés la pluja, un aiguat que ens ha fet córrer i córrer, però ha sigut inútil, hem arribat al mas molls de cap a peus. Xops, xops. Ens hem canviat i de seguida que era l'hora de dinar. Com passa el temps de ràpid. De vesprada, l'aventura al bosc: la tirolina i un circuït molt divertit, farcit d'aventures: havíem de creuar ponts de fusta i xarxes... Ara juguen com si no se'ns acabés mai l'energia. Les mestres? Encantades! Aquest paisatge és un privilegi! Potser que ens quedem a viure-hi. [Més imatges+]


Bona nit, des de la Marina Alta

Ara mateix els xiquets cacen gambusins. Qui no n’ha caçat alguna vegada? Enmig de la foscor, per sota dels arbres i amb algun pipi que cau al damunt del cap, si els espantem amb les llanternes. El dia ha transcorregut tranquil. A les 7 del matí canta el gall als peus de la Segària, i els nostres pollastres i gallines també es desperten. A poc a poc, comencen a eixir del galliner. Què em pose avui? ens diuen. Ens podrem banyar? pregunten. Moltes coses en el moment d’obrir els ulls. Després del desdejuni, a la marxa. Els uns fan tapissos, els altres fan flors. N’hi ha un grup que es prepara per passejar per la muntanta. Ah, i els més atrevists pugen el rocòdrom per tocar la campana. [continua+]



El Villar de l'Arquebisbe, els Serrans

Bon dia des del Villar. Ahir la tempesta ens obligà a deixar els jocs nocturns. Llamps i trons per a la primera nit de colònies. Però nosaltres ja som fadrins, poca por ens fan. Avui ens esperava un dia d’alta categoria, “Gimkana marrana” de bon matí. Hem sigut matiners, l’excitació i l’espectació podia amb nosaltres. A les nou ja estàvem endreçats i preparats per desdejunar. En acabar, l’experiència. Cinc proves diferents, quina de totes més porca. D’això es tractava, d’embrutar-se com les mares i els pares no ens deixen, aprofitem ara que no ens veuen. Ens hem tocat, abraçat, empastrat, fet pastera, tast de melmelades, jugat amb globus de pintura. Hem inventat un nova modalitat de salt de longitud, l’home planxa! I hem gaudit del fang, hem gaudit moooolt del fang. Ens hi hem capbussat, hem fet massatges, construccions sobre el nostre cos. Contacte directe, i ben directe, amb la natura. Ara a recuperar forces. De vesprada preparem una fireta de proves de la nit. I a descansar, que demà ens espera un dia de riu.


Un cel esplèndid, ara al Mas de Borràs

Després que va passar la tronada, que l'aigua rentés el cel seré de la nit, ens hem despertat amb un bon dia espectacular: els boscos del Millars ens acullen amb una vista fantàstica del paisatge mediterrani. Entre brucs i brugueroles, el vermell, el blanc, el d'hivern, el boal i el d'aiguamoll (aquest no abaixa tan al sud, però l'hem afegit perquè faça companyia). El bruc, si el prepareu amb seny, és un antisèptic i també diürètic, d'aquest arbust se'n feien pipes de fumar, ara que és tal mal vist. Vet ací un paisatge mediterrani que és un encanteri, un goig en llevar-se ben prompte i esperar si van despertant-se els xiquets. Ja desdejunen, de fet, que són passades les nou. També li podeu dir cepell i petorret, al bruc d'hivern… Bon dia, gaviners.

 


Les tronades d'estiu afigen encant a les colònies

El colp de calor del cap de setmana obria la possibilitat de tronades d'estiu, justament el primer dia de colònies. Aquesta vesprada ha plogut a l'Alt Millars i als Serrans. Però això no ha destorbat gaire les activitats de les colònies. De fet, una mica de llamps i trons és un bon escenari per a la primera nit de la nostra aventura: a Ondara, per exemple, ja ha passat el primer dia de colònies com un bufit. Ara els xiquets ja fa estona que dormen. Les mestres fem la valoració del dia, entre unes i unes altres anècdotes. Primer dia però intens. Hem fet pitzzes i ens les hem menjades per sopar, hem donat de menjar als animals, hem preparat paper reciclat, i hem fet tapissos. Quanta activitat per a un dia. Ah i també hem ballat. Ara estan rendits i dormen plàcidament. Nosaltres també. Bona nit


Primer dia a Villar, el 2n cicle de primària

Com veieu estem de categoria mundial! Al matí ens hem instal·lat i hem fet jocs per conèixer el lloc, per cert, és enorme. Oliveres, ametllers, horteta, granja…, bones instal·lacions, espai per córrer i ser en directe amb la natura. I per dinar una bona platerà de pasta. A la vesprada jocs d’aigua i piscina, tot i que l’oratge començava a canviar i feia frescoreta, però… Qui ens para davant l’aigua? Després visita a la granja. Hem vist els animals i ens han presentat l’espectacular vaca Amparito. No us podeu fer una idea com de gran és, una brutalitat! Hem fet també taller de malabars. Ens hem fet les pilotes, ara cal aprendre a fer-les anar. D’ací poquet a sopar, jocs de nit i a dormir. Demà, el segon dia.


Ja tenim les primeres imatges de les tres colònies de primària

Avui les tres expedicions d'exploradors han pegat cap al nord, el sud i l'interior del país. Tres comarques: els Serrans, l'Alt Millars i la Marina Alta, tres serres emblemàtiques: el macís del Penyagolosa, la Serrella i la serra Calderona. Arriben, s'hi instal·len i ja comencen els primers banys. Au, ací vos deixem les primeres imatges, malgrat que enguany, les xarxes com twitter i facebook, faran molt de paper. Primer dia de colònies.[la segona tanda a la nit]


Colònies2014: primer dia, l'eixida de primària

És un dels moments més extraordinaris del curs. Sens dubte. El dia que eixim de colònies mestres i alumnes vol dir que hem acabat el curs, que viurem uns dies de goig plegats, que celebrem tant d'esforç i tant de coratge per l'escola, que hem aconseguit l'objectiu de continuar compromesos per l'educació.Hi ha els neguits, el desfici, la bossa (n'hi havia tan exagerades), les cremes, els olis, i un fum de propòsits, somnis i aventures que es faran realitat durant la setmana. Des d'aquesta pàgina explicarem algunes cròniques d¡allò que vagen explicant-nos els mestres. A gaudir.


Wittmund crònica 4: penúltima

És dissabte de matí. Sols un grup d'alumnes treballarà en el projecte. La resta és de dissabte. És a dir, dormiran encara. La majoria s'estigueren anit reunits mirant les pantalles de plasma; contemplant vint-i-dos homenots vestits de curt. Els diaris locals porten una notícia curiosa: “Duríssima derrota de la selecció espanyola” (fixeu-vos que la notícia no és “Holanda guanya”). Però, això fou anit. Hui toca relax, fer-se la maleta i deixar-ho tot ben apanyat. El grup d'edició web, els fotògrafs i els reporters, vindrà al KGS school (ai, dolor!) en deu minuts. Els altres s'alçaran mandrosos i amb aquella mescla de joia i tristor que tenen els dies de partida. (continua+)


Una lectura compartida d'aprenentatge col·laboratiu

Dimecres em van convidar a passar una prova a secundària. Els alumnes de segon havien de valorar una experiència de col·laboració amb segon de primària, el guiatge per ensenyar-los a llegir i a escriure, una activitat que coordinen Empar Martínez i Creu Planells, per compartir a l'escola l'aprenentatge entre iguals. Hi ha cartes, que no semblen valoracions sinó cartes, per emmarcar, pel que expliquen els alumnes de secundària d'aquesta experiència. Però ves que en aquella sessió vaig tenir un altre regal que l'escola ofereix cada dia —cada dia d'escola hi ha regals si els sabem trobar. Carme em volia ensenyar el seu bloc. I un cop oberta la pàgina, volia que llegírem plegats els articles que van explicant una mica de la seua vida i de la seua història a l'escola. Ella llegia i em demanava ajuda, i jo llegia i li demanava ajuda, i l'emoció era tan gran entre els dos que ens precipitàvem i calia tornar a començar. Una altra vegada, demanava Carme, una altra vegada, una altra, una altra més. I ens vam passar l'estona, l'hora sencera llegint, rient, millorant, aprenent tots dos de la bellesa de l'escola i del viure, quan el goig i l'esperit són nobles. Aprendre amb dificultat i de la dificultat és un dels moments més extraordinaris de l'escola. Ens fa créixer més que no puguem pensar. Mateu ens va fer unes quantes fotos, i vet ací algunes imatges d'aquell encontre.


Wittmund number 3: imatges i programari

I arribem al dijous. Un dia llarg com tots a l'euromeeting, encara que més centrat en posar en ordre les idees adquirides al diversos centres d'estudi i interpretació visitats i als escenaris naturals estudiats. Així que mentre el grup de "webmanagers" entra en la sala de disseny i edició web (a càrrec de Rudiger i Thomas, dues professores d'informática del KGS school), la resta dels participants viatgen cap a on faran diversos tallers. Majoritàriament, tallers que combinen l'expressió i la comunicació de les vivències, dades i impressions recollides a les activitats realitzades.El grup d'edició i disseny web, comença la tasca de formació: en principi, aprendran a gestionar imatges en formats jpeg i gif (les usuals en la xarxa) de forma que al manipular-les amb l'editor, perdran "pes", però no informació. Això ho aconseguiran mitjançant un programari senzill però potent, que els permet de fer edicions fotogràfiques amb bastant qualitat. Encara no tenen les imatges captades mitjançant càmeres go-pro, però ja poden entrenar-se amb qualsevol fotografia. I ho fan, sens dubte els nostres alumnes ho fan, amb solvència. En poc de temps han assolit una bona competència en el retoc dels paràmetres principals com la brillantor, els diversos filtres aplicables, les correccions de color... ja ho veurem demà. [continua+]


WITTMUND, crònica núm. 2: poseu-li el títol

Continua l'activitat a bon ritme. Després del dia en família, i una nit tempestuosa (de llamps i rellamps) recollim les impressions dels alumnes. N'hi ha qui visità un museu; o els que ajudaren en el paritori d'una vedella; uns altres anaren a una platja en baixamar (una platja sense aigua, imagineu-vos-ho, ací a la Mar del Nord...); un llarg etcètera de llocs i activitats amb nom propi. Uns altres nadaren en els llacs de la regió, d'altres a la piscina; o visitaren alguna població més important, tal vegada Jever (ciutat ben coneguda per una marca de cervesa). Unes famílies entregades a l'acollida. Una bona selecció a cura de la principal organitzadora local de l'esdeveniment, la professora Dagmar Akenau. (continua+)

 


Gal·la Martí guanya el premi de narrativa 'La Rosa de paper'

Gal·la és estudiant de segon de secundària de la nostra escola, té 14 anys i li agrada escriure: 'Si t'agrada llegir, t'agrada escriure', considera que una cosa i l'altra van lligades. Els pares l'han afeccionat a la llengua i ella s'hi troba encantada: m'agrada llegir històries que parlen de realisme, de situacions difícils, que passen cada dia al món. L'any passat va quedar finalista en el mateix premi, amb una història sobre el maltractament. Enguany és la guanyadora amb el títol 'Diari d'una estrangera': una jove és enviada a Anglaterra a fer un any d'estudis i coneix unes bessones ben misterioses, l'una és l'èxit l'altra és força reservada, però totes dues aporten un component de desfici a la història, que l'any que ve serà publicada per Florida, el centre que ja fa dènou anys que organitza aquests premis en favor dels joves que comencen a fer literatura. Gal·la vol continuar escrivint, li agrada fer esport i editar vídeos, assegura que té molta traça. La vida escolar li permet d'escriure, i ja té més històries preparades: si escric és perquè m'ho reconeguen, sempre s'escriu per a algú. Si a més guanyes un premi, l'emoció és tan gran…


Tercer de secundària viatja cap a Alemanya per participar d'Eurowater

La trobada dels joves que participen enguany del Comité Europa i el projecte Eurowater es trobaran a Wittmund a migdia, per participar d'un estudi sobre l'aigua, un projecte que enguany demanava una proposta d'investigació més acadèmica. Si en anys anteriors, el treball anava relacionat amb l'expressió, el teatre, la música o la dansa, enguany calia un treball seriós sobre els usos de l'aigua, per posar en comú un estudi rigurós i acurat sobre un recurs valuós tan escàs.


WITTMUND primera crònica en viu d'Alemanya, by Paco Raga

Ja hem passat les primeres 24 hores de l'encontre. A com ara, estem de vacances, cadascú amb la familia acollidora (que, per suposat, també està de vacances). Pèrò anem a pams: el viatge en avió fantàstic, tal vegada un poc pujat de decibels (ja se sap el neguit des joves davant l'imminent econtre amb l'altre, tan igual com tan diferent...). El punt i final del vol el posà un toc de roda dur contra la pista, diries que pilotava el Comandant Maradiaga, amb la seua troupe d'inefables (com el mític sobrecàrrec Conrado) però no, que pilotaven uns altres equivalents. Però un viatge agradable, en la bona companyía dels alumnes, que si presos en grup són un luxe, d'un en un o de pocs en pocs arriben a ser, passeu-me l'expressió, de PM (post-meridiam). Les fotos de rigor a l'aeroport, en aquelles lletrotes que serveixen de prova fefaent que som a Àmsterdam. Dinar rapidet, rapidet i cap a l'autobús. Un viatge de nou sorollós, tant com divertit, amb aquelles converses i passatemps, i els crits dels xicons (tal volta preparant-se el casting per a la nova entrega del "Planeta dels Simis"; les xiques canten, animades per Hèctor. "Seguiu cantant, seguiu! Fins que apreneeu...". Arribem a Wittmund, l'encontre; les mirades, les rialles, les sorpreses agradables, l'anar situant-nos i abraçant-se, o encaixant les mans. Tot és en calma, açò és el Nord: gent més càlida que no et penses, i també més calor (27 graus, però sensació de xafogor). I cap a casa.

En aquest punt: meravellós. No hi tenim la més mínima queixa, a com ara (som a les 12.30 del dimarts quan escrivim). La nit tranquil·la, però plou. Plou intensament, qui ho diria després del dia anterior. Perillen els plans? No! Açò és el Nord. Ací fa l'oratge del Nord (Nordern Weather); a mi se m'antoixa el que a Catarroja deiem "Tempo vero: vero (vore-ho) pa (per a) saber-ho". Ix el Sol, un Sol esplèndid que convida a passejar. I passegem. Fem una llarga volta en bicicleta (Héctor i Paco) per un paratge llacunós, verd, envoltat de bosc, silenciós i bonic com de conte. En la bicicleta ho passem de por, fent la Pipi Lamstrung. La resta dels participants fan cadascú la seua, futbol, jocs, bicicleta, i un llarg etc. però sota el mateix Sol, amb la mateixa escalforeta d'ahir. En definitiva, per ara molt bon rotllo. I no ens enrotllem més! Una abraçada!


Carta a les famílies en relació a la nova proposta horària per al curs 2014-2015

Hem rebut algunes queixes de famílies que consideren que el procés seguit per informar de la nova proposta horària per al curs 2014-2015 no ha sigut pertinent, pel que fa a les raons del canvi, el temps esmerçat en el procés d'informació-resposta-decisió o fins i tot en la transparència del mateix procés. Hom argumentava que no havíem estudiat suficientment pros i contres en la mesura, qüestionaven les raons pedagògiques que ens decantaven a proposar-la o fins i tot si la conveniència dels mestres pesava en la decisió. Per això fem un breu repàs del per què d'una proposta que, si bé ha sorprés, com ho fa qualsevol proposta de canvi, a curt termini hi trobarem beneficis la majoria.

Acceptem que l'horari, el nou i el vell, és estructura organitzativa. Això és, que no afecta a la pedagogia, filosofia, projecte educatiu i model de l'escola que volem. Pot ajudar en major o menor mesura, però res més.

La unificació de l'horari de secundària és coherència, com més va amb més raó. Una davallada preocupant en l'alumnat de secundària (el pas de primària a secundària), té diversos indicadors,, entre més segons que apuntaven les famílies que decideixen no continuar, és que altres instituts garanteixen vesprades lliures als alumnes perquè complementen la formació externa. La primera de les propostes de l'equip directiu apuntava a la unificació dels quatre cursos amb tres vesprades de disponibilitat. Per això, calia començar cada dia a les 8.00h. Aquesta mesura va desestimar-se en el claustre, en canvi de mantenir les dues vesprades i començar tothom a les 8.30h. [continua]


La proposta del nou horari general per al curs 2014-2015

Publiquem els resultats de la consulta feta a les famílies sobre la proposta de nou horari general per al curs 2014-2015. Un colp comunicada al Consell Escolar i a la Junta de l'AMPA, aquests són els resultats:

Participació del 52% de les famílies. Sí, 60%. No, 30%. Ni una cosa ni l'altra, 10%.

Participació del 90% del claustre de mestres. Sí, 100%

El 15% de les famílies han aportat una o més observacions. les observacions les publicarem ordenades perquè en tingueu coneixement què diuen.

Davant aquests resultats, dijous12 de juny enviarem una proposta oficial a la Direcció territorial perquè tinga en compte la nova proposta d'horari general de l'escola gavina per al curs 2014-2015. Quan tinguem la resposta, us comunicarem com quedarà l'horari del curs que ve, que ja ho deveu saber, començarà el 3 de setembre per a les tres etapes.[Més informació+]


A cinc dies d'eixir cap a Alemània per participar del Projecte Eurowater

Dilluns eixirà l'expedició de tercer de secundària cap a Alemània, per participar del Projecte EUROWATER2014, una trobada anual de joves estudiants d'Europa que posen en comú un treball de recerca o investigació sobre la ciència, l'art o altres àrees del coneixement. Enguany el tema triat era l'aigua, usos, abusos, tractament, consums domèstics, industrials, etc. Si bé en algun moment no vam destinar el temps necessari, ens hem posat les piles per donar una resposta adequada.

 


El taller de literatura transcriu l'entrevista amb Xavi Sarrià

"Per escriure és importat llegir, però també ho és viure." Xavi Sarrià

Hi ha personatges que resumeixen una època. Per a molts joves d’aquest racó del món, la figura de Xavi Sarrià ho fa sense dubte, amb aquella mescla entre música i rebel·lia indígena que el portà, amb els seus companys d’Obrint Pas, a ser una esmena a la totalitat a les frustracions passades d’un país acostumat a perdre. Nascut a Barcelona el 1977 però criat a València, va fer cançons fins un dia en què optà per escriure històries, potser perquè mai ho havia deixat de fer. Fou Històries del paradís (2008), un primer intent, un indici, un conjunt de narracions curtes que anticipaven una decisió. El temps s’ha encarregat de confirmar-la. Ara arriba amb Totes les cançons parlen de tu, la seua primera novel·la, una història d’uns anys noranta de barris, ànsies, i música, sobretot música. No podia ser d’una altra manera. Per a cloure les activitats del taller de literatura, parlem amb ell una vesprada de juny.[continuar llegint l'entrevista]


El Taller de literatura convida Xavi Sarrià, avui a les 15.00h

Avui serà un dia extraordinari al taller i a l'escola. Torna a l'escola l'escriptor i músic Xavi Sarrià. Parlarà amb els participants d'un taller de literatura que dirigeix Carles Fenollosa, joves que aprenen a escriure amb sentit de l'ofici i amb l'objectiu d'arribar a entendre el per què de la literatura. Després del llibre de contes 'Històries del paradís', aquesta primera novel·la de Sarrià 'Totes les cançons parlen de tu' obri una gran expectativa. A més, juntament amb 'Vertigen', tots dos llibres obrin via per una nova editorial, Sembra, una cooperativa en favor de l'edició al País Valencià. Si sou bons, podeu assistir d'oients al taller, per veure l'entrevista que han preparat els alumnes.


Divendres ens visitaren els menuts de l'escola Ninos de Picanya

Divendres ens van fer una visita especial, els xiquets de l'escola Ninos de Picanya. Van ser acompanyats pels alumnes de sisé i després els va rebre l'escola infantil. A la porxada de secundària van fer un mural gegant, amb tot de pintures i eines per deixar el testimoni plàstic. Ara, n'hi havia davantals que no els en cabia més.


Els premis Camí de la Nòria reconeixen la trajectòria d'Al Tall

El Centre Cultural de Picanya acollí la IX edició dels premis Camí de la Nòria, dins la cloenda del maig literari que organitza l'Ajuntament de Picanya. Després de lliurats els premis, de la lectura excelsa dels guanyadors, l'escola d'adults va reconèixer la trajectòria d'Al Tall, una vida dedicada a la música i al país. Els tres cors, Baladre, Ausiàs March i Gavina, amb els seus tres mestres, Amèlia, Ascen i Ferran, van interpretar plegats el tio Canya, acompanyats de Vicent Torrent i Manolo Miralles. Una cloenda literària que va posar la cirereta a un programa extraordinari. Per molts anys.


Cloenda del curs a la biblioteca: la lectura i l'emoció

La biblioteca de l'escola s'ha convertyit en un espai d'animació, prèstec setmanal de llibres a pares, presentacions, contacontes, com no havíem tingut mai. Les sessions de lectura de primer i segon de secundària amb segon de primària, l'actualització anual del Pla lector, i encara altres activitats afavoridores de la relació amb els llibres, han bastit l'espai d'un programa dens i singular. Ahir es feu la cloenda del curs, amb una selecció de lectures de primer a sisé de primària, i la participació especial de dos alumnes de secundària: vam obrir amb el tex 'la vida i els llibres' de l'Emili teixidor, i a partir d'ací les elctures del primer cicle i la resta de participants va convertitr la vesprada en un dels moments més extraordinaris. Emoció, dificultats, superacions, esforços, màgia, encanteri, calia conservar aquell moment tan especial en què la biblioteca plena fins a la bandera, va aconseguir el gran repte de la fruïció de la lectura i els llibres. Oh, ja tenim tants idees per convertir aquell moment en una nova nit a l'escola en favor de la lectura… Veuràs, la cosa és que…


L'experiència dels experts a segon de primària: estudieu-la!

Un treball de competències. Treballades en els diferents moments del projecte. Des de la iniciativa personal, fins a l’aprendre a aprendre. Partim de dues preguntes: Què us agradaria aprendre? I de què voldríeu ser experts? N’hi ha qui respon a l'instant. D’altres, necessiten més temps per decidir-se’n. Finalment tots tenen les propostes. Després, calen els acords per fer grups de dues o tres persones, i per tant, cal confluir gustos i interessos. De la mateixa manera, alguns ho fan de seguida, d’altres tenen els seus neguits i els costa més. Amb qui ho faré? Ara, apareix la competència social i de relació amb els altres. Els interessos són variats. Enguany són: mitologia, esports de pilota, Leonardo da Vinci, veterinària, palentologia, minerals, cotxes i motors, fades, pintures rupestres, plantes i instruments de corda. Decidir el tema, ja implica despertar el coneixement, els interessos, gustos i curiositats. Ara cal veure quins seran els passos a seguir per a fer-nos experts. [continuarà]


Proposta de canvi en els horaris de l'escola per al curs 2014-2015

Hem valorat la proposta de modificació d’horaris generals a l’escola. El claustre de mestres ha consensuat una proposta d’horaris generals per al curs 2014-2015, però també voldríem conèixer la vostra opinió. La proposta es concreta de la següent manera:

ETAPES infantil i primària

- avancen l’inici de les classes a les 9.00h, de dilluns a divendres. Divendres* tancarem a migdia, 14.30h (intensiu).

ETAPA SECUNDÀRIA

- unifiquen l’horari d’inici de primer a quart d’eso: 8.30h de dilluns a divendres

- els quatre cursos tindran dues vesprades de disponibilitat (dimarts i divendres). 

 *La vesprada de divendres serà de lliure disponibilitat de l’escola per a direcció, formació, coordinació i organització. No hi haurà activitats curriculars, en canvi, sí que hi haurà la possibilitat d’activitats de lleure.


Els alumnes de tercer entrevisten l'escriptora Empar de Lanuza

Ha passat la vesprada a la classe de 3r de primària. Els xiquets li han fet tota mena de preguntes sobre el seu ofici d’escriptora i sobre el llibre que a classe hem treballat al llarg del curs, El savi rei boig. Ella ens ha contestat a totes les preguntes amb sinceritat (que ja anem tenint una edat), estima i bon humor. Ens ha regalat endevinalles, un romanç i una recepta de cuina de debò, però escrita amb eixe joc de paraules que domina a la perfecció. L'acompanyava l'escriptor i contacontes Llorenç Giménez, que és qui l’ha presentada i també ens ha llegit alguna endevinalla del llibre L’home de Penyagolosa, també escrit per Empar. Sens dubte, una vesprada per a no oblidar. Gràcies, Empar.


DBO Nautes de l'holografia a secundària

El curs de disseny amb ordinador (DBO-informática de 2n) arriba a la seua fi. Després de les propostes presentades pels alumnes, passem al treball sobre imatge i so digital, amb una aproximació als instruments i conceptes que el multimèdia més recent ha permès desenvolupar. Avui ens hem endinsat en l'holografia 3-D. L'holografia permet la representació en tres dimensions d'imatges virtuals planes (dues dimensions). Els hologrames són més habituals en les nostres vides del que pensem: els tenim impressos com a marca de seguretat als bitllets i targetes bancàries; apareixen estampats en multitud d'objectes, com les marques comercials, o les tires reflectants i fins i tot en cintes i papers d'embolicar regals. Una de les més al·lucinants aplicacions d'aquesta tecnologia òptica que va incorporant-se cada vegada més és a la comunicació i l'entreteniment és la projecció d'imatges hologràfiques (com la sorprenent aparició en escena del desaparegut  Michael Jackson en l'entrega dels premis Billboard Music, envoltat de cantants i ballarins reals).[continua ací]


Comença la matrícula per a secundària del curs 2014-2015: informa-te'n!!

Dilluns, 26 de maig i fins al 2 de juny serà obert el termini d'Admissió per a matricular en secundària. Comença la matrícula per al curs 2014-2015. Ho fem amb una campanya nova, amb noves propostes de futur i noves instal·lacions, que inaugurarem a setembre, amb millores d'acció i estudi en cada grup i una atenció individual acurada. Si voleu saber-ne més sobre horaris, activitats, cursos, propostes internacionals, intercanvis, publicacions, tallers i participació de pares i mares a l'institut d'ensenyament secundari de l'escola gavina, no dubteu a demanar-nos informació:

96 1590594 i 638 824797


El Taller de Teatre estrena l'extraordinari MUSEU retrofuturista

L'estrena avui de la nova obra del Taller de Teatre Total no ha decebut l'expectativa: el teatre era de gom a gom, el públic era jove i exigent, hem començat malament, amb un aforament d'excés i un retard d'una hora, però tothom ha aguantat aquell temps i el temps de l'obra, una barreja de musical, crítica i denúncia contra el que ha passat a l'Horta i el que hagués pogut esser, amb tocs còmics i de teatre d'alta volada. Una obra coral, entusiasta, amb molt vestuari i tants personatges i papers que hom, si no és que vol, no perd fil ni agulla de com va anant aquest museu impossible: què hem fet amb la terra, amb el camp, amb l'especulació… Un grapat de joves estudiants que fan d'actors i saben combinar la fantasia del teatre amb l'estètica, la rialla, la realitat i la revolta: ai, si els joves pegaren en aquest ferro sense perdre el senderi. Enhorabona al taller, al seu director Paco Raga, als músics que són tota l'hora en directe, i a tothom que ha fet possible, un any més, gaudir d'aital Taller. Xa, caldria buscar data al Centre Cultural de Picanya, va, va, animeu-vos!


Jaume sastre: estimar-se l'escola fins al punt de deixar de menjar

«No és la primera vegada que es fiquen amb jo. No és la nostra justícia, què he d'anar a explicar? Ja van liquidar la reforma del nostre estatut, ara liquiden la immersió lingüística. Ells fan justícia depenent de qui és el denunciant i de qui és el denunciat. Si això ho hagués dit un de nosaltres el ministre d'Interior ja hauria actuat. Amb això que ha dit es desacredita ell. Diu que mataria la discrepància. Jo no ho faria. No tenc gens d'odi a aquest d'El Mundo. Em defens amb el llenguatge. Ens acusen d'odiar i són ells que odien. No els odii. Simplement els plant cara. Ells pensen d'una manera, i nosaltres d'una altra.» VILAWEB

Jaume Sastre ha dit prou, prou de menjar fins que els polítics que malmeten l'escola, la llengua, la dignitat de les persones i el país on vivim rectifiquen. Com s'ha d'estimar els seus, l'escola, la llengua i el seu país, per arribar en aquest punt extrem. Ací tens el suport de tota la nostra escola, Jaume.


SERLOCK'S INVESTIGACIÓ la millor proposta d'estiu

Investigació i ecologia, el tema d'enguany de la nostra escola d'estiu 2014, pegarà en favor de la sensibilització ambiental: sobre l'horta, l'aigua, la natura, els aliments…I el reciclatge.

A partir d'una Agència de detectius esbojarrada, una agència que dirigeixen PURA&PATRI HOLMS, els partcipanats investigaran allò sostenible i insostenible, allò orgànic i el que no ho és. Crearan històries “detectivesques” amb l'objectiu de passar-ho bé i aprendre. És l'estiu, així que les activitatst seran lúdiques, sobretot. Hi haurà TALLERs diversos: estampació, representació, enregisrament de vídeo, de contes, creació de jocs, observació i investigació, murals, jocs de pistes, jocs esportius i cooperatius, danses tribals… Però també PISCINA, bany virtual, i reality water, però cantarem, ballarem, jugarem, ens disfressarem, vorem cinema, i farem amics, o més amics, o ves si ens farem amics. En definitiva, ho passarem genial. Apunteu-vos:  comencem l'última setmana de juny i serem durant el mes de juliol. Adreçat a l'escola infantil i fins a 4t de primària. A la columna de la dreta teniu les fitxes online per inscriure-vos.

 


Escola Valenciana ens aplega a Catarroja durant les Trobades 2014

No vam ser els 500 que ens havíem proposat, però veníem d'una setmana molt intensa i d'una festa de treball que disculpava algunes absències. Catarroja es convertí en un clam per l'escola i per la llengua, i vam gaudir del cercavila, els tallers, les actuacions, les parades i la conversa entre amics i famílies. La delegació navarresa explicava que tot això no aplega fora del nostre país, que els mitjans no difonen la capacitat i l'entusiasme de l'escola, però ausaes que som i fem escola. Per molts anys.

No podem tancar sense denunciar l'agressió que van patir a Benirredrà uns joves de la Trobada de la Safor. La delegació del govern espanol havia autoritzat una concentració violenta i d'amenaça del GAV. No és poc trellat o inconsciència. És mala llet i males arts. Els joves van haver de ser atesos en l'hospital.


#festesdelPaísValencià 1

Aquestes són les primeres imatges que ens arriben de la festa d'ahir divendres 16 de maig.© 400colps.


Desfilada de falleres, fallers i llauradors de tradició: amb faixa i corbella

Mira, ens ha pegat per fer falles, desfilades, romeries, passacarrers, cercaviles, rotllanes, caldria vore quins detalls, quins vestits, quins joiells… com no ho van a traure, els xiquets?! 


La representació de la festassa de Sant Antoni de Canals ja paga el viatge

Canals, la foguera, la cavalcada dels cavalls, les sàries i els joguets que llancen els festers, la gent que s'amuntega davant el Sant, la foguera, els festers, la benedicció d'animals… ara no podran dir-nos que no els hem tingut en compte. Vítol i Vítol. I el pobre porquet, què? Pel porquet, vitolet!


Dansa de cavallets de l'escola infantil

La dansa de cavallets potser que desfile en la processó principal, però avui només que hem assajat curses, de cavalls i cavallistes, com desfilaven en la processó del Corpus de València i d'altres pobles, antigament, quena hi havia totes les figures amb les seues danses.


Festes del país, desfilades per Sant Antoni, per Falles, per...


A unes hores de viure les festes del país en un tast d'escola

Divendres 16 de maig, a partir de les 18.30 viurem la representació de diverses festes majors del País Valencià. Entre Sant Antoni i els correfocs dels dimonis dimonis, d'infantil a secundària hem anat preparant tot de treballs per presentar una mostra festiva del que som els valencians quan vivim la festa, les tradicions, els moments més lúdics de l'any. No hi són totes, perquè hagués sigut impossible, però n'hi ha una representació significativa. Una tria intencionada. No faltarà la música, la dansa, els balls, la representació, el foc i la disfressa adequada, un indicador de com ens agrada als valencians, vestir-nos en ocasions determinades. Ja tindreu el llibret de la festa a casa, l'han preparat els alumnes de segon de secundària, l'horari de les activitats que presentem, quan desfilaran els vostres i en quina de les festes… Al remat, a més de l'estudi fet a cada classe, plegats també volem passar-ho bé. Benvinguts.

[Caldrà ajudar en molts moments a l'organització i seguir les instruccions de segurerat, en la zona de foc, o en la recollida i neteja dels espais en acabar]

 

 


Última crònica [10.05.2014 Pessoa-Lisboa-València]

Últimes hores i últimes passes a Lisboa. Creuem el Rossio novament per tal de trobar la rua do Camino i, girant a mà dreta, la rue Garret i el Café A Brasileira. I és que avui busquem a Pessoa, l’Escriptor de Lisboa –la majúscula és voluntària. No s’entén Lisboa sense Pessoa, però tampoc Pessoa sense Lisboa. Per a reiterar-ho, a la terrassa del bar de principis de segle hi ha la seua estàtua, encara amb la mà a taula: “no sé quina influència externa, m’ha dut a de sobte, anant pel carrer, aquestes divagacions que anote sense pressa, en asseure’m al cafè, distretament”. És la nostra primera parada. Després de les fotografies –inevitables– tombem a mà esquerra, fins trobar les escales que porten a la plaça del teatre i la casa on va nàixer l’escriptor i aquella escultura alçada en homenatge. Noves fotos, també inevitables. Mentrestant, llegim altres fragments del poeta i assagista i etcètera. Travessem llavors la Baixa, fins a trobar La rua do Arsenal. Més endavant, després dels arcs i la seua ombra, al cantó, el Café Martinho da Arcada, el més antic de la ciutat. Encara hi ha la taula on escrivia –ja sabem: cafè, copa de licor i plateret amb el compte. Llavors girem els passos cap a “la prolongació dels carrers trists que s’estenen cap a l’est allà on acaba la rua da Alfândega, tota la línia apartada dels molls quiets”. Aquest matí no són trists, però. Hi ha la llum que ens ha acompanyat els últims dies. Ens apropem a l’aigua, i llegim alguna línia més de qui va deixar escrit, com a explícita declaració de principis: “Oh, Lisboa, la meua llar!”. Més enllà d’imprecacions solemnes, la fam guanya i és hora de dinar, de fer les últimes visites a carrers, tendes i cafeteries. Alguns es decideixen per la Baixa, altres per l’Alfama. La vesprada corre. Ens retrobem temps després, al Rossio, on hi ha menjars típics i begudes típiques i una música que no és típica però que ens serveix d’acomiadament perfecte. Perquè toca tornar ja a l’hotel a arreplegar pertinences i baixar ràpidament al metro arrossegant aquelles maletes colossals fins a l’estació de Santa Apolònia. Això s’acaba i cau el sol com a metàfora fàcil. Mengem calladament. El tren-hotel espera ja. Pugem fent una última mirada enrere. Ja només queden les hores, de camí, de fet, ja les podem comptar amb els dits de la mà. De sobte l’estació de Chamartín i la d’Atocha, el sol que torna a eixir i novament aquell paisatge infinit i ondulant que, a través de les finestres, es transforma a poc a poc, per a esdevindre de sobte el del país, més conegut i estret, o almenys no tan inhòspit. Dies, carrers i quilòmetres després, ja som a casa.


Dilluns, ja apareixen els primers detalls plàstics de la festa

I aqueixa màquina de cosir? Bé, algú havia d'ajudar els joves a cosir els vestits de dimonis… Dimonis?, Joves?, Esteu segurs que els joves sabran l'esforç que costa de vestir-los per a la festa? Però què dius, tu, no veus que són adolescents! No has vist què son capaços de fer, aquests… Per cert, aquesta haima, o tendal, què representa que passa, a l'escola? Has fet una mirada a través dels prismàtics? No? Veus aquella desfilada? La veus? Encara no sé on tens el cap, quan et parle! #festesdelpaísvalencià 


Comença la gran setmana #festesdelpaísvalencià

En realitat ja fa dies que preparem, estudiem i investiguem sobre la festa, a l'escola. Xerrades, comunicacions, murals, lectures, textos, vídeos, cada classe ha triat una festa popular del país i va esbrinat això i allò, assaja, dibuixa, pinta, explica, pregunta… Un recorregut per les festes populars i tradicionals del País Valencià que acabarà divendres nit amb una mostra festiva del projecte d'enguany. Sant Antoni, fogueres, moros i cristians, falles, alfàbegues, muixerangues, misteris, romeries, processons, peregrins, dimonis, correfocs, bandes, jocs… Els valencians estem ben assortits de festes i festasses. Ves, que el que sobra fa la festa. Benvinguts.


La veu de la nostra escola a través d'ENXARXA'T

Ens complau convidar-vos a l'acte "LA VEU DE LA NOSTRA ESCOLA" en homenatge a Vicent Andrés Estellés que tindrà lloc dissabte 10 de maig a les 19:30 a l'auditori de la Diputació d'Alacant. ENXARXA'T, Xarxa per a l'Educació de Qualitat

'Si sou a Alacant o pels voltants, no us perdeu l'aposta del Sud per l'escola i per Estellés.

 


Finalitza el viatge de 4t d'ESO a Lisboa

Els alumnes de 4t d'ESO tornen de Lisboa amb un sac d'històries que esperem ens puguen contar durant la setmana que comença. Ells sembla que ja han començat l'estiu.

 


Cloenda de l'intercanvi escolagavina & Mata de Jonc, preparant maletes

Avui hem participat de la festa final de l'intercanvi que han preparat les famílies i els mestres de Mata de Jonc. Una cloenda al pati menut, sopar de cenalla, llums, l'arbre que acull les imatges dels participants, aquell mural que ha resultat un joc extraordinari, de disfressa, imatges i somriures, el regal, la cançó, no sé quantes coses, que han passat… El jorn havia començat amb l'excusrió al Castell de Bellver, que encar és redó, i uns jocs cooperatius al bosc. A tocar de l'escola, el passeig cap al castell és com un encanteri, una descoberta i un acompanyament d'exquisitesa. Avui som set mestres en total, i les vistes de l'illa, des del castell no cal dir com són d'espectaculars: la serra de Tramuntana, els caps que tanquen la badia de Palma, la seu imponent, les barquetes del port, el Puig Major, el femer, la pedrera, l'escola fins i tot véiem des de dalt. Tornem a dinar, assagem la cançó que diu 'Tot s'enlaira', i a classe de música, Jaume Bueno encara té temps per fer-nos treballar dos temes, un de valencià (el tio Canya) i un altre de mallorquí (la dama de Mallorca). Després acabem amb la flama i dues preguntes: què us emportaríeu de l'intercanvi?, què no repetiríeu? ës tan prompte perquè els joves apamen la importància d'allò que fan i l'escola els ofereix!


Diumenge es presenta al MUVIM el projecte Amakuru


08.05.2014 Cabo da Roca, la punta occidental d'Europa

«Aqui… onde a terra se acaba e o mar comença» CAMOES

El Tajo deixa de ser riu per a esdevindre oceà a partir d'una fortalesa solitària enmig de l'aigua. Hui anem una mica més enllà, vorejant la costa d'Estoril, més enllà de Cascais i dels seus vaixells de pescadors. Hui visitem el Cabo da Roca, el punt més occidental del continent europeu, com recorda la guia amb orgull gens dissimulat -a Finisterre, mentrestant, una altra guia farà el mateix. El cap és una penya immensa que posa el punt i final a una serra verda i exuberant que s'esgota a poc a poc mentre s'acosta a la mar, al seu salnitre, i al vent que bufa imperial, sense més oposició que la vegetació arrapada a les pedres. La fi del món? La fi d'un món, en tot cas. Una creu, allà dalt, així ho recorda, amb tota la força del símbol, gens innocent. En arribar, ens apropem a límit, entre roques, fins veure l'aigua estampar-se contra les roques. La línia de la costa s'estén més enllà en penya-segats successius. El vent es manté, i reitera, inevitablement, el poder de la mar. De tornada, ens aturem a Cascais, ara sí, per tal de recórrer el seu centre de carrers empedrats i antigues cases de pescadors esdevingudes tendes i terrasses empaperades amb els plats del dia. Hi ha qui passeja mirant de reüll la platja, que convida a banyar-se, malgrat aquell vent. Malgrat tot. Alguns, finalment, no ho pensen dues voltes, i es llancen a l'aigua. Però, el temps vola. Potser per això de sobte és hora de pujar a l'autobús amb l'arena als peus i tornar a Lisboa per a dinar entre els carrers de la Baixa. El dia s'escapa com la llum quan caminem les instal·lacions de l'Expo, quilòmetres amunt per la riba del Tajo, una mica rovellades i buides, com si recordaren temps millors, o una inutilitat de la qual, en el fons, no són culpables. ©carles_fenollosa


Tercer dia d'intercanvi: mata de jonc ens porta a sa Calobra

Hem partit de l'estació de Sòller a una hora prudent. Amb els entrepans, els xiquets i els mestres que ens acompanyen hui cap a una de les excursions-descoberta més impressionant, que no havíem conegut, encar, amb els anys que venim. El primer intercanvi va començar fa vint-i-vuit anys així que ja sabem de quina cosa volem enraonar. Per exemple, reservem l'encontre anit amb Son Majoral, per un apunt més tranquil sobre la terra, la vinya, la pedra, els marges i el territori del vi. No vull començar tot això sense explicar-li a Joan C Martín que ha de venir a Mallorca a visitar aquest celler ecològic, el primer del nostre país. A parlar de territori, de vi i de paisatge, de país i de vinya. Sí, més envant possiblement. Hem travessat Sòller amb tramvia cap a la mar, i després hem agafat un barca gran que ens ha portat a una cala amagada, als peus de la Serra de Tramuntana, Sa Calobra. Els xiquets ho salven gairebé tot, el fred, el vent, i es banyen a qualsevol preu si són a la mar, perden altres referents amb l'edat que passen: la llengua?, la identitat?, un xic de saviesa, potser, i la mirada humil: l'adolescència paga aquest desfici que, en un noranta per cent dels casos torna, retorna amb escreix, sort d'això per als mestres i per a l'escola. Sa Calobra s'ha de viure, i si bé mereix de visitar-la amb vaixell, mereix d'abandonar-se amb autobús o amb cotxe. N'hi ha que travessen aquell deliri amb bicicleta, però l'autobús converteix el trànsit en una experiència inoblidable. N'hi ha que no tornen mai. però s'equivoquen. De mig a mig, perquè el jorn que hem passat avui és el pas que paga totes les claus d'aquest intercanvi. Tornem, a créixer entre escoles germanes que obrin camins, experiències, rituals… Pau explicava el seu poble, Fornalutx, oliveres abancalades, enllà a la muntanya, als peus del puig Major, un poble gairebé anònim damunt Sòller i el seu trenet, tan viu i tan important, en la toponímia que ompli de riquesa el nostre mapa. El tercer jorn d'intercanvi mereixia una glosa, un vers, un poemet, unes mestres i una escola valenta. Vítol.


07.05.2014 Castelo da Pena. Lisboa

Matí fresc d'aquells de pell de gallina, que comencem aviat, a la costera que puja al Castelo da Pena, tan vertical i tan verda. Matinar, aquesta vegada, paga la pena. El castell, quan arribem, està pràcticament buit. Entre les arcades i els tirabuixons arquitectònics només corre el vent. I nosaltres. Hi ha qui comenta els mil estils de les façanes, el romanticisme o no de les torres. Hi ha qui en diu coentor, i prou, amb un somriure a la boca. Caminem els passadissos, el claustre guanyat a l'antic monestir que coronava la muntanya, i les terrasses immenses des de les quals s'intueix la mar, on comencen les successives sessions fotogràfiques. Bon panorama. Quan finalment decidim baixar, ens creuem amb algun que altre exèrcit de turistes menys matiners i més acalorats. No ens aturem, però, baixem a Sintra, poble de cases acolorides i placetes i carrerons i més diminutius ací i allà. Mengem alguna especialitat local, abans de reprendre el camí cap a Lisboa. Avui, en el camí, hi ha una parada intermèdia: l'Estadio da Luz, llar del Benfica, que alguns visiten mentre altres investiguen els voltants, les tendes, els restaurants. La vesprada, en canvi, és del centre, de la Baixa, la praça de Mercado i el Rossio. El sol, mentrestant, no afluixa. Quan sembla fer-ho és hora de sopar. Ho fem a l'hotel, a unes passes de la plaça que en poques hores s'omplirà de gents i eufòries perquè aquell equip de color roig ha guanyat una copa que en el fons, ens és aliena, i que compartirem com a anècdota. Tot allò, però, encara no ho sabem mentre acabem el postre i dues amigues apareixen amb un pastís encés perquè una altra acaba de fer anys. Aplaudim. Això, clar, sí que toca celebrar-ho. I amb tota la força. ©carles fenollosa


06.05.2014 Lisboa

Lisboa té aquell ordre de les ciutats alçades de les cendres, bastides novament amb tota la voluntat de la perdurabilitat.  D’ací aquella simetria volguda, rovellada per l’Atlàntic, aquelles avingudes amples i harmòniques, aquelles façanes imponents i regulars que recorden ara sí i ara també a l’estil de l’eterna –així es veia– metròpoli cultural: París. Perquè Lisboa va ser refeta per a sempre més després del terratrèmol de 1755. Una data de naixença en certa manera, o de resurrecció, com ens recorda, des del primer minut, la guia, una dona fràgil de veu profunda que ens acompanya el matí. Una data ineludible, doncs. Ja havíem deixat maletes i son a l’hotel, i vèiem, a través de les finestres de l’autobús, la ciutat contada. Entre el trànsit, intens i una mica histèric, hi ha les llargues alberedes clapejades, ací i allà, per edificis abandonats a la humitat i a aquelles plantes que es mengen els ampits de les finestres que ningú obri. Els rius de cotxes de la Rua do Arsenal ens han dut a la primera parada: la Torre de Belem, aquella obra d’art que era un far enmig del Tajo –el Tejo, com l’anomenen ací–, i, una mica més enllà, el monument als navegadors, tan bell i orgullós com colonialista: Enrique el Navegante, Magallanes, Vasco da Gama, i un etcètera d’escultures en pedra. Els primers símbols d’una Lisboa que no oblida una època d’imperi. No pot. El monestir dels Jerònims ens ho torna a reiterar només uns minuts després, amb aquelles arcades i palmeres que recorden a gòtics d’altres latituds. Mentrestant, fotografies. I més fotografies. I després un pastisset i alguna cosa de beure –un cafè, una fanta o una cosa de Starbucks–, i ràpidament de retorn al nucli, al centre neuràlgic de la ciutat, el Rossio i els carrers que porten fins la plaça do Comerço. Aleshores una hora i mitja per a dinar, per a passejar i per a arribar al tramvia groc que ens pujaria, a embranzides de ferralla –una ferralla molt antiga i incrustada de fusta, per cert– fins el Castelo de San Jorge, i els seus murs en ruïnes del que un dia va ser un palau reial, que protegeixen el panorama total de la ciutat. Les cames, que demanen ja descans, encara aguanten una llarga caminada, de passos automàtics, a través dels carrers estrets de l’Alzama fins la parada d’un autobús que ens portarà de tornada a l’hotel i el sopar promès. Tot, això sí, sota un sol valent que no renuncia a la vesprada. Després del menjar i la beguda, ja de nit, l’últim passeig pels voltants de la plaça del Marqués de Pombal, un d’aquells il·lustrats superbs i despòtics, que després d’aquell terratrèmol, però, va dir allò de: "I ara? Soterrem els morts i alimentem els vius”, i  després va pensar sobre el plànol d’una ciutat en ruïnes com i amb l’ajuda de qui podria tornar-la a la vida.©carles fenollosa


Per Mallorca ix el sol, segon dia d'intercanvi amb Mata de Jonc

Eren feixucs els vasos quan a nosaltres arribaren, emperò en omplir-se de vi pur s'alleugeriren i a punt de volar amb el seu contingut d'igual manera que els cossos s'alleugeren amb els esperits. IDRIS A.

Jorn de passeig per la ciutat de Palma, tranquil, còmode, lliure, guiat a través d'un mapa i unes ordres mínimes, segures, de descoberta i sorpresa, de tria i equip i sorpresa. Avui la ciutat ens ha acollit amb un temps magnífic, carrers, places, botigues, llibreries, gelats, regals, aquell encant de les cases, els balcons, els palaus, els gegants i els dimonis de la ciutat. Les llibreries, els cafés, i més avall la monumental Seu de Mallorca, davant la mar i aquella col·lecció de barques i veles i vaixells i un no parar de turistes.Dinar amb carmanyola, al jardinet on havia d'esser l'escultura d'Alfaro, però no hi era, o no l'hem sabuda trobar. La pregunta fóra, i ells, els xiquets, què recorden de tot plegat?

 


05.05.2014 València-Lisboa

Hi ha somriures que preveuen el descobriment. A les cinc de la vesprada, a l’estació Joaquim Sorolla, ben a prop de la que un dia es va dir de Jesús, tothom somreia. Comprensible. Més  encara, necessari. La descoberta, de fet, començava en pocs minuts, els que tardaren pujar al tren deprés d’haver dit adéu i que sí que porte tot i ai no sigueu pesats, i aquelles coses que diem quan en el fons volem dir gràcies i et trobaré a faltar i fins d’ací uns dies, només. Entre València i Madrid hi ha uns quants pobles i unes quantes gents i un paisatge que a poc a poc es va fent aquella Meseta ondulada i bruna interminable, aquella extensió poderosa que ha provocat uns i altres versos, encesos o grisos, depenent del poeta i del seu humor o bàndol. Una terra que alguns miraven distretament mentre altres alguns –majoria, evidentment– jugaven a les cartes, xarraven de la vida o es menjaven el cinquè paquet de papes. A Madrid arribàvem vora les huit de la vesprada, amb un sol encara poderós entrant a Atocha, on hem buscat el tren de rodalies que ens portara a Chamartin, una estació de ressonàncies glorioses per als seguidors de Di Stéfano i no tant per a la resta de mortals. Allà, mentre al panell d’eixides i arribades la del Tren-hotel a Lisboa esperava via, hem tingut vora una hora per a sopar, uns ací, altres allà. La via, finalment, era la 13, en què esperava, ja de nit, un tren amb habitacions i llits abatibles i un revisor que ha alçat la cella esquerra en veure arribar 28 persones amb les seues respectives maletes, per a després col·locar-nos a tots impecablement, amb professionalitat i accent portuguesos, als nostres llocs. I aleshores passeigs pels vagons, i per favor no fem soroll, i històries en veu baixa, i en veu alta, i per favor no tan alta, i dormir, bé, doncs allò previst, i el tren aliè de nosaltres, avançant entre quatre llums i una foscor. Tot allò, al capdavall, que podem anomenar molt legítimament i sense risc de semblar pretensiosos –o pitjor, ingenus–, un primer descobriment. En vindran més, aquests dies.© carles fenollosa

 


Viatge final de curs de 4t d'ESO: Lisboa és un desfici

Bon dia, els alumnes de 4t d'ESO ja són a Lisboa. El viatge amb tren d'alta velocitat com el viatge amb el tren-hotel han estat correctes i puntuals. Som a Lisboa, una tria especial enguany per tancar la nostra estada a l'escola amb una ciutat de molt pedigrí, literari, arquitectònic, polític enguany que feia la pera que Grandola Vila Morena va escampar l'esperança de llibertat enllà. Si sou pacients i d'esperit arribaran les cròniques i les anècdotes que expliquen cada descoberta, cada avinguda, el riu, el pont, l'Alfama, el tramvia, quantes raons expliquen una ciutat, una ruta, una descoberta... Bon viatge, si és desfici i és jovent qui el gaudeix.



Bon dia des de Mallorca, segon dia d'intercanvi

Retorne a les festes llunyanes,

quan la muralla de ponent

plena d'estàtues blanques sobre el mar

incendia la Catedral amb palmeres polsoses

i pedres dins el xarol, diumenge de la Portella,

la primera vegada, cosins, amb marineres blaves.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

 

 



Bon dia, des de Mallorca: som d'intercanvi a l'escola Mata de Jonc

Un viatge de vuit hores amb vaixell, a alguns se'ls ha fet curtíssim, ens ha portat fins a Mallorca, per completar l'intercanvi iniciat el curs passat amb sisé de primària -avui primer de secundària. Arribada molt d'hora i acollida de les famílies. Després de desdejunar cap a l'escola i els primers neguits. Ens han fet mudar amb la samarreta de la Mata, verda en favor de l'escola majúscula. A continuació l'escola sencera ens rep al pati petit amb la cançó de la Flama —els Obrint Pas de València, xa—, i la flama de la llengua, l'autèntica de l'Obra Cultural Balear, que passa de mà en mà entre al·lots i xiquets de dues escoles. Un discurs i un moment tan emotiu com demana el cartell que penja de les parets, gros, clar: com la mateixa gent, que xarrem, escrivim estudiem una llengua comuna: finalment són les nostres mestres que reben la flama de benvinguda en aquesta acollida sentida entre escoles germanes. De dilluns a divendres, els alumnes de totes dues escoles compartirem una setmana que recordarem durant molts anys. Vítol i vítol.


La UCEV presenta la cinquena declaració educativa, per l'escola infantil

Les cooperatives d'ensenyament presenten a València la 5a Declaració educativa

La UCEV convida la comunitat educativa, el sector cooperatiu, institucions i agents socials a participar de l’acte per conèixer les propostes de les cooperatives d’ensenyament

La UCEV donarà a conèixer el contingut de la seua 5a Declaració Educativa en un acte que tindrà lloc a l’Escola d’Artesans de València el proper 6 de maig a les 19 h. Amb el títol “La societat necessita estimar l’Educació Infantil”, la UCEV reivindica la importància fonamental d’aquesta etapa educativa “amb entitat pròpia” i amb “unes característiques, uns valors i uns principis metodològics que la fan especial” i que, des de l’etapa 0-3, ajuda a construir l’esser. La Declaració d’enguany de les cooperatives d’ensenyament convida “a projectar una mirada diferent sobre la primera Escola”. I amb aquest repte, fa un rigorós repàs de les dificultats i obstacles de la tasca educativa en aquesta etapa, al temps que formula què hauria de ser l’escola infantil. La Declaració de les Cooperatives d’ensenyament Valencianes és una iniciativa de la UCEV per tal de donar visibilitat a la manera de fer escola de les cooperatives. El president d'UCEV, Luiso Cervellera, diu que les Declaracions educatives marquen les grans línies de pensament pedagògic de les cooperatives d’ensenyament: dir com som i també cap on van”.  Les anteriors declaracions han abordat qüestions com la diversitat, el plurilingüisme, la figura del mestre o els centres educatius.



A la fira no vages si no tens diners, miraràs les paraes i ...

Avui el primer cicle de primària ha visitat la fira del llibre a València. Hem cercat llibres, i els de segon van capficats en un parell de llibres: Stilton i vampirs. Ja pots explicar-los i fer-los escola, que aquell model els arrossega. Els acompanyem, ells trien, les mestres han acabat cansades. Un ambientàs de llibres i d'escoles, hi havia els amics de l'escola La Masia… Fins diumenge 4 de maig podeu visitar-la i deixar-vos guiar i aconsellar per llibreters, autors, editors i amics. A més, teniu activitats, presentacions, animacions i jo què sé quantes coses més.


Avui és festa grossa a 4 anys: Joan s'hi ha incorporat al grup: ja hi som tots!

N'hi ha dies especials. Avui l'és. Joan s'hi ha incorporat al grup després d'un procés llarg d'hospitalització. Ací els teniu, els garrameus de quatre anys davant la càmera per celebrar l'encontre. Amb les mestres Conxín i Emma i un somriure col·lectiu.… Però qui no ha vingut, avui? Doncs avui, després de passar-nos les mones, gairebé a l'aguaït dels peregrins de les Useres, un dia del 29 d'abril, alguns pobles valencians invoquen santots per tenir abundoses collites: ep és dia de sembrar els melons i de tenir cura de les dones prenyades. [el Sant del dia, d'Alfons Llorenç, edicions del Bullent]


Comencem el projecte 'Festes del País Valencià' amb Sant Antoni de Canals

'-Com és que no heu triat Sant Antoni de Canals  per al calendari de l'escola?' es demanava Josep Tortosa, que ha vingut expressament per a explicar-nos el què d'una festa tan important com estesa arreu del país. Ell és de Canals, ha sigut pare de l'escola durant molts anys, és l'home de la mestra Marisa, així que coneix molt l'escola i el país: per ell la festa de Sant Antoni és una de les coses més autèntiques i extraordinàries, per això ha vingut a parlar amb els xiquets de primer i segon de primària, a parlar de festes, de tradicions, del poble, de llengua… De l'estima que sent pels seus i per la cultura. Sant Antoni, vítol i vítol!



Dos dies, ara, però ben intensos: llibres per taronges!

Avui i demà seran dos dies intensos, a l'escola: com cada any, organitzem una fireta del llibre, així que cada vesprada, dimarts i dimecres, podreu fer una tria de bons llibres i millors lectures.

Primària visitarà la fira del llibre a València. El tercer cicle participarà de la Volta a peu a Picanya que anuncia les Trobades 2014: a la plaça del País cantarem Al Tall, reconeixement a una trajectòria extraordinària per la música: també tindrem una reunió preparatòria del projecte d'enguany: les festes del País València. Venim de Sant Vicent, últim dia de Pasqua a València, i som a tocar de l'1 de maig, que coincideix en el pont del 2. Però després entrarem de colp en el gran projecte monogràfic de l'escola. Diumenge 4 de maig, l'expedició de primer de secundària partirà cap a Palma, i després quart de secundària cap a Lisboa, per trobar el desfici de Pessoa, 40 anys després de Grandola vila morena i la revolució dels clavells. Com serà d'intensa la tornada!



Vam visitar l'escola cooperativa El Puig, a Esparreguera

És una escola que va nàixer l'any 1968, en plena dictadura, alguns dels pares fundaors ens explicaven les dificultatst en aquella època. Així que ara no podem queixar-nos. Ep, vam passar unes hores aprenent, debaten entre mestres, amb amics, meravellant-nos d'aquelles aules, dels treballs dels alumnes, de les propostes i el resultat d'un projecte anual tan extraordinari. El tema triat és Pau Casals, i el personatge prou que aplega interés, qualitat, valors, compromís, art, llengua i identitat… prou que ho vam veure arreu de l'escola. Cada racó, cada espai, les parets, les finestres, mostren un treball immens de coneixement, d'oferir als alumnes aquella màxima del desenvolupament integral. De secundària a infantil,. podríem seleccionar uns quants dels treballs presentats. De segur que cada mestre faria la seua tria personal, però aquesta ja passa per suficientment representativa:el treball dels poetes, la identitat de l'aula i de cada alumne, Pau Casals i l'exili, les nacions sense estat, l'actulitat a Europa, els conflictes bèlics, la no guerra, la música i Pau Casals, d'on som, qui som, conèixer Pau Casals, el valor de les paraules (la proporcionalitat-percentatge dels nostres valors), el revall de les mestres de la República, Si jo fos Pau Casals, Tibet, una mirada a Crimea, la teua periòdica i nosaltres, l'escola de demà, 'una escola, un país', un compromís per a un món feliç… 



Avui és 25 d'abril: València i l'escola tenim feina per envant

El 25 d'abril de 1707 els valencians vam perdre la batalla d'Almansa. Vam perdre els drets de ser poble, però mai no hem perdut la identitat. Des d'aquella època hem sigut governats per queferosos que mai no ens han regalat cap privilegi. Si hem recuperat alguna cosa, ha sigut amb esforç, amb lluita, amb una reivindicació pacífica i democràtica. Encara avui l'amenaça és constant, contra l'escola, contra la llengua, contra els mitjans, contra la democràcia i contra la nostra identitat. Però ves que hem resistit fins ací, i en bona part, som on som perquè milers de valencians han sabut mantenir-se fidels. El 25 d'abril és una data històrica, que anuncia quanta feina queda per fer, per recuperar tant de camí i tant de temps perdut.

Un pensament: tants com n'hi ha dins la corrupció, amb responsabilitat política, que han tancat la televisió dels valencians, que han prohibit TV3 o Catalunya ràdio, que han liquidat el sistema financer valencià, que han arru¨nat Bancaixa i la CAM, i encara voldrien que oblidàrem la història i continuarem vassalls d'uns altres, perquè ells puguen continuar enriquint-se en canvi de continuar arruinant-nos.  


Sant Jordi és una festa per la lectura i els llibres, per l'escola doncs

De primer una pàgina a Vilaweb amb una tria especial de la periodista Montse Serra: ací

Una part del país ha aconseguit de convertir una festa en un homenatge a la cultura, al llibre, a la lectura. Una festa de primer nivell mundial, que representen milers i milers de ciutadans que ixen al carrer a comprar llibres, testimoni de l'aposta cabdal per la lectura, i per çò pel coneixement. Ves, en aquesta aposta, els catalans s'han avançat als finlandesos, malgrat que solament per un dia. Un dia no fa l'hàbit, o no el fa suficientment profund. Però ves que serem capaços de fer si, amb feina i ofici, estenem aital deliri. I els valencians?, què n'hem de dir, de tot plegat? Davant una festa per la cultura i els llibres, serem capaços d'apuntar-nos, de participar-hi, d'eixir al carrer a trobar un llibre, un bon llibre, per empényer la cultura cap al sud, a vore si se'ns contagia qualque cosa. O poca cosa.    


Ca, si es nota que som de vacances!

Per passar els dies i l'avorriment dels xiquets que no fan escola, us pengem un vídeo sobre el calendari d'art 2014 que van fer els alumnes de segon de primària. No us perdeu cap detall. I continueu gaudint, xa. El calendari d'enguany treballava una selecció de pintors valencians, Sempere, Rosa Torres, Artur Heras, Alfaro, Michavila… 



calendari d'art 13-14 from escolagavina on Vimeo.


Avui fem la mona, la mona de Pasqua a l'escola, amb aquelles manetes.

De menuts a grans, els xiquets fan la tradicional mona de Pasqua, la forma, la figura, l'ou, el pinzell, els sucrets o anissos, i a passar-la per forn. A la vesprada, berenar de Pasqua a l'escola, botar a a corda, ballar i a volar el catxirulo. Ai, aquests tres dies de Pasqua…Ja suposem que sabeu que avui tanquem de vacances fins a passar Sant Vicent. Tornem el 29 d'abril, i farem fira de llibre. Fira, volta a peu, entre més coses.

 


Crònica de Gal·la Martí per a escolagavina.cat

Se'm fa extrany, sí, extrany. Arribar a casa i no haver de precupar-me per una persona a la qual li he d'oferir menjar, a la qual li he de parlar en una altra llengua i li he d'oferir la casa per viure una setmana. Bé... Aquesta setmana hem celebrat la segona part de l'intercanvi amb els holandesos. Ha sigut una setmana fantàstica, més que això, una setmana màgica. Pensar que fa just una setmana érem a l'aeroport esperant-los per a que vingueren a conèixer les nostres terres, i ara, sense pensar ja no hi són. Mire la meua habitació amb tristor, falta ella, la meua holandesa, trist però cert. Sabíem que aquest dia arribaria, però no ho esperàvem tan prompte. Quan els vam conèixer a Hengelo sols pensàvem que havíem de conviure amb ells perquè era una activitat escolar, però no. Hem aprés a respectar una altra cultura, una altra llengua, i sobretot hem sabut conviure i ens hem ensenyat les pròpies terres. Encara recorde les primeres emocions quan vam arribar allà. Pensàvem:
 -Sabrem parlar anglés? Ens tractaran bé? Però només per veure aquells primers abraços ja sabíem que no tindríem cap problema. Tot just després d'aterrar a la nostra terra esperàvem entusiasmats la segona part de l'activitat, anàvem comptant els dies que quedaven... Hem estat esperant aquesta setmana des de fa molt, i ara que s'acaba no sabem com expressar-ho. Alguns ho expressen en llàgrimes, plors, tristesa..., però altres amb felicitat, perquè no dubtem que els tornaran a veure al llarg de la seua vida, i que la seua amistat durarà sempre. Ara amb les noves tecnologies sabem que no podem perdre el contacte, i si de veritat volem, sabem que no el perdrem. Alguns diuen que ha sigut la millors setmana de la seua vida, una setmana fantàstica, i altres pensen que no els tornarà a passar res com això, però el que realment jo pense és que setmanes fantàstiques hi ha moltes, però inoblidables hi ha poques.

by Gal·la Martí per a la web de l'escola · Intercanvi amb el Montessori College (tres hores després)

 


Comiat emotiu dels alumnes i mestres del Montessori College

Totes les coses s'acaben. Els intercanvis també. Avui els joves de segon de secundària de totes dues escoles han acomiadat un intercanvi que ha enfortit lligams. Un programa intens, divers, atractiu, que ha aconseguit l'objectiu de la relació i la comunicació en llengua anglesa. Ja n'hi ha que planificaven l'estiu. Aquesta és al competència màxima: aprendre a aprendre. Enhorabona a l'Hèctor i a tot l'equip de mestres que ho ha fet possible. A l'Ilco i a Maryan especialment.


Demà berenem plegats a l'escola: pares, mestres i alumnes.

Com venia sient habitual cada dimecres de Pasqua, bans de començar les vacances, convidem a pres, mestres i alumnes a recuperar un dia de Pasqua a l'escola, amb els jocs tradicionals i populars, la corda, el catxirulo, la trompa, el ball de la tarara, i el saquet, senalla, cistella o cabàs de berenar. Si sou arriscats, a botar la corda, si sou més tranquils, a vore-ho des de la barrera. Festa de Pasqua, xa, i a empinar el catxirulo.


El projecte AMAKURU convida a conèixer altres cultures i altres realitats

L'escola participa del projecte AMAKURU de solidaritat amb Ruanda. Els xiquets ruandesos escriuen contes i els valencians els il·lustren. Hi ha l'objectiu de fer una publicació amb el resultat. Si n'hi ha beneficis seran per ajudar l'escola i l'educació d’aquests xiquets que viuen en condicions precàries. Diumenge 11 de maig es presentarà el projecte al MUVIM. Hi participaran diferents conta-contes, com ara Llorenç Jiménez, Carles Cano, Almudena Francés, Domingo Xinxilla, entre d’altres. Les entrades són a 3 euros. A l’escola tenim 100 entrades a la venda. Es pot participar de la fila zero. Només heu de posar-vos en contacte amb les mestres Maria o Júlia. En aquest enllaç de facebook teniu més informació.


Si és 14 d'abril, avui s'acaba el termini d'Admissió en infantil i primària

Just entrem en el 14 d'abril, una data històrica. Avui mateix s'acaba el període de presentació de sol·licituds de matrícula en infantil i primària per al curs 2014-2015. Així que en unes hores el neguit de tantes famílies per triar centre per als seus fils haurà acabar la primera de les accions. Després ja vindran les baremacions, llistes provissionals, definitives i tota la pesca. La primera part del procés s'haurà acabat, doncs, en ser les cinc de la vesprada.

Pel que fa a l'intercanvi amb el Montessori College, entrem en la recta final: avui excursió al paratge natural de l'Albufera i la Devesa-El Saler. A la vesprada, festa de comiat a l'escola La Masia. Per cert, avui també n'hi ha reunió de pares de primer de secundària, per concretar els últims detalls del viatge a Palma: intercanvi amb Mata de Jonc. L'escola més viva que mai.


Fahrenheit contra l'escola i contra la llengua: xafarranxo!

Dissabte 12 d'abril, l'escola es manifesta i es defensa de l'atac ordit per la Generalitat valenciana que pretén eliminar línies de valencià i tancar escoles senceres. La virulència d'aqusta agressió no té paral·lel en democràcia. La prohibició de les línies en valencià d'algunes escoles s'entén com una conxorxa que va començar prohibint TV3, catalunyaràdio i Canal 9. Casualemnt les úniques que eren en la llengua dels valencians. Què, ens defensem o ens gitem a dormir?


Contra l'escola, contra la llengua, contra la dignitat [a Vilaweb]

Pares, mestres i alumnes de desenes d'escoles del País Valencià han passat la nit als centres respectius per protestar contra l'anomenat arranjament educatiu que el govern valencià vol aplicar a partir del curs que ve i que implica eliminar cent cinquanta-dues unitats, la gran majoria en català. Aquestes escoles s'han afegit, així, a les tancades de dos centres d'Ontinyent i del Ciutat de Cremona, d'Alaquàs.

Tot i que l'excusa del govern és la crisi i la necessitat de reduir costs, tothom pot veure que hi ha una intencionalitat política. N'és una prova el cas del col·legi Herrero de Castelló, que en aquests moments té dues línies, l'una en espanyol i una altra en català. En el pla de la conselleria se n'ha d'eliminar una per al curs que ve, però la conselleria va demanar al centre que decidís quina de totes dues. El consell escolar va aprovar per unanimitat de mantenir la línia en català, però sorprenentment l'única línia oferta en els formularis de preinscripció és d'espanyol. 'Ens van dir que ja hi havia més escoles que oferien línies en valencià a Castelló, però el problema és que a prop de l'escola Herrero no n'hi ha cap més que n'oferisca', explica Suso Monforte, secretari de l'AMPA de l'escola (Facebook). I afegeix: 'Penseu que en tot Castelló s'eliminen trenta-dues línies en valencià l'any que ve.' Hem parlat amb ell en aquesta entrevista poc abans de passar la nit a l'escola.


Tercer dia d'intercanvi, entre més coses

Avui els alumnes de segon de secundària de gavina i Montessori són a l'escola preparant el MOV que faran a migdia a la plaça del poble. Avui itinerari per Picanya, ball a la plaça, mercat i dinar a la Plaça Major del poble que ens acull.

Per una altra banda, els alumnes del segon cicle de primària són a Picanya participant d'una jornada esportiva municipal, en cooperació amb les altres escoles.




Escola-taller de pilotaris a sisé de primària amb Cervera i Fageca

Dins el programa 'Pilota a l'escola' que organitza la federació de Pilota, que a l'escola coordina Ivan Sales, avui hi havia sessió teòrica i pràctica amb els jugadors Cervera i Fageca, una pràctica de partida de raspall al frontó de Picanya per aprendre i passar-ho bé (Enjoy and learn). Ep, n'hi haavia que tenien traça i posaven les mans que feia goig de veure'ls jugar. Els dos pilotaris ens han felicitat com ens lliuràvem en el joc i en l'esportivitat.



Tancat el programa d'intercanvi amb el Montessori College. Benvinguts

Comencem una nova setmana a l'escola d'aquelles que obrin tota l'expectativa i l'horitzó enllà d'Europa: acollim els alumnes de segon de secundària del Montessori College de Hengelo, a Holanda. Segona etapa d'aquest intercanvi a tres bandes, en col·laboració amb l'escola La Masia. Encara amb el perfum de Mallorca a l'escola, continuem programa, estudi i relacions amb l'Europa del nord, on diuen que… Què diuen realment? Si voleu seguir els detalls del programa, cliqueu el vídeo de la dreta, que explica allò previst que farem. Allò imprevist ho anirem ajustant en directe.

 

Dins el programari anual de secundària de l'escolagavina, els Intercanvis Internacionals són una marca que obrin via cap a Europa. L'intercanvi amb el Montessori College, o el programa del Comité Europa, així com el viatge final de 4t d'eso de visitar una ciutat europea de gran calat, conforma una realitat de relació amb els altres contrastada i profitosa.

 



El programa d'acollida als alumnes de segon de secundària


Un problema de matemàtica proposat per Mariola Monfort

Bon dia, matemàtics: ací teniu la proposta de Mariola

—En un edifici de 6 apartaments, si multipliques els que viuen al núm. 4 pels que viuen al 6, el producte són els que viuen a l'1, 2 i 3. La suma dels que viuen a l'1 i el 3 és 10; la suma dels que viuen al 2 i al 5 és 13. Quantes persones hi ha a cada apartament? I a l'edifici?

 

Comiat ben emotiu de la primera part d'aquest intercanvi 2014

Els comiats sempre són difícils. Oimés si l'encontre va d'aqueixa manera que esperàvem: emocions, afectes, vivències, ja deixen pas a convertir-se en records. Aleshores es desferma entre els joves, xiquets encara, tanta expressivitat, i maneres, i encar motius justificats d'una setmana tan intensa. Va, va, diem els mestres, que l'avió no us esperarà… Però tant se val, que se'n vaja, exclama algú, no van venir amb retard, que marxe amb retard… Els demanem quants volen quedar-s'hi, i alcen el braç la majoria, uii, tindrem un conflicte familiar. L'avió que no espera ningú i ells que no volen anar-se'n. Com ho farem. A l'aeroport els demanen què els passa, aqueix sentiment tan intens, a l'escola si fa no fa… Ves com són d'importants els intercanvis.


Avui som d'itinerari pel parc natural de la Devesa-Albufera

Malgrat que el dia havia començat núvol, espés, amb un plugiom de matinada, després l'oratge s'ha arreglat suficient per deixar-nos viure un altre jorn intens d'aquest encontre gavina-matadejonc. Avui l'itinerari pegava per l'Albufera i la Devesa del Saler. Un paratge natural extraordinari guanyat a pols pels valencians contra la fam constructora de l'especulació i la política d'amigots i aprofitats. Barques, alfubera, colls-verds, barraca, pineda, dunes, i la mar… Ah, allò que divisàvem no era una illa, allà enllà?


Els moments lúdics, barrejats amb els moments d'estudi

Si ahir llegíem Alcover i altres rondallaires, llegíem Estellés entre les poetes excelsos, per explicar que l'intercanvi també és la llengua, o sobretot és la llengua que ens aplega, avui deixàvem anar el joc i la descoberta. Home, sense exagerar l'estudi del coneixement, arbustos, herbes, aus, mamífers… i pegàvem cap a la platja a passar el jorn entre amics. En una banda, el port de valència i aquelles grues. De l'altra, el Montgó, que tanca el golf. Sort encara d'aquesta platja que no va acabar de ser urbanitzada, ja ho cantava Al Tall, Salvem el Saler per al poble. Però quantes històries no han nascut en aquell espai de temps segons que explicava Clara M: saps quantes històries podria escriure de tot això que m'ha passat avui? Quantes?


El terrrat del Centre Octubre ens posa la ciutat als peus

Avui itinerari de descoberta per la ciutat de València. Entrem pel pont de Serrans, enfilem les Torres i pugem fins a la plaça Manises, carrer de Cavallers, el Carme, Borseria, i el triangle harmònic de la Llotja, el Mercat i Sant Joan. Què més podem demanar? Entrem al Mercat, baixem al carrer del Trenc, però de primer entrem a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, pugem al terrat, baixem, i a la plaça Redona, Sant Caterina, el Micalet, plaça de la MaredeDéu, la porta romànica, l'Almudí, i per davant del palau de les Corts, cap al riu, a tancar el cicle d'un itinerari majestuós. Vital. Però el riu és eixut, perquè algú va decidir de deixar òrfena, la ciutat, sense pare. Sort que hem vist un carrer amb aquella placa: pare d'orfes, ves.



Un pais entre escoles: matadejonc & escolagavina

Primer dia de l'intercanvi MatadeJonc&escolagavina. En el parlament oficial he volgut aprofitar la la lletra de convit de n'Antoni M. Alcover, que feia referència a l'inici del gran diccionari:
"Vet ací el nostre pensament i la manera com trobam que el podem realitzar. Perquè comprenem que l'empresa és gegantina, colossal, i cercam el concurs i la cooperació de tots els amics de la llengua, tota vegada que sols donant-nos tots les mans, fent tot un cos, és possible arribar a l'enfront i dur a cap aquesta obra magna."
Cada dia l'escola ha de tenir detalls especials. Cada dia, sense defallir l'escola ha d'oferir aquest repte. Avui l'és, d'extraordinari, tot sol, perquè aquest intercanvi entre València i Mallorca, entre Picanya i Palma, entre les Illes i el País Valencià, contribueix a la idea de demostrar com és capaç una llengua, d'aplegar el poble: aquest i uns altres moments semblants fan gran l'escola i el nostre propòsit. (continua)


Primer dia de l'Intercanvi amb l'escola Mata de Jonc

Bon dia, benvinguts els alumnes i les mestres de l'escola cooperativa Mata de Jonc de Palma. Si no hi ha imprevistos, els mallorquins arribaran a València sobre les 11 i a migdia seran a l'escola. El nostre cor, dirigir per Ferran Aleixandre, farà la benvinguda. A partir d'ací, una setmana d'activitat molt intensa, itineraris per la ciutat i per l'Albufera, Estellés, Alcover, la llengua, l'esport, el joc, la cultura, i les relacions entre dues escoles que obrin noves vies de col·laboració. Per cert, dimecres, Mata de Jonc presentarà a l'escola el projecte 'Els Jonquers', a la biblioteca de la nostra escola una iniciativa emprenedora d'alumnes i mestres que han constituït una nova cooperativa.


UNBLOCEDUCAT explica l'encontre amb el professor David Barba

Hui hem compartit una agradable i profitosa jornada amb el David Barba. Sabíem d’ell des de fa molts anys, especialment a través del DAU (un magistral llibre de matemàtiques que féiem servir a la primària de la nostra escola, fins ben entrats els noranta). La direcció del nostre centre hi va contactar en un encontre matemàtic a Castelló. I el contacte ha fructificat en diverses formes. Una d’elles la jornada que tot seguit expliquem.

El matí. L’escola respira un aire tranquil. Els alumnes han preparat, amb els mestres, l’encontre i les preguntes que li faran al professor de matemàtiques. Hi ha un cert què, una expectativa (alta, diria jo): ens visita un “peixot” de la matemàtica. Hui serà amb nosaltres el David Barba. Se’l veu un home tranquil, i tanmateix d’expressió i gest apassionat. Cabell entrecanós, abundant; i barba, en consonància amb el seu cognom, però més curta del que podries esperar en algú tan savi. I de seguida les traces dels que saben, i saben comunicar. No sols les matemàtiques, les idees o la metodologia d’aquesta disciplina, sinó i per sobre de tot, el goig, l’enorme privilegi que és ser mestre i ensenyar matemàtiques als infants. [continua a Un Boc Educat] by Paco Raga


El cor de l'escola ens regala un rap i ens fa els honors

Per tancar les sessions de treball del matí amb David, el cor de l'escola va regalar-nos dues cançons, el rap dels nombres i la taula del tres, perquè com bé diu el professor Barba, la matemàtica també ha de ser reacreativa, lúdica i contagiar aquell esperit entusiasta de l'aprenentatge: —No em pegueu aquestes emocions que jo ja he patit un infart!, va confessar-nos en David. Però l'emoció, continguda, ja hi era, perquè els xiquets i el mestre Ferran havien preparat aquella sorpresa amb el deix de qui s'estima el treball que fa. Per molts anys.


Mireia explica l'Olivia a l'escola infantil

Una sorpresa a la classe dels dinosaures: abillada amb unes orelles de feltre rosa i unes galtes roges, Mireia, la mare d'Emília, ha vingut a explicar-nos un conte en anglés. Així ho explica Mireia amb les seues pròpies paraules: a la classe d'anglès dels dinosaures avui hem tingut la visita d'un personatge molt especial: l'Olivia, una porqueta molt curiosa i decidida que ens ha contat les peripècies diàries amb la seva família en l'única llengua que coneix: l'anglès. Els dinosaures l'entenien molt bé i seguien els jocs que els proposava sense cap dificultat. I és que ja n'he saben molt aquests dinosaures del seu vocabulari i de les seves expressions angleses tan especials! S'han fet molt amics i han tornat a quedar per a explicar-se les coses noves que aprendran durant les pròximes setmanes. See you soon Olivia!  Sempre és enriquidor rebre la visita d'ajudants a l'aula, però en la classe de llengua estrangera cada persona que entra aporta una tria diferent de vocabulari, una pronunciació diferent i noves maneres de fer-se entendre. Sense aquesta diversitat, perdríem quelcom important en la concepció de llengua estrangera. Per sort, tenim un bon grup de pares disposats a col·laborar.


Encontres amb experts del coneixement: el primer, Bavid Barba

Dijous comencem el primer dels encontres amb experts del coneixement. El primer dels triats és el professor i matemàtic David Barba. Ara mateix l'escola infantil i l'escola primària acaben de fer dues reunions de preparació, sobre com ensenyem matemàtica, quines són les grans dificultats entre els alumnes, quins són els reptes, on volem posar la matemàtica segons que ens recomanava Steiner… El professor Vicent Teruel argumentava que calia mètode i organització, i l'esperit ara mateix és de convertir l'escola en un laboratori d'investigació (ja ho deia Freinet, nos us penseu), també de la didàctica matemàtica. Hem organitzat sessions de treball amb alumnes, mestres i futurs mestres. Preparem una bateria de preguntes per aprofundir en el debat, per crear el goig d'aprendre, per traure'ns la por de les dificultats, per avançar sempre en la cooperació i el coneixement compartit.

-la matemàtica ha de ser en la base de l'ensenyament?

-un matemàtica té una part de la matemàtica preferida?

-ens podem rendir mai, si un xiquet pateix en resoldre un problema?


'Què volem ser?' Una lliçó a 400Colps

Dins les Jornades d'Aprenentatge col·laboratiu organitzades per la xarxa políèdrica '1 entre tants', Jordi Orts presentava l'experiència del blog '400Colps', si no vau ser-hi, teniu l'oportunitat de començar la setmana amb una proposta excelsa, d'una profunditat que mereix l'atenció de l'escola en majúscules, i la nostra certesa que l'escola és esperança si hi ha tanta vida a les aules i fora d'elles.

'Perquè si bé m’agrada pensar que allò que he fet amb 400 colps és original (observar un escenari i crear un element nou) les idees que el sustenten i que hui apuntaré, no són majoritàriament meues. Vos convide a què copieu, que copieu bé o pot ser millor, que vos apropieu, interpreteu, remescleu… No dubte que si mai parlaré d’avaluació, copiaré a Mercè Mas. El mateix títol de 400 colps és una reapropiació.'

Allò important no és crear plataformes, estructures, infrastructures, sinó 'Decidir què volem ser': Diu Jordi al seu bloc en aquest apunt extraordinari: És una frase que vaig llegir de passada però que de seguida em va fer pensar. Perquè sovint he pensat 400 colps com a plataforma, però trobe important no perdre de vista què volem ser. Com no podem decidir què volem ser? Quin sentit tindria la mateixa orientació a secundària? Precisament ara mateix, a secundària d’escolagavina repensem què volem ser. I a partir d’aquesta idea he associat per un costat 400 colps com a plataforma, com a eina digital, i, què volem ser? doncs l’altra part del títol de la jornada: aprenentatge col·laboratiu. 

Per molts anys!


Dos problemes d'ovelles: matemàtica per a pastors [3]

'Un pastor compra en un magatzem herba i pinso per a ovelles. Carrega el camió amb 10 sacs de pinso i 20 bales d'herba. El sac pesa 20 quilos i cada bala 40. Quant pes du el camió? Cada ovella menja mig kilo de pinso al dia i 2 quilos d'herba. Quantes ovelles té el pastor si la càrrega li dura una setmana?

En una granja hi ha 24 ovelles. Set són esquilades, a dues les munyen, nou són portades a cal carnisser. Un dia ve el llop, se'n menja 3 i mitja. La mitja que deixa és que ja estava fart de menjar ovelles crues. Tres ovelles es desmaien de l'ensortit, una es mor de por. Quantes ovelles queden vives?

 


'Un entre tants' i l'aprenentatge col·laboratiu

Els propers 21 i 22 de març tindrà lloc la 6a edició de #comparTIC, la jornada formativa anual d’Unentretants · xarxa cooperativa d’experiències TIC per a l’ensenyament en valencià. Fa poc, en una reunió de junta, es qualificava 400 colps com a element exòtic enmig d’un grup principalment format per mestres de llengua. Però si seguim compromesos amb aquesta xarxa, és més per les complicitats trobades que no per les distàncies suposades. Unentretants és un col·lectiu de professionals implicats per l’educació, la cultura i la llengua, de ment i cor oberts i amb molt d’entusiasme per continuar indagant en la millora de la seua tasca docent. Des d’ací aportem els nostres grans de sorra, en aquesta ocasió, en forma de cartell i programa. A més, contribuirem a enriquir el programa, exòticament?, amb una comunicació que servirà de presentació de 400 colps adobada amb algunes reflexions. eines digitals i aprenentatge col·laboratiu recull un programa ben suggerent (conferència, comunicacions, tallers, sopar, converses…) que remarca la idea que la innovació passa necessàriament per la col·laboració. Inscripció i programa: http://1entretants.ning.com/


Explorem en l'ensenyament de la matemàtica

El 27 de març farem una exploració matemàtica. De fet, programem una jornada que serà una experiència i un encontre amb el professor i matemàtic David Barba. Hem programat quatre sessions de treball per aprofitar la visita i el temps. De primer, el professor Barba farà d'observador d'una classe matemàtica a primària, a partir de la qual indicarà proposarà i orientarà millores en l'acció del dia a dia. De segon, tindrà un encontre amb un grapat d'alumnes de primària i secundària, i intentarà de respondre dubtes, interrogants i tot de qüestions d'aquests futurs experts. De tercer, serà el torn dels mestres, que es trobaran amb el David per resoldre dubtes en l'ensenyament de la matemàtica a l'escola del segle XXI. Finalment, la quarta sessió provarà de treballar quin ensenyament matemàtic a secundària, recursos, dinàmiques, metodologies, com, per què, les claus per formar de manera escaient els nostres alumnes. Comencem un nou projecte de convidar experts en didàctica i amb molta experiència que es troben amb alumnes i mestres. David Barba serà el nostre primer convidat.

 


Un dissabte espectacular pels carrers de Picanya: teatre d'animació

Estrenada la primavera, torna PicaArts (2a edició). El 22 de març els carrers de Picanya són l’escenari de 6 espectacles teatrals de primer nivell que s’exhibiran al llarg del dia. Fruit de l’acord entre l’Ajuntament de Picanya i l’empresa 23 ARTS Brothers Projeccions, PicaArts pretén ser una oportunitat única per conèixer les darreres produccions de teatre de carrer de companyies d’àmbit nacional. Un tast teatral suggerent, estimulant i divertit, adreçat a tots els públics, a la vegada que un punt d’encontre entre professionals del sector de les arts escèniques interessats en el teatre de carrer. El proper dissabte 22 de març vine a gaudir el millor Teatre de Carrer per a tota la família! 


Matemàtica per a pastors (2)

Un problema amb ovelles (2). Calcula la superficíe aproximada d'un prat on n'hi ha set-centes ovelles, distribuïdes d'aital manera que, en belar (ovella que bela, perd es boci), no s'hi senten, però s'hi veuen. Reparteix-les de manera que la figura virtual que fan, les auvelles, és una circumferència, i la que porta l'asquella, que és la mare, és justament al seu centre. La idea del problema me l'ha suggerida la rondaia 'En Joanet i es set missatges' de Jordi d'es Racó, de l'editorial Moll. Els de sisé teniu ventaja segura.

 


Richard Gerver: 'Hem d’alimentar el poder d’aprendre realment

Per a massa dels nostres estudiants, l’educació no és més que una preparació sense fi per fer exàmens, dividida en assignatures diferents (matemàtiques, literatura, etc.) i ensenyada d’una manera que és abstracta per a qualsevol cosa excepte per al propi sistema. Massa de nosaltres ens cansem de la naturalesa abstracta de la nostra escola i de la cultura opressora dels exàmens. L’educació és un regal extraordinari; el més poderós que cap societat civilitzada pot oferir al seu jovent, però ells no ho senten així. M’amoïna que massa joves no percebin l’escola més que com una fàbrica de processament on els diem que l’educació és com el purgatori: d’alguna manera hi han de passar abans d’esdevenir adults i, per tant, ciutadans reals i valorats. John Holt va remarcar una vegada que l’educació era com aprendre a tocar el violoncel: anys de dir que estaves aprenent a tocar, sempre preguntant-te quan estava bé per dir que estaves tocant el violoncel de veritat. Hem de fer que l’aprenentatge sigui cosa de l’ara.


400Colps captura identitats i obri camí a secundària

Som a punt de tancar el segon trimestre i arriben puntuals com el vent de març, les sessions d’avaluació. Independentment dels resultats, a secundària es tornen a posar de manifest els tics propis i les diferències substancials amb altres etapes educatives. A escolagavina cada avaluació esdevé un punt i seguit per, també, avaluar les conseqüències de la nostra tasca docent. Treballem amb una etapa difícil, no exempta de particularitats complexes que sovint tenen a veure amb qüestions exteriors sobre les quals es difícil incidir. Però aquestes qüestions no són refugi ni excusa, i si l’entorn canvia, ens pertoca a nosaltres pensar les fórmules que donen resposta. Així, pensem idees per continuar obrint la secundària a noves maneres, propostes, reflexions, entusiasmes… I no utilitzem el verb per casualitat, doncs pensem que, precisament, hem d’obrir les parets de l’institut i els horitzons de la nostra acció educativa. A 400 colps, continuem explorant la xarxa a la recerca d’experiències, propostes, que poden esdevindre referents vàlids per a tals propòsits. [vull continuar llegint]


El problema de les ovelles: matemàtica per a pastors

Problemes d'ovelles: [by MAX Martí]

De la llana d’una ovella, en puc fer un jersei, de dues un edredó, i de tres una manta. De la manta solament aprofitem la tercera part, les altres dues les donem a gent necessitada. Volem fer 1.000 jerseis, 500 edredons i 200 mantes. Quantes ovelles necessitarem? De la part que correspondria a l’ONG, quants jerseis podríem fer?

Proposta: no hem dit res de la feinada d'esquilar les ovelles per aprofitar la llana. A partir d'aquest ofici dels esquiladors, podries plantejar més problemes. Per exemple, saps el nom de cap poble que encara esquilen ovelles? Podries investigar quant de temps trigava un home a esquilar una ovella? I mil ovelles? I en un dia, quantes en seria capaç d'esquilar?


Molt de profit en les XI Jornades de matemàtica de la SEMPV

El cap de setmana vam ser a Castelló per participar de les Jornades que organitzava la Societat d'Educació matemàtica 'Al-Khwarizmi', amb l'objectiu de continuar aprenent i formar-nos, els mestres, alhora que cercàvem tancar detalls per a les Jornades d'estiu que organitzarà l'Escola de Mestres, decidídament dedicarem el plat fort del primer dia a la matemàtica, i ves que la troballa ha sigut espectacular. Ho vam passar molt bé, vam aprendre'n un sac, i vam tancar algunes propostes que esperem siguen acceptades per la Comissió organitzadora de l'escola de Mestres. Però és que n'hi ha més sorpreses, més detalls, més projectes que ens afectaran directament en pocs dies. A partir d'avui ho anirem explicant, si el temps i la geometria ens ho permet. Vosaltres, què veieu a la imatge?

 


Les descobertes d'unes jornades de lo alto a la Universitat de Castelló

Alguns enllaços de pàgines que ofereixen tot d'activitats matemàtiques, són algunes de les descobertes que ens van pagar la pena de pujar a Castelló, per exemple

- http://www.xeix.org/El-nombre-Pi-mes-primaveral [pagina de la societat matemàtica balear]

- http://puntmat.blogspot.com.es/  [PuntMat és un espai d'informació i divulgació d'activitats, materials i reflexions entorn a l'ensenyament de la Matemàtica a l'etapa obligatòria. Una eina útil al servei dels docents a l'hora de preparar la feina.]

- http://www.semcv.org/  [Societat d'Educació Matemàtica Valenciana Al-Khwarizmi és una societat de professors de Matemàtica que pretén difondre les matemàtiques i els diversos corrents de pensament matemàtic i transmetre innovacions educatives en l'ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques, entre més objectius.]

- http://www.xtec.cat/web/recursos/matematique [recursos de matemàtica a l'XTEC]

- http://blogs.iec.cat/scm/ La SCM és una societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans, dedicada a conrear les ciències matemàtiques, estendre’n el coneixement en la societat catalana, fomentar-ne l’ensenyament i la investigació teòrica i aplicada, així com publicar tota mena de treballs que s’adeqüin a aquests objectius.


Pels volts del 8 de març les mares expliquen què fan

El primer cicle de primària ha convidat les mares que s'hi dediquen a la feina també fora de casa, perquè expliquen als xiquets com és l'ofici que fan, com el fan, què té d'interessant, i per què el van triar. Aprofiten per reivindicar una igualtat encara lluny de la realitat que aparentem, i aprofitem per ensenyar (!) que n'hi ha altres models possibles. Durant dos dies, el bull de vida a l'escola és d'olla grossa.


La benvinguda del primer dia d'escola a secundària, Vítol!!!

16/09/13 from escolagavina on Vimeo.


EACN2014 edició d'ESTIU

La darrera gran acció pedagògica que ens implica, la vint-i-tresena edició de l’eacn · escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina. En la recerca d’idees per treballar amb l’alumnat hem fet un repàs d’aquells fenòmens mediàtics o audiovisuals destacats recentment per poder mirar-los amb deteniment, pensar-los i per què no, capgirar-los en alguna proposta narrativa. I com no el selfie hi havia de ser en aquesta lectura.



ESCRIPTORS POETES I MESTRES

Dissabte vam participar de la presentació del llibre de Martí Domínguez 'El somni de Lucreci', una joia que tenim al nostre aparador i vos recomanem com a lectura de l'estiu. A la fotografia, el poeta de Nàquera, Alexandre Navarro, que va llegir De la Natura, de Lucreci, el científic, escriptor i director de MÈTODE Martí Domínguez, i Albert Dasí, mestre.


MÚSICA I FESTA A L'ATENEU BÉTERA

Dissabte teniu l'oportunitat de vore la presentació del nou disc del Grup valencià 'Gent del desert' a l'Ateneu de Bétera. A l'hora, Fent ressò, presenten un divertimento musical, amb un repàs dels clàssics de la història del rock.


MATRÍCULA OBERTA CURS 2014-2015


COM HO PASSEN A L'ESCOLA D'ESTIU

Jocs, aigua, piscina, i una aventura , i una altra, i una altra encara en favor d'un riure d'estiu que s'endevina. Amb Pura&Patri detectius, Sherlock's 2014, quin viure l'estiu.




10ANYS BLOCS +VILAWEB: festassa!

Una festassa de blocaires +VILAWEB, que han escrit plegats més de 250.000 apunts. Una història sencera del país, o gairebé. Un goig compartir fotografia amb dos gegantots de la comunicació, Vicent Partal, director de Vilaweb, i Joaquim Maria Puyal, periodista a CatalunyaRàdio, la veu dels partits del Barça.



ESCOLA D'ESTIU 2014


Photocall amb alumnes pares i mestres de mata de jonc i escola gavina: un intercanvi que obri i acosta ses Illes al País Valencià i a l'inrevés, el país s'apropa a Mallorca, xa.




L'estiu és SHERLOCK'S & JORGUINA

Preparem un programa especial per a l'escola d'estiu: SHERLOCK'S INVESTIGACIÓ amb Jorguina Teatre, que són Pura i Patri, representen una agència de detectives espectacular, sobre el terreny, amb la lupa, la pila, la caixeta de les mostres, les pinzes i els guants, per no deixar cap rastre ni perdre cap senyal o ditada. L'horta, l'amenaça, l'ecologia, el paisatge, la sostenibilitat, qui serà capaç de descobrir d'un colp aquest pla per salvar la terra, almenys aquest tros que habitem?

 


BANC DE LLIBRES A SECUNDÀRIA

Des del 2 al 13 de juny de 2014 romandrà obert el termini per a presentar sol·licituds de participació en el Banc de Llibres per al curs 2014-2015. Aquesta iniciativa és de gran interés per a l’alumnat d’ESO del proper curs. Més avall teniu les normes de funcionament del Banc (també disponibles en pdf). Si voleu participar, heu d’emplenar i signar la sol·licitud de participació (també disponible en pdf), escanejar-la i enviar-la a l’adreça electrònica bancdellibresescolagavina@gmail.com.


Colònies del 1r cicle

El proper dimarts 3 de juny, a les 19.00h, tindrem a l’escola una reunió informativa sobre les colònies del 1r cicle de primària. Enguany anirem a la granja escola Baladre al terme municipal d’Ondara i a un  km de distància del poble de Beniarbeig.

Durant aquests cinc dies d’estada gaudirem d’activitats entorn a la vida rural i a la natura. 

 http://www.baladre.com.es/index_va.html

POESIA by CLARA MEIWAN (6é)

Feia temps que no palpava

la teua dolça mà,

feia temps que el meu cor

no bategava tan lliure com un ocell

que vola en llibertat.

Ara les nostres mans i els nostres cors

es retroben com quan dues persones

s'ajunten a la mar, suau com una brisa.

Tu, jo, tu i jo ens perdonem allò que vam cremar fa un temps,

llevem el pecat i el déu de la foscúria

adjudica la bellesa, d'estar amb tu!

 


VESPRADES DE JUNY 2014

Incripció on-line ací.


ESCOLA D'ESTIU 2014

E.E._JULIOL_2014.pdf

Incripció on-line ací.



EXPO_CIÈNCIA 2014: vindràs??


BLUE o els alumnes són protagonistes

Si voleu descobrir quin és el protagonisme dels nostres alumnes de secundària en el darrer vídeoclip del grup irlandés We Cut Corners, aneu a 400 colps.


Preparem la rebuda de la NOVA


Els dimonis i els correfocs


Ens visitarà la NOVA Muixeranga, xa

El dia 16 una delegació de la Nova serà a la nostra escola, per segona vegada. No us voldreu perdre aital esdeveniment?



PREPAREU-VOS PER A LA FESTA


'Pau Casals va triar anar més enllà de la nota. Allò important a la música, acostumava a dir als seus deixebles, és el que no està escrit a la partitura, allò important en la música és la recreació d'una emoció, d'un estat d'ànim, d'una experiència.' H.C. SCHONBERG






Vídeo presentació de la festa final del projecte 'l'escola cooperativa El Puig i Pau Casals'



Expedició Esparreguera 2014

Patrici, Albert, Montse, Jordi, Maria, Dolors, Sònia, Creu i Francesc (ja hem començat a preparar l'expedició2015)


29 i 30 d'abril FIRA A L'ESCOLA

El dimarts i el dimecres, 29 i 30 d'abril, farem la nostra fira del llibre a l'escola. Ja tenim manta novetats preparades perquè en feu una bona tria. Per exemple, 'Totes les cançons parlen de tu' de Xavi Sarrià. I 'Si creus en mi, et sorprendré', d'Anna Vives.


La mestra Sònia ens representava avui a Barcelona en la festa de Sant Jordi. Quins llibres direu que ha comprat?



AMAGATALLS de poesia

Igual que aquella clau

que obri tots els panys.

Tal com la frase feta,

sempre a punt i adient.

Aquell pont de paraules

que connecta amb els records.

Sóc com en veus:

[…]





INTERCANVI AMB MATA DE JONC


CONTES MATEMÀTICS!!

Us pengem el conte 'La caravana de la Júlia' a proposta de Daniel Ruiz [@druizaguilera], infantil, primària, secundària… On n'hi ha sensibilitat (matemàtica), no governa la ignorància.



ÉS EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA

TAN SOLS LA PARAULA NUA

Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d’un altre
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.

S’esvaneixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.

Enllà d’aquest ser-hi
tan precís que
s’allarga en el contingut
de cada paraula clara.

Com ho és la poesia.

MONTSERRAT ABELLÓ


MATRÍCULA 2014-15 +informació


SECUNDÀRIA INVENTA UNA TAULA PERIÒDICA NOVA

Si en voleu saber més, continueu llegint ací


una part de la societat valenciana cansada de mentides, robatoris, ineficàcia, sagnia, persecució, fracàs, i polítics inútils.


Carnestoltes_escolagavina from escolagavina on Vimeo.


Publicat el calendari d'admissió 2014-15

Publicat el calendari d'Admissió per al curs 2014-2015. Us detallem les dates que cal tenir en compte en el procés de matrícula.

- Termini de presentació de sol·licituds inf. i prim.: del 7 al 14 d'abril

- Termini de presentació de sol·licituds eso: del 26 de maig al 2 de juny.

- Publicació de vacants inf. i prim.: 4 d'abril

- Publicació de vacants eso: 23 de maig

 

La nostra escola organitza dues vesprades de portes obertes a l'escola infantil:

- 7 de març, a partir de les 15.15 fins a les 16.30

- 26 de març, a partir de les 17.00

 

 



eacn | hivern '14 per 400 colps



Contes clàssics: el tràiler from escolagavina





ENTRADES I EIXIDES: AH!!!

ENTRADA MATINERS

- 7.45 (pàrquing pista de tennis)

- 8.15 (pàrquing camp de futbol) (entrada per la pinada)

- 8.20 (arribada autobús d'ESO, pàrquing camp de futbol)

- 9.15 (obertura oficial de l'escola, pels dos pàrquings)

- 9.20 (arribada autobús infantil&primària, pàrquing camp de futbol)

- 9.40 (tancament de les dues portes) COMPTE!!

 

EIXIDA VESPRADA SETEMBRE

- 14.30 (eixida pàrquing pista de tennis)

- 14.50 (eixida autobusos pàrquing futbol)

- 15.05 (tanquem portes)

 

EIXIDA VESPRADA

- 16.50 (eixida pels dos pàrquings)

- 16.50 (eixida autobús infantil&primària)

- 17.00 (eixida autobús ESO)

- 17.10 (tanquem portes) ALERTA!!

- 18.10 (eixida APRÉNanglés dimarts i dijous)

- 18.20 (Tanquem la jornada)





http://www.vilaweb.cat/www/diariescola


Meteo escolagavina